Montserrat Ponsa i Pep Salsetes, a la casa que té el cuiner a l'Ametlla. Foto: M.P./NG

Som molts els qui, des de diferents procedències i pensament, creiem que ha arribat el moment d'actuar per tirar endavant aquest Procés Constituent. No és un tòpic repetir que "Ara és l'hora", perquè, molts dels qui no ho veien clar ara han descobert que sí, perquè hi ha un cúmul de circumstàncies que així ho indiquen. Josep Sabatés, conegut per tots com a "Pep Salsetes", és un personatge singular de les nostres contrades i és un dels que va al capdavant –encara que no ho vulgui reconèixer, conjuntament amb la seva companya Rosa Maria.

No penseu que al Pep únicament li interessen els planters, les tomaqueres, la cuina i les menges. És una enciclopèdia vivent d’una memòria prodigiosa, arrelat a la terra que estima, des de fa uns anys, a l’Ametlla del Vallès. Des del cim de Puiggraciós contempla l’horitzó, el mar, Barcelona i, de vegades, fins i tot Mallorca. Es baralla amb les papallones que se li mengen els joves planters que mima, com si fossin bebès. Tenen un símil, el dels acabats de néixer. Des d'allà dalt somnia que serem el què volem, perquè així ho hem decidit.

Pep Salsetes, a l'interior de casa seva. Foto: M.P./ND

Hem xerrat dues hores parlant del Procés Constituent de la Vall del Tenes, l’Ametlla, Parets, un procés del qual, en Pep, és un activista molt actiu. No es conforma amb escalfar cadires, sinó que insta a l’acció. Hi estic d’acord. Sovint parlem massa, i cal actuar, si volem conquistar el futur que anhelem. Des de casa seva, vull transmetre el seu pensament, hem dibuixat allò que volem i hem posat en evidència què és el que ens amoïna. He llançat a l’aire paraules clau carregades de força, per tal que opinés.

Democràcia. Respectar l’opinió de tothom, ningú per damunt dels altres. El problema? Els mediàtics no podran parlar, ho faran les minories, les que fins ara, no han tingut ni el do ni la oportunitat de paraula. A la Democràcia ens l’han vestida confosa.

Poble . És allà on has arrelat, en sentit ampli. Com deia Dalí, has d’estimar el teu entorn immediat per estimar el món, a partir d’aquelles persones properes, amb les seves diferències, potser amigues, però amb les qui no t’hi entens. Hem d’evolucionar tots, a nivell humà.

Ajuntaments . És l’espai per gestionar tot allò què els ciutadans necessiten. No on fer coses innecessàries, aprofitant-se d'aquells no tenen veu. Han d’abocar-se a temes culturals i festius, i, sobretot, a redescobrir el passat.

Futur dels pobles . Passa per l’Ecologia i per la redistribució de la riquesa. Ha d’arribar als de baix. És imprescindible l’element ecologista, perquè és una manera de viure, un pensar, amb mentalitat ecològica. Cal educació des de les escoles bressol, ensenyar a saber viure amb l’imprescindible.

Armes . El meu "no" rotund. Hi ha qui pensa que un ganivet de cuina és una arma. Serveix per la cuina, no per esbudellar.

Guerres . Són conseqüència de les armes, un dels principals negocis descarats, del món de les economies. No a les guerres, són font de problemes igual que la moneda. Hem de recuperar el bescanvi. Nosaltres el practiquem.

Fam . Van prometre resoldre en un termini gairebé caducat. Malauradament s’ha agreujat. Consti que, si el repartiment fos equitatiu, els aliments poden abastar tothom, a tot el món. Hi ha però quatre mans que manen, en aquest món absurd. Sovint son capaços de cremar aliments, per por de fer baixar preus.

Amor . Paraula màgica, d’entrada, cal estimar-se un mateix, donar als altres allò què necessiten, no perquè t’ho reconeguin, sinó, sense esperar res a canvi.

Odi . Hi ha moltes formes d’odiar, encara existeix el que va generar la guerra civil entre vencedors i vençuts. Cal diàleg, reconèixer que es van fer coses mal fetes per ambdós bàndols. El pitjor odi, avui, és el que generen les enveges.

Partits polítics . Dinàmica que funciona fa uns anys, que pot ser substituïda per altres opcions assembleàries com aquest procés Constituent que estem promovent. També Ateneus, Associacions de Veïns com 9 Barris. És la veu ciutadana la que opina. Persones sense cadenes de partit, amb opinió pròpia.

Corrupció . Cal eliminar-la sense embuts. Les persones amb possibilitat d’emportar-se diners públics han de ser controlades per la Justícia, mitjançant jutges, que els han de jutjar i condemnar. Necessitem, però, que els jutges siguin valents i, independents. Espero que, amb la independència, ho aconseguirem.

La nostra conversa, ha girat a l'entorn de les coses que es discuteixen en aquest procés Constituent. Primer: és imprescindible lluitar, la veu del poble ha de ser l'eina fonamental dels futurs ajuntaments. Qui millor que els ciutadans coneixen les necessitats, i els elements prescindibles, que serveixen per uns pocs. Ho saben les veus dels que ningú escolta, veus per tant, que han de ser recollides. Segon: hem de guanyar a la por. Què hem de témer? Les discusions sovintejades ens ensenyaran a no enfatitzar en aquest mot: por, que hauríem d'erradicar. Estic d’acord amb el Pep quan diu que hem d’entrar en acció, ara, i començar a gestionar candidatures pels nostres pobles amb unes prioritats inalienables: feina i habitatge. Tercer: i, per sobre de tot, encomanar entusiasme als joves, d’ells depèn el futur del món i de casa nostra. Si el poder torna al poble, evitarem que s’utilitzi malament. En massa ocasions s'ha encarnissat en contra de la ciutadania més feble. Mai més...

Ha estat un plaer conversar amb el Pep, dues hores de conversa activa. I que consti que també hem parlat dels tomaquets de l’Etern, bon amic que va deixar rastre amb els seus productes, també les cols galàpet. O de les meravelles del nostre Puiggraciós .
Com diuen els companys del Procés, "Ara podem, ara volem. Ara és el moment!". Doncs som-hi! No deixem que l’ocasió se’ns escapi. Tenim a l'abast poder "decidir". Podem! Si volem... i volem!

Pep Salsetes i Montserrat Ponsa parlen sobre alguns mots clau. Foto: M.P./NG