Una protesta de l'organització. Foto: flick'r plataforma
La llei i qui l'aplica és implacable. La festa hipotecària dels darrers anys, d'amortitzacions a 40 anys, tipus ridículs i quantitats estratosfèriques comencen a passar factura. Centenars de famílies desnonades o amb risc de perdre l'habitatge per no pagar la hipoteca s'han unit per denunciar la 'injustícia' que, al seu parer, permet la Llei d'Enjudiciament Civil, una norma que contempla que una família pugui quedar al carrer i a sobre haver d'abonar la meitat del valor del seu habitatge al banc si la subhasta de l'immoble hipotecat queda deserta.
Per protestar contra aquesta situació, més de 700 persones, entitats i juristes s'han adherit a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que proposa que s'implanti la dació, una figura jurídica existent a gran part d'Europa i que deixa exemptes de cap deute associat a la hipoteca les famílies que ja han perdut el seu immoble.
Una figura difícil d'aplicar a l'Estat espanyol, ja que la majoria dels afectats han signat crèdits hipotecaris, no hipoteques. Això és, crèdits amb una garantia real, la propietat. Les hipoteques seria un prèstec garantit només amb el valor de la propietat. Per aquest motiu la dació per pagament no seria aplicable a l'Estat espanyol.
350.000 afectats
En els darrers tres anys, es calcula que 350.000 famílies s'han enfrontat a execucions hipotecàries i embargaments a l'Estat. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca denuncia que les entitats bancàries, fent ús del que contempla la llei, es quedi els immobles de les famílies que no poden pagar la hipoteca i a sobre els reclami el 50% del valor de taxació de l'habitatge com a pagament del deute després d'haver fomentat el 'sobreendeutament' de moltes llars.
La Plataforma proposa la dació com un 'acord de mínims' en el mercat de l'habitatge, però també reclama que s'aturin els desnonaments o que s'apliquin mesures per a la conversió de vivendes hipotecades en procés d'execució en un parc públic de lloguer. Ada Colau, representant d'aquesta associació crítica que 'la legislació de l'Estat és anòmala perquè sobreprotegeix el fort i desprotegeix el dèbil. Durant anys, les administracions públiques han afavorit la compra de pisos de propietat amb desgravacions i desincentivant el lloguer'.
Amb aquest objectiu, la Plataforma està fent una tasca de difusió i pressionant a diversos grups parlamentaris perquè impulsin canvis legals en aquesta direcció. De moment, els afectats per les hipoteques han aconseguit el compromís d'Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya de col·laborar en les modificacions legals necessàries, així com han mostrat la seva voluntat que la dació s'inclogués, per exemple, en el decret del pla anticrisis que va sorgir de la negociació entre el Govern de l'Estat i els partits polítics a Zurbano.
La Plataforma, que compta amb el suport d'entitats com l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals i la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona, ha ofert exemples concrets d'afectats com el de l'Estefania, una mare de dues criatures i amb el marit a l'atur, que va deixar de pagar la hipoteca el passat octubre i que espera a ser desnonada en qualsevol moment. A més, haurà de pagar al banc uns 150.000 euros com a compensació pel deute pendent i tem que els seus pares, que van avalar-la en la compra del pis, puguin veure's afectats.