A l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, l'Oleksandra, una veïna de Granollers d'origen ucraïnès, explicava a NacióGranollers com patia per la seva mare, que s'havia quedat a la ciutat Ivankiv. Des de diumenge aquest patiment s'ha reduït: la Lyudmila, la seva mare, ja està amb ella a la capital del Vallès Oriental. Després de dies de patiment, de por i de viatge farragós, tornen a estar juntes: "La mare ja és a casa. Em pensava que no ens tornaríem a veure", reconeix la granollerina.

La Lyudmila va emprendre el viatge el dia 5 d'abril per culpa de la invasió russa. Viu a casa de la seva filla, on també s’hi estan altres familiars que han aconseguit fugir. Tots fan un relat terrorífic del que han viscut des del 24 de febrer: destrucció, saquejos i morts indiscriminades, com la d’una veïna que era fora de casa durant un toc de queda o la d’un noi que era al cotxe amb els seus gossos. O la d’un sacerdot: "Van matar-lo sense cap motiu", explica.

Tot el relat el fa amb llàgrimes als ulls. De fet, segueix pensant que és un malson, una pel·lícula, i quan tanca els ulls li sembla sentir els sorolls de la guerra i veu com els soldats segueixen disparant indiscriminadament les cases dels seus veïns o busquen casa per casa soldats enemics. "Teníem molta por, no sabíem què els hi passava pel cap", explica.

La Lyudmila també detalla que han estat gairebé des del primer dia sense llum, aigua corrent, electricitat i internet. I amb moltes dificultats per poder menjar: ella assegura que havien de fer cues de 14 hores per aconseguir una barra de pa. Molts s’han quedat sense casa, i en els moments més durs baixaven als soterranis. Diu emocionada que això els ha unit davant l’adversitat. Fins i tot han compartit la medicació amb què es tracten per la impossibilitat de trobar-ne noves existències.

Tot i els combats, expliquen que han intentat parlar amb els soldats invasors. "Els hi va preguntar per què els atacaven i ells responien que ho feien perquè, si no, serien ells els atacats. És absurd!", exclama l'Oleksandra. 

La Natalia, la cunyada de l'Oleksandra, continua el relat amb el que han viscut en un petit poble de 300 persones: Rodejaven les cases amb els vehicles militars i no els deixaven sortir. A un nebot el van apallissar perquè no els hi agradava com anava vestit. Ens han volgut agenollar, però no han pogut", defensa.

I pel que fa a un possible retorn per un descens dels combats en certes zones, es mostren reticents: "És precipitat. Un amic del meu tiet va anar al cementiri a veure el seu pare i va ser ferit per una mina. Ha perdut la cama", diu l'Oleksandra.

Un cop presa la decisió de marxar, la fugida també ha estat complicada. Un recorregut que podien fer en una hora es va transformar en nou. Van poder arribar a Granollers aquest cap de setmana en un dels nombrosos combois que s’han desplaçat a la zona.

L'Oleksandra diu que ha estat un moment molt dur a nivell emocional: "Feia molts anys que vivia allà. Ha arribat contenta, però al sortir del seu municipi em va poder trucar i va ser molt intens. Portàvem 32 dies sense poder parlar". 

[plantillaucraina]