O caixa o faixa. La legislatura que s'obre serà clau per intentar posicionar Catalunya en una posició preparada per afrontar l'impacte del canvi climàtic i la crisi de biodiversitat. Així ho perceben alguns dels científics més rellevants del país que han publicat una carta oberta per tal que el futur Govern posi la transició ecològica al centre de l'agenda política. Impulsada per investigadors de prestigi internacional com Jaume Terradas, Josep Peñuelas, Mar Reguant, Pep Canadell, Lluís Brotons i Marta Torres, el text està obert a adhesions i s'entregarà en mà al nou president de la Generalitat.
"Hem d’instar al nou Govern que afronti amb urgència un full de ruta per la sostenibilitat de Catalunya basat en el consens científic", asseguren els científics liderats per l'ecòleg Jaume Terradas, fundador del CREAF. El grup d'investigadors, format per personalitats molt reconegudes internacionalment en camps com canvi climàtic, biodiversitat, economia energètica o descarbonització han publicat coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient la carta oberta en forma de manifest oberta a la signatura totes les veus científiques que vulguin donar-li suport, tan individualment com per part d'institucions.
Amb el títol "La legislatura del no retorn" pretén influir en la configuració del futur programa de Govern. “Veiem clar que la recerca ha de fer un crit d’alerta als futurs dirigents perquè s’acaba el temps d’acció, cal que liderin una transició ecològica real elaborant un full de ruta ambiciós i basat en la sostenibilitat i el rigor científic”, afirma Jaume Terradas.
La carta íntegra -inicialment un article d'opinió- es pot consultar a continuació i les adhesions personals i col·lectives es recullen en aquest web.
Des del món científic portem dècades alertant de la gravetat de la crisi ambiental global i de com es va tancant la finestra d’oportunitat per impedir les pitjors conseqüències de la desestabilització climàtica i ecològica del planeta. Si no articulem accions polítiques que situïn aquest repte al centre de les prioritats del nou govern, ens movem cap al col·lapse de molts sectors productius i cap a unes condicions de vida molt més adverses que les actuals.
Les manifestacions són cada vegada més alarmants. També a Catalunya, amb sequeres cada cop més llargues i intenses amb minva d’un recurs tan essencial com l’aigua, temporals que s’enduen passejos i platges, morts prematures per onades de calor o per la contaminació de l’aire, pèrdua massiva i creixent de biodiversitat i invasions d’espècies que afecten l’economia i la salut. A nivell econòmic els costos ja ascendeixen als milers de milions d’euros anuals, només al Principat, i les conseqüències socials són preocupants, amb alces insostenibles de preus de productes bàsics, ERTO d’empreses que no poden mantenir la producció, o les tensions entre sectors i territoris pel que fa al repartiment de l’aigua o la transició energètica.
La crisi climàtica i ecològica tindrà uns costos molt majors si es posposa l’acció, que si l’afrontem avui. Només integrant de manera immediata i efectiva l’acció climàtica amb la conservació i ús sostenible de la natura correspondrem a la crida dels panells científics de les Nacions Unides (IPCC i IPBES) a mantenir-nos dins els límits ambientals de seguretat del Planeta.
Davant d’una nova contesa electoral a la Generalitat, hem d’instar amb urgència un full de ruta per la sostenibilitat de Catalunya basat en el consens científic. És primordial accelerar l’abandonament dels combustibles fòssils; protegir i restaurar la biodiversitat; preservar els recursos hídrics i garantir la qualitat de l’aire; prevenir i reduir els residus de manera creïble i ambiciosa; planificar al màxim nivell i de manera transversal l’adaptació territorial i econòmica al canvi climàtic; garantir la justícia social i intergeneracional en tota aquesta transformació; educar sobre el profund canvi sociocultural que afrontem; i monitoritzar i retre comptes d’aquests punts de manera freqüent.
En context d’emergència ambiental la gestió de calamitats serà habitual. Està en mans de la societat a través del Govern i el Parlament liderar la inajornable transició ecològica del país. Però serà imprescindible que els principals sectors econòmics i socials (energia, agroalimentari, turisme, indústria, banca, sindicats…) els facin costat, perquè d’ells en depèn alinear l’economia i l’ocupació amb els diagnòstics de la ciència.
Com a persones dedicades a la ciència, és el nostre deure recalcar que ens apropem perillosament al punt de no retorn i denunciem les onades de desinformació que qüestionen la ciència mateixa com a font d’informació veraç. Per garantir l’estabilitat planetària aquesta és una dècada clau, però comptem amb gran talent humà, capacitat tecnològica, institucions de recerca i innovació, i capital social al servei del país.
Aprofitem-ho; mai quatre anys havien estat tan transcendents.
- Josep Peñuelas – CREAF-CSIC – Investigador Highly cited (dins l’1% més citat) – Premi Nacional de Recerca Alejandro Malaspina 2023.
- Lluís Brotons – CREAF-CSIC – Autor de l’IPBES expert en biodiversitat.
- Pep Canadell – CSIRO – Director Executiu del Global Carbon Project.
- Mar Reguant – ICREA-IAE-CSIC – Economista, professora de la Universitat Northwestern de Chicago, i Premi Nacional de Recerca Talent Jove 2023.
- Jaume Terradas – CREAF-UAB – Catedràtic d’ecologia i fundador del CREAF.
- Marta Torres – Investigadora sobre energia i clima a l’IDDRI – Membre del Comitè d’Experts en Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya.