"No importa com han quedat les nostres cases, sinó que tots els nostres amics i familiars estiguin bé". Així de contundent es mostra la Yulia, una noia ucraïnesa que, juntament amb la seva família i la de la seva cosina s'han allotjat en una casa particular de les Franqueses abans de seguir el seu viatge cap a Elx. El seu és un bon exemple de com ha estat la fugida de milers de persones per culpa de la invasió russa d'Ucraïna.

"Tot va començar a les 9 del matí del 24 de febrer, quan una amiga em truca i em diu que tenim una hora per empaquetar el que poguem i marxar, perquè ve l'exèrcit", relata la Yulia a NacióGranollers. "Al cap d'una estona ja estava trucant a la meva cosina i a amics i marxant cap a Kíiv, perquè era l'única carretera segura del país. L'endemà ja no hi havia carreteres, estava tot bombardejat i destruït", segueix explicant. "Fa por pels que s'han quedat allà, perquè encara que vulguin no poden marxar", lamenta.

La Yulia i el seu marit, l’Evgen, es passen les hores enganxats als seus telèfons mòbils. Ells van marxar de Sumy, una ciutat de 330.000 habitants, i han fet més de 3.400 quilòmetres per carretera. Van haver de marxar a corre-cuita i amb només 2.000 euros en efectiu perquè tenen els comptes bloquejats. Han passat per Polònia, Alemanya, Itàlia i França. Del viatge recorden tota la gent que els ha ajudat, les cases particulars que els han acollit, com han dormit en una església i com en alguns llocs els hi deixaven omplir el dipòsit de benzina o passar els peatges sense pagar.

"La meva família i els meus fills estan bé, això és el més important. Però a les nits no dormo perquè estic molt preocupada per la meva gent, pels meus amics i per tots els qui s'han quedat allà", lamenta. "Aquí tothom és generós i ens ajuda, però a la nostra ciutat no hi ha ni medicines, ni menjar ni electricitat", destaca. 

Les dues famílies volen que quanta més gent millor sàpiga què està passant al seu país. Que es coneguin les atrocitats que, segons asseguren, ha comès l'exèrcit rus. I, mentre expliquen les seves vivències, mostren les imatges de veïns víctimes de bombardejos mentre fugien acompanyats de les seves maletes. O de barris fins fa pocs dies aliens a la guerra i que ara estan completament destruïts.

Lamenten reconèixer que no tenen plans de futur. Que volen parar i reflexionar. Però també poder treballar per guanyar-se la vida i que els més petits puguin anar a l’escola: "No sabem què passarà. No sabem què fer. Portem vuit dies conduint i els nens estan cansats. Necessitem parar i entendre què passa. I també treballar perquè no tenim massa diners i que els nens vagin a l'escola", reconeix. 

Les famílies reconeixen que no s’esperaven la invasió i que el seu país no estava preparat. Tot i això, només demanen dues coses: que no s’oblidin dels seus compatriotes i que s’implementi una zona d’exclusió aèria a l’espai aeri d’Ucraïna.

[plantillaucraina]