​Troben xia per primer cop a la conca del Besòs

Un grup d'experts en localitzen al Congost, el Mogent, a la riera de Cànoves i a la Tordera

Publicat el 29 de desembre de 2020 a les 17:56
Actualitzat el 29 de desembre de 2020 a les 21:14
En un punt del riu Congost entre Santa Eugènia i Figaró-Montmany un grup d’experts va trobar, fa unes setmanes, els primers exemplars de plantes de xia que s’han localitzat a la conca del Besòs. El treball de camp va permetre trobar-les a la llera del Congost, però també a la riera de Cànoves i al Mogent. A més, l'Observatori Rivus ha confirmat que també se n'ha localitzat a la Tordera.



El botànic i director d'Aprèn, Andreu Salvat, explica a NacióGranollers que aquestes troballes estan lligades amb les noves modes pel que fa a l'alimentació: "Fa un temps va ser el goji, i ara ho és la xia. La gent la menja crua i normalment en amanides, i al rentar els plats pot anar a la pica i, d'aquí, al riu. Així es podria explicar la seva dispersió".
 
Els experts, de moment, creuen que la xia no és una espècie invasora tan perillosa com poden ser altres ja presents als rius i marges catalans perquè té un cicle anual de créixer i morir. Sí destaquen, però, que és un símptoma: "És un símptoma de com els humans estem transformant el planeta", alerta.

De fet, els experts que han localitzat la xia treballen en dos projectes: l’europeu Live Alnus, que vol millorar la situació dels boscos de ribera, i un altre que fa seguiment de la perillosa alternanthera: "Té la capacitat de transformar un dels ambients que, fins ara, s’havien mantingut a resguard de les espècies invasores: les lleres. L'alternanthera s'escampa per sobre l’aigua", destaca Salvat.

Per actuar a temps, els experts recomanen un canvi d’hàbits: per exemple, prohibir el comerç de plantes i animals exòtics, evitant així l’entrada de fongs, cucs i plagues que poden traslladar. Si la invasora ja és a la nostra terra, recomanen posar èmfasi en detectar les noves ubicacions, per poder-hi intervenir ràpidament. Avisen que l’impacte econòmic que suposa la invasió és molt més gran que l’impacte econòmic de permetre’n el comerç.