Qüestionar els científics del clima

«Necessitem més que mai la ciència als mitjans, però sobretot a la presa de decisions polítiques»

Qüestionar o insultar els científics del clima és cada vegada més freqüent
Qüestionar o insultar els científics del clima és cada vegada més freqüent | envato elements
22 de febrer de 2025, 09:00

Un dels petits plaers de la meva feina és poder entrevistar de tant en tant científics capdavanters. Persones que combinen la seva excel·lència com a investigadors amb un esforç per divulgar-ho a la societat. En definitiva, unes trobades on allò que pots aprendre supera amb escreix el fet d'aconseguir un titular o un altre.

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de fer-ho amb Carlo Buontempo, físic i director del Servei de Canvi Climàtic del projecte europeu Copèrnicus. Nascut a Roma, format a Itàlia i al Canadà, amb experiència al Met Ofice britànic, té el seu lloc de treball a Bonn. Tanmateix, està establert a Terrassa -és la parella de la científica Estel Cardellach- i ens atén amb un català perfecte.

Amb Buontempo -a banda de parlar del Barça i de les finals de Champions- repassem les causes del doble rècord anual de temperatura, sobre si hi haurà o no Niña i com serà aquest 2025. També sobre l'impacte de la intel·ligència artificial en les previsions meteorològiques i els models climàtics, la importància de la ciència de l'atribució així com de punts d'inflexió climàtica com el col·lapse de l'AMOC.

Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copèrnicus, atén Nació a Terrassa

Evidentment, tot el que em va explicar em va semblar molt rellevant -sempre amb la prudència pròpia d'un investigador responsable d'un gran projecte europeu-, però el que més em va sorprendre és la franquesa amb què em va respondre quan li vaig preguntar sobre els creixents atacs que pateixen els científics. Buontempo assegura que intenti que no l'afecti, però reconeix que s'enfada quan el titllen de mentider. Ara bé, considera que més enllà de la qüestió personal, és preocupant com a societat. “Quin sentit té amagar la realitat? Tenir la informació precisa és un avantatge perquè facilita la gestió del risc”, explica.

Evidentment, no es tracta de cap cas aïllat. Ho veig sovint amb els comentaris a les xarxes d'algunes notícies que publico i ho demostren alguns estudis realitzats recentment. Concretament, un 53% dels científics que parlen sobre canvi climàtic als mitjans han estat qüestionats o assetjats -un fet que en el cas de les dones frega el 60%-. Els investigadors -malgrat projectes com Esfera Climàtica- sovint són reticents a sortir als mitjans -per por a ser simplificats, malinterpretats o, directament, tergiversats-, però si aquesta tendència va a més, es tornaran a recloure als seus despatxos o laboratoris. En un context de crisi climàtica i de biodiversitat, necessitem més que mai la ciència als mitjans, però sobretot a la presa de decisions polítiques.

Qui parla i qui calla en el debat nuclear?

L'estat espanyol ja ha començat el llarg procés per tancar les nuclears. Pactat amb les elèctriques el 2019, s'ha d'allargar fins d'aquí a una dècada. Tanmateix, el debat sobre el seu futur es manté més viu que mai:

tancament nuclears catalunya

La volta al món en quatre notícies

  1. El poder dels jardins: les plantes salven Medellín dels extrems del canvi climàtic (llegit a Climática)
  2. França necessitarà augmentar la generació d'electricitat si vol avançar cap a una mobilitat de zero emissions (llegit a Le Monde).
  3. L'administració Trump està eliminant el finançament als projectes d'investigació si inclou el concepte “clima” (llegit a The Guardian).
  4. La província canadenca de Nova Escòcia preveu aixecar la prohibició del fracking i de la mineria d'urani per fer front als aranzels de Trump (llegit a CBC.ca)
Barquetes de Sant Pere a Palamós

🙏 Gràcies per llegir-me... i fins a la setmana vinent!

Arxivat a