Esquerdes als murs obliguen a tancar l'accés al Castell de Montbui per risc d'esfondrament

Tècnics de l'Ajuntament de Bigues i Riells i de Patrimoni Cultural analitzaran les actuacions de consolidació que necessita aquest Bé Cultural d'Interès Nacional

Publicat el 02 d’agost de 2013 a les 13:30
Una tanca de dos metres d'alçada volta tot el perímetre del castell. Foto: Aj. Bigues i Riells

El risc d'esfondrament ha obligat a tancar l'accés al Castell de Montbui, al terme municipal de Bigues i Riells. Una esquerda entre els murs nord i est, que arrenca de la part superior i es dirigeix cap a la zona inferior dels fonaments, ha fet que l'Ajuntament barrés el pas a aquestes restes medievals declarades Bé Cultural d'Interès Nacional.

Segons els tècnics municipals, no hi ha perill imminent que caigui a terra, però cal tenir en compte que l'antiguitat del castell (documentat des de l'any 987) i les condicions meteorològiques d'aquests dies (amb canvis sobtats de temperatura) poden incidir en l'esquerda molt desfavorablement. Una tanca de dos metres d'alçada volta tot el perímetre del castell i impedeix arribar-hi a peu. L'església preromànica de Sant Mateu de Montbui, al costat del castell, continua oberta al públic. Aquest setembre, tècnics de l'Ajuntament de Bigues i Riells i de la direcció general de Patrimoni Cultural estudiaran les mesures que calen per consolidar el monument.

Aquest castell situat a Bigues era la residència de la baronia de Montbui. El 995, els comtes de Barcelona el van assignar a Gombau de Besora. Des d’allà, es manaven homes i terres de les parròquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l’Ametlla, Sant Andreu de Samalús i una part de Santa Maria de Caldes de Montbui. Fins el segle XVIII, la propietat del castell va anar passant per diferents mans: els Bell-lloc, senyors de la Roca del Vallès, el bisbat de Barcelona i el Consell de Cent de Barcelona, entre d'altres. Al 1714, després de la desfeta de la Guerra de Successió, els borbònics van ordenar el seu enderroc, el mateix destí que van córrer la majoria de fortaleses catalanes.