Ara sí, el parc natural de les Muntanyes de Prades encara la recta final. Aquest dimecres, segons ha anunciat el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, s'ha obert el procés de participació ciutadana del decret que n'inclou tant la declaració com el pla de gestió. Es tracta d'un dels darrers passos abans que, a inicis del 2026, es converteixi en el segon parc natural més gran de país amb unes 43.700 hectàrees repartides en 24 municipis de cinc comarques.
Culminar un procés de 90 anys
L'espai protegit tindrà el nom oficial de parc natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena, ja que també incorporarà aquest paratge a l'extrem nord-oest de l'àmbit per reforçar la connexió ecològica amb les Garrigues. “Teixirà una veritable xarxa d’infraestructura verda entre els espais naturals prelitorals del Camp de Tarragona i les planes de Lleida”, asseguren els responsables de Territori.
La idea de crear un espai protegit en aquesta zona ve de molt lluny. No en va, es va incloure en la planificació territorial republicana de 1932 amb el nom de Muntanyes de Prades i de la Mussara. També en el Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans, editat el 1976, s'assenyalava com una de les àrees que necessitaven atenció especial.
Inclòs en el PEIN i a la Xarxa Natural -així com la creació del paratge d'interès nacional de Poblet-, diversos ajuntaments de la zona ja van plantejar els anys 90 del segle passat anar més enllà i crear un parc natural. El 1998 es va aprovar una moció al Parlament, però el primer avantprojecte amb unes 36.000 hectàrees no va ser realitat fins al 2006 -formava part de l'acord del Tinell que va fer possible el primer tripartit-.
Malgrat que l'executiu d'Artur Mas es va marcar l'objectiu de declarar el parc natural abans d'acabar el 2017, finalment es va ajornar. La consellera Teresa Jordà va anunciar el desembre de 2021 que es reiniciaven els tràmits. Ara, després d'un nou canvi de Govern, s'espera que culmini un procés que té els orígens fa més de 90 anys.
Un darrer procés de participació ciutadana
Aquest dimecres s’ha obert el procés de participació ciutadana del decret de protecció, que inclou tant la declaració com el pla de gestió de protecció del medi natural i del paisatge. Tots els documents es poden consultar a través del portal Participa i s’han programat sis sessions informatives (cinc presencials i una de telemàtica). També se celebraran reunions específiques amb els sectors més implicats en el projecte. Es tancarà a principis de maig per estudiar les aportacions i decidir tècnicament quines es poden incloure en el decret. A partir d’aquí, s’obrirà un tràmit d’audiència i informació pública, prèvia a l’aprovació definitiva.
“Serà el primer parc natural que es crearà després de deu anys i s’està fent amb la participació i el suport del territori”, destaca Sílvia Paneque. “Més enllà dels valors naturals i els beneficis que la creació d’aquesta figura de protecció suposarà per la preservació dels hàbitats i la biodiversitat d’aquestes comarques, esdevindrà un element més que contribuirà al desenvolupament rural sostenible, fixar població i generar economia en el territori”, assegura la consellera de Territori.
Amb un total de 43.700 hectàrees -unes 6.000 més que l'avantprojecte del 2006- el parc natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena serà el segon més gran de Catalunya, només per darrere del de l'Alt Pirineu. L'últim parc que s'havia declarat va ser el de les Capçaleres del Ter i el Freser, al Ripollès, l'any 2015.
Quins municipis i quines comarques inclourà?
- Alt Camp: Alcover, la Riba, Mont-ral.
- Baix Camp: l'Albiol, l'Aleixar, Vilaplana, Alforja, Arbolí, Capafonts, la Febró, Prades, la Selva del Camp
- Garrigues: Juncosa, la Pobla de Cérvoles, el Vilosell.
- Conca de Barberà: Vallclara, Vimbodí i Poblet, l'Espluga de Francolí, Montblanc, Vilaverd, Vilanova de Prades.
- Priorat: Porrera, Cornudella de Montsant, Ulldemolins.
Més enllà dels límits administratius, destaca la inclusió de la Serra de la Llena, com a element de connexió amb les Garrigues. El decret també inclou la creació de dues reserves naturals parcials i la inclusió de dos espais d'especial protecció:
- Reserva natural parcial del’Altiplà dels Motllats (nova).
- Reserva natural parcial de Plans-la Vall (nova).
- Paratge natural d’interès nacional (PNIN) de Poblet (inclusió).
- Reserva natural parcial del barranc de la Trinitat i del barranc del Tillar (inclusió i ampliació amb el Tossal de la Baltasana i les seves singulars comunitats de roure reboll als vessants sud i oest).
El futur parc natural combina aisatges plenament mediterranis amb d’altres de centreeuropeus i, fins i tot, boreals. Concretament, s'hi han identificat 4.000 espècies i 95 hàbitats diferents, 19 dels quals són d’interès comunitari en l'àmbit europeu.
- Boscos de roure reboll (Quercus pyrenaica), l’única comunitat d’aquesta espècie que hi ha a Catalunya.
- Pinedes de pinassa, un altre hàbitat singular de la zona mediterrània.
- Costers ocosos, refugi de diverses espècies d’aus i flora adaptada a condicions extremes
- Teixedes.
- Zones humides i fonts temporals, essencials per als amfibis i els invertebrats aquàtics, com el cranc de riu autòcton.
- Prats i herbassars amb una de les comunitats d’orquídies més rellevants de Catalunya, amb més de 50 espècies.
Pel que fa a la fauna, destaquen grans rapinyaires, com l’àliga cuabarrada, el duc i l’àliga daurada, i una gran diversitat d’espècies de ratpenats, que habiten i troben refugi en els boscos i en les nombroses cavitats i zones rocoses de l’espai.
Cinc nous parcs naturals
Les Muntanyes de Prades, si no hi ha cap daltabaix, serà el primer dels cinc nous parcs naturals que pretén declarar el Govern. Paral·lelament a la seva recta final, el Govern preveu iniciar enguany la tramitació de l'Albera i Montsec. Per una segona fase, encara sense data, quedarien els de l'Alta Garrotxa i el Garraf.
Actualment, Catalunya supera amb un milió d'hectàrees el 32% de superfície terrestre protegida. Tanmateix, l'objectiu marcat a la COP15 de biodiversitat pel 2030 és arribar al 30%, però també efectivament gestionada. Amb els nous parcs naturals -així com amb convenis amb entitats-, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica preveu arribar al voltant del 20-21%.