
Dos quarts de deu del matí. Dos graus sota zero. Els atletes comencen a treure el cap pels carrers de Granollers. Molts, milers, porten la mateixa samarreta blau clar amb el perfil d'un corredor en negre. És en Jordi Vinardell, Toti pels amics, que va morir el passat mes d'agost víctima d'un tumor cerebral. La Mitja Marató Granollers-les Franqueses-la Garriga es tenyeix de blau des de primera hora per homenatjar en Toti i recaptar diners per a la unitat de cures pal·liatives de l'Hospital de Granollers. Molts corren els 21 quilòmetres per ell. Molts altres els 4 del Quart. Tant se val. Tots es concentren a la plaça de davant l'estació de tren perquè el fotògraf granollerí Jordi Ribó immortalitzi la iniciativa des de dalt d'una grua (la de recanvi, perquè el fred anul·la l'oficial). Minuts d'espera, un "hòstia que guapos que se us veu des d'aquí dalt" d'en Ribó, i 10 segons de silenci dedicats a en Toti . Emoció i llarga ovació.
Dos quarts d'onze del matí. Un grau sobre zero. Els atletes es comencen a concentrar a l'avinguda Sant Esteve. La sortida s'ha avançat uns 200 metres per desmassificar-la i evitar que ningú perdi uns valuosos segons. Hi ha música en directe. "És punk", apunta un dels 800 voluntaris. "És rock dur", li corregeix una de les seves joves companyes. Són els Malfario. Mal nom per tocar en la sortida d'una prova de resistència. "Esperem que portin bona sort", sentencia un dels organitzadors. El cantant, després de fotre's una copa de conyac per entrar en calor, començar a cridar. L'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, pistola en mà, dóna la sortida al Quart. Molts adolescents, gent d'avançada edat, mares empenyent carrets amb nadons, pares amb el gos i persones poc avesades a les curses. Entre aquests últims, el director del diari Ara , Carles Capdevila, que també va de blau. Abans de començar a córrer, 30 segons de silenci pel Toti i "tots aquells que lluiten contra el càncer cada dia".

Makau no somriu, Castillejo sí
Onze del matí. Tres graus sobre zero. El plusmarquista mundial de Marató, el kenià Patrick Makau, es col·loca a la línia de sortida. Molt seriós. No somriu ni quan Mayoral s'apropa per fer-s'hi una última fotografia. A uns metres, Carles Castillejo escalfa. Està tranquil i rialler, com si intuís que d'aquí a poc més d'una hora guanyarà La Mitja i deixarà enrere Makau en un fabulós esprint final. L'alcalde de Granollers dispara de nou. Primer comencen a córrer els atletes professionals. Uns minuts després, els anomenats populars: milers de persones (gairebé 10.000 després de les baixes d'última hora) que porten mesos preparant l'ocasió. Hi ha de tot: persones molt abrigades; joves disfressats de surfistes, amb abdominals postissos i la taula de surf; una baca que, com a molt, corre a tota llet; quatre insensats amb el pit a l'aire, mostrant hores de gimnàs; i, com no, milers de camisetes solidàries de color blau clar.
Una del migdia. Quatre graus. Castillejo, eufòric, segueix corrent, ara per la zona d'avituallament: estira músculs mentre Pep Salsetes reparteix brou ben calent entre els soferts participants, que poc a poc van arribant al Palau d'Esports. Cares de cansament, satisfacció i alguna que altre objecció. I és que les novetats del circuit, que ara creua el Congost a les Franqueses, no acaben d'agradar a tothom. No és el cas del diputat i portaveu d'ICV al Congrés, Joan Coscubiela, que està encantat amb el recorregut i gaudeix de la seva marca: 1:27:42. Hi ha polítics que estan en forma. I molt. La Núria, de Mollet, també està satisfeta: no ha baixat de les dues hores, però per molt poc. Millor marca personal en la seva quarta mitja marató, la primera a Granollers. Només un però: "No he vist a Makau, ni aquí al final, ni a la sortida". Haurà de preguntar a Castillejo, que l'ha vist des de tots els angles possibles, fins i tot creuant la línia d'arribada per darrere seu.
