La colònia de voltor negre (Aegypius monachus) està augmentant al Pirineu gràcies a la feina de reintroducció de l’espècie, que havia desaparegut de la zona durant la segona meitat del segle XIX. Així es desprèn de les dades aportades per l’entitat conservacionista Trenca, que el 2024 va comptabilitzar 66 individus a la reserva nacional de caça de Boumort, un registre que es considera un rècord.
En aquest període es van formar dinou parelles i van néixer onze polls, dels quals nou van arribar a volar. En sis d’aquests darrers s’ha instal·lat un dispositiu GPS per conèixer els seus moviments amb més detall. Aquest projecte de preservació de la biodiversitat, en el qual col·labora la companyia Endesa, fa més d'una dècada que està implantat al Pirineu.
Connectar les poblacions ibèriques i centreeuropees
La reintroducció del voltor negre té com a objectiu connectar les poblacions ibèriques i centreeuropees, de manera que es millori la diversitat genètica i es redueixi, per tant, el risc d’extinció de l’espècie. Així, la colònia catalana ha mostrat una tendència positiva, tot i que les taxes d’èxit reproductiu i productivitat se situen encara per sota de la mitjana de l’Estat.
L’any passat, com ja s’ha dut a terme als últims exercicis, s’ha monitorat el moviment de les aus. Gràcies a aquesta tasca s’ha pogut constatar que la femella Baürta, filla de la Lorena i el Quasimodo i nascuda el 2023, va arribar fins al Senegal. El radioseguiment continu inclou dispositius GPS, els quals s’han pogut afegir al projecte gràcies a la participació d’altres entitats, i permet ajudar a comprendre els moviments in situ i ex situ, tenir èxit en la reproducció i, fins i tot, a identificar amenaces.
Una espècie clau per als ecosistemes
Els resultats del projecte han estat positius i ja han permès assolir alguns dels objectius que es plantejaven amb reintroducció del voltor negre. D’aquesta manera, s'ha recuperat el massís prepirinenc com a territori de cria per a una espècie que es considera clau per al funcionament dels ecosistemes. De fet, les aus necròfagues exerceixen un paper primordial en el funcionament de les cadenes tròfiques mitjançant l'eliminació de cadàvers al camp.
Més enllà del seu establiment a Boumort, l'objectiu del projecte és estendre la colònia a altres punts a l'oest del Pirineu. En aquest sentit, destaquen els punts d'alimentació suplementària (PAS), canyets des dels quals Trenca proporciona aliment de manera controlada a voltors i altres aus necròfagues. La seva creació i gestió s’ha fet possible mitjançant la participació d’Endesa des de l’any 2013. Concretament, hi ha tres punts per reforçar els vincles entre els voltors negres reintroduïts i la zona d'alliberament: el de Codó, a Senterada (Pallars Jussà), el de Siall (ubicat molt a prop de la reserva de Boumort, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, també al Pallars Jussà), el de Cal Roger (al municipi del Montferrer i Castellbò, al nord de la comarca de l'Alt Urgell).
A banda dels voltors, d’aquests punts se'n beneficien altres aus necròfagues, algunes seriosament amenaçades com són el trencalòs, l’aufrany o el milà reial. Al llarg de l'any s'han abocat, entre els quatre punts, un total de 15.435 quilos de carronya. Es tracta d’un menú específic adaptat a les diferents espècies necròfagues que inclou guatlles, vísceres, potes de xai, i restes de pell i greix.