"La Núria no ho ha dit, però l'escola es crea a partir d'una proposta seva. Ara hi ha més centres que posen l'art al centre, però en aquell moment, no", explica la Lidia. "Jo era mestra de música i dansa i des d'inspecció em van comunicar que s'obriria un centre i que havien pensat amb mi. Va ser quan vaig dir que a l'escola li calia aquest canvi i m'ho van acceptar perquè també pensaven que s'havien d'iniciar projectes nous i transformadors", afegeix.
Van començar sent cinc mestres en dues classes de P3 i una d'alumnes de P4 i P5 barrejats per intentar descongestionar els altres centres del municipi. Tenien les idees molt clares: "Volíem una escola diferent, on l'infant fos el centre. Això ara s'escolta molt, però llavors... era una mica estrambòtic. Anàvem sense bata i esmorzàvem sempre fruita".
[noticiadiari]2/239297[/noticiadiari]
I, sobretot, amb l'art com a eix: "Vertebrava i traspuava per totes bandes. Feien una sessió de música, una de dansa, una de cant coral, una de psicomotricitat i una d'art cada setmana. De P3 a sisè. Això són moltes hores", detalla la Núria. Això contrasta amb les altres escoles: "Tu potser dins l'hora de música havies de fer música però també dansa i cant coral. I la plàstica, enfocada a la manualitat. No ho volem, això. Ni que només sàpiguen fer solfeig. Va més enllà", defensa en Marco. Afegeixen, a més, que això també es nota en la metodologia per fer arribar aquests coneixements.
També han incorporat el valor de la literatura en els processos artístics, en aquest cas en un procés acompanyats per la llibreria L'Espolsada i la seva impulsora, Fe Fernández. "Per tenir una biblioteca amb un bon fons, però també mantenint visites d'autors, que els alumnes comptessin amb una biblioteca personal...", detalla la Lidia. "Cal recordar que l'àlbum il·lustrat és una de les primeres obres d'art que veuen els alumnes", destaca en Marco.
Aquesta implicació, asseguren, es veu també en les mostres que s'ofereixen a les famílies. I ho exemplifiquen així: "Si ha de venir un grup de dansa, no agafem el que destaqui més en aquell moment. Me'n vaig a la Fira de Tàrrega a trobar-lo", expliquen.
[h3]Una línia a seguir[/h3]
Els tres docents insisteixen que tot plegat conflueix en una línia a seguir: "Per exemple, fem una exposició d'artistes, però vius per apropar la seva feina i que li puguin preguntar. I perquè vegin que no tots són homes, caucàsics, heterosexuals i europeus, ni estan tocats per un do diví. L'art ha de ser viu i el volem desacralitzar", explica en Marco.
Ell mateix defensa que s'ha d'aprendre de l'art, però també a través: "Ha de ser generador d'aprenentatges generalitzats, espurnes que permetin arribar a altres àrees. Un artista o una obra és l'excusa per fer llenguatges matemàtics, economia o història. Com diu Maria Acaso, l'art no són manualitats. Està molt bé treballar amb les mans, però també hi hem de posar el cap. Comencem a tenir una mirada global dels llenguatges artístics".
Aquest projecte globalitzador dels llenguatges artístics s'anomena MUDA[C] i té les seves particularitats: "Fa quatre cursos vam fer una aturada i vam decidir que el projecte havia de viure els llenguatges artístics de forma global. Amb sessions artística i plàstica, música, dansa, cos i cant coral. Perquè l'alumne és holístic. No vivim compartimentats, sinó de forma global".
Això si, alerten que la plantilla ha d'estar implicada. I ho defineixen amb tres conceptes: estabilitat, compromís i i il·lusió. "No sé si totes les escoles estan amb la mateixa il·lusió, per exemple, perquè els docents portem anys molt durs i un punt maltractats", diu la Núria.
[h3]El camí fins aquí[/h3]
Com va ser el camí fins a inicis del 2020? "Cal ser honestos i diferenciar la part musical de la visual i plàstica, perquè no s'han desenvolupat de la mateixa manera", diu la Núria. "Segurament perquè la persona al capdavant de la responsabilitat musical també estava a direcció", afegeix.
"A la part visual i plàstica va entrar un especialista d'art des de primer fins a sisè i se li va donar molta importància a l'assessorament de mestres d'infantil que fa en Marco", continua. "La importància de posar els mestres en situació. Jo els hi feia una sessió de cant coral, o en Marco d'art, o la Lidia de l'escenari científic. Si el mestre es nodreix, podrà nodrir l'alumne", defensa. "Tu pots tenir un paper, però has de ser permeable, tenir la mirada oberta i saber que Camins et toca i et transforma", rebla la Lidia.
Alumnes de l'Escola Camins, de les Franqueses. Foto: Cedida
La mateixa docent destaca que la línia que segueixen serveix per afrontar la realitat: "En un món cada cop més digital, és més necessari que mai cultivar la part crítica, perquè és la que ens nodreix com a persones i ens distingeix de les màquines".
Els tres reconeixen en definir la pandèmia com un fre a l'evolució del projecte. Un fre, això sí, temporal, i que va servir per altres coses. "Es van aturar especialitats perquè es necessitava persona que assumís tutories per la reducció de grups i l'aparició de grups bombolla", recorda en Marco. "Va ser una aturada en sec, però ens vam ajudar molt i ens vam cohesionar", segueix la Lidia. "Hem estat capaços de reinventar-nos", asseguren.
[h3]El nou decret[/h3]
Una eina que confien que els ajudi és el nou decret, que encara no està aprovat però amb el que ja avaluen. I que parla, per exemple, de potenciar les emocions: "Aquest currículum ens segueix donant el mateix marc legal que no hi havia quan vam començar fa 16 anys", defensen. "Si es duu a terme tot el que diu, pot ser la revolució. Però és molt difícil d'assolir. Em sorprèn que hi hagi gent del col·lectiu que digui que tot el que hi diu ja ho fem. No, no és veritat", apunta la Núria.
"Diu que no hi ha hora de les emocions, ni de la coeducació... perquè han de ser tot el dia!", exclama. "L'art, la literatura, les arts plàstiques, la música... són llenguatges naturals dels infants", segueix el Marco. "Nosaltres posem referents, materials i tècniques. Picasso deia que tots els nens neixen artistes i que el difícil és seguir sent un artista quan un es fa gran. I, per primer cop, el nou decret diu que l'educació artística té una gran rellevància perquè inclou les dimensions sensorial, intel·lectual, social, emocional, afectiva, estètica i creativa. També s'incorpora l'art contemporani, la dona artista, l'etnocentrisme i la importància de treballar i emocionar-te amb l'altre".
Finalment, critiquen com s'està portant aquesta implantació: "El dia 5 hem començat el curs, sense el currículum aprovat i només amb tres hores de formació a l'equip directiu. Per molt ben fet que estigui, si no hi ha inversió en formar-nos, malament! Imagina't que haguessis de fer la teva feina sense saber utilitzar els sistemes, l'ordinador o la càmera", comenten al periodista.
