Massa sovint es redueix la transició energètica a la instal·lació de renovables. Ara bé, és molt més que això. No només es tracta d'un canvi de model en la producció, sinó també en la distribució i en el consum. Fins i tot, un canvi de perspectiva: més descentralitzat i on els ajuntaments, les empreses, les entitats i també les famílies poden assumir un major grau de protagonisme.

És deixar enrere els combustibles fòssils, però també apostar per l'eficiència. Reduir la intensitat energètica, com a pas essencial per acabar consumint menys energia primària. I, òbviament, electrificar tota la demanda possible, per acabar sent satisfets amb un recurs local i 100% renovable.

Més enllà d'avançar per arribar a la neutralitat climàtica el 2050 -les temperatures globals d'aquest hivern són l'enèsim recordatori que la situació crítica-, també cal curar les ferides fòssils del passat. A Catalunya un dels grans símbols d'aquest vell model és la central tèrmica de Cercs, convertit en un gegantí esquelet d'ençà del tancament a finals del 2011.

En els darrers mesos, s'han succeït les crides de l'alcalde d'aquesta localitat del Berguedà per desactivar d'una vegada aquesta “bomba humana i ambiental”. És un perill per a les persones que hi entren a robar, a cometre actes de vandalisme o gravar vídeos per a les xarxes socials, i un risc per al medi ambient, ja que s'acumulen tota mena de residus perillosos a tocar de l'embassament de la Baells.

Aquesta setmana vam avançar que la consellera Paneque ha enviat una carta a la ministra de Transició Ecològica per tal que s'impliqui en el desmantellament. No és una qüestió fàcil en l'àmbit legal -cal dirimir si, després de múltiples canvis de propietat, Repsol n'és la responsable- ni tampoc econòmic. La demolició -segons alguns càlculs fets públics des de la comarca- pot costar uns 3-4 milions d'euros, però tampoc serà la baixa la xifra destinada a gestionar els residus que conté.

La possibilitat de desencallar d'una vegada el desmantellament coincideix amb l'interessant projecte per construir una central hidràulica reversible a la Baells. Impulsada per l'austríaca Verbund i l'espanyola Capital Energy, L'Energètica pública ja estudia formalment entrar-hi amb una participació entre el 10 i el 20% i tenir capacitat d'influència des del consell d'administració. Malgrat ser dues qüestions formalment independents, és evident que la presència de l'empresa pública n'està catalitzant el procés. No tindria sentit que una comarca com el Berguedà assumís les càrregues del nou model, sense fer net d'una vegada amb el vell paradigma fòssil.

El parc natural de les Muntanyes de Prades, a la recta final

A inicis de 2026 Catalunya podria tenir un nou parc natural. Es tracta -segons la denominació oficial- del parc natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena.

• Tindrà una superfície d'unes 43.700 hectàrees repartides en 24 comarques de 5 municipis.
• Suposarà la creació de dues noves reserves naturals parcials i la inclusió del paratge d'interès nacional de Poblet i les reserves existents a la zona.
• Aquest 2025 també hauria de començar la tramitació dels parcs de l'Albera i el Montsec.

La volta al món en quatre notícies

1. La població de papallones als Estats Units s'ha reduït un 22% en dues dècades, segons un estudi publicat a Science (llegit a The Guardian).
2. La Comissió Europea accepta ajornar l'objectiu de reducció d'emissions de CO2 en els cotxes fins al 2027 (llegit a Politico).
3. Les espècies dels denominats boscos de boira de Mesoamèrica, en països com Mèxic o el Panamà, “s'enfilen” muntanya amunt per resistir la crisi climàtica (llegit a El País).
4. Podria Suïssa retirar-se de l'Acord de París? Un partit amb presència al govern helvètic reclama seguir els passos dels Estats Units (llegit a swissinfo.ch).

🙏 Gràcies per llegir-me... i fins a la setmana vinent!