09
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
13
de febrer
a les
10:37h
Fa mesos que la dessalinitzadora del Prat de Llobregat treballa al 100% de potència per mitigar l'impacte de la sequera. El 2023 també va ser el primer any que la planta de regeneració del mateix municipi va assolir la producció màxima possible (60 hm3). D'aquests, més de la meitat es van destinar a recurs prepotable. De fet, des d'aquest mateix desembre Barcelona ja beu del Llobregat la mateixa quantitat d'aigua regenerada com de la procedent de l'embassament de la Baells.
En entrar en servei el 2018, el principal ús va ser per a reg agrícola i per garantir el cabal ecològic del riu. Els dos següents anys, encara sense sequera, la instal·lació va reutilitzar uns 13 hm3 -el transport en vaixell podria aportar-ne entre 7 i 8 en set mesos-.
Va ser precisament l'activació de pla de sequera el que va fer triplicar-ne la producció, especialment per a usos ambientals. El 2022, la quantitat d'aigua regenerada va augmentar (53,3 hm3), prenent importància nous usos com la injecció a l'aqüífer del delta per servir de barrera a la intrusió salina o l'aigua de servei, per a la neteja de les mateixes instal·lacions.
Ara bé, la gran novetat va ser provar-la com a recurs prepotable. L'aigua residual de les cases dels barcelonins arriba a la depuradora (EDAR) per fer el tractament convencional. Posteriorment, a la planta de regeneració, se li aplica un tractament extra, denominat terciari. A més, en els usos que requereixen major qualitat, com el de reaprofitar-la per ser potabilitzada, es complementa amb una ultrafiltració i un procés d'osmosi.
Després de fer les primeres proves i uns exhaustius controls sanitaris, el desembre del 2022 es va començar a aportar a Molins un cabal de 0,2 m3/s, fet que suposava un 10% respecte al total del cabal circulant. Aquest percentatge va anar augmentant progressivament, per tal de reduir la quantitat consumida de l'embassament.
Finalment, el desembre del 2023, a les portes de la declaració d'emergència, es va arribar a la mescla a parts d'iguals: el 50% d'aigua regenerada i el 50% del riu aigües amunt, segons confirmen des de l'Agència Catalana de l'Aigua a Nació.
Aquesta situació encara podria canviar els mesos vinents. En aquest sentit, una de les mesures vinculades a la declaració d'emergència és canviar l'origen de l'aigua que utilitzen els regants del Canal de la Dreta del Llobregat. Les finques de Sant Boi, el Prat i Sant Vicenç dels Horts passaran de rebre aigua regenerada del Prat de Llobregat -barrejada amb la de l'EDAR de Gavà-Viladecans i del mateix riu- per passar a fer-ho de la depuradora de Sant Feliu. No només suposarà menys quantitat d'aigua, sinó sobretot de menys qualitat. En aquest sentit, els pagesos de la zona es malfien d'una instal·lació molt menys puntera que la del Prat: té un procés de filtratge menys i amb una major salinitat.
Aquest fet permetrà alliberar un cabal de 200 litres per segon, expliquen des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Ara bé, el tràmit administratiu per fer-ho possible, a càrrec de l'ACA, els mateixos regants i l'Agència de Salut Pública està en marxa. Una vegada es concreti, aquesta aigua també es destinarà a recurs prepotable i, per tant, el percentatge d'aigua regenerada que acaba a l'ETAP de Sant Joan Despí superarà el 50%.
L'altra mesura per fer-ho, força polèmica, ha estat fixar uns cabals d'emergència molt reduïts en els trams finals del riu. En el cas del Llobregat, per sota de la potabilitzadora de Sant Joan Despí, es rebaixarà un 50% respecte a l'excepcionalitat (de 500 a 250 l/s) i més d'un 95% respecte als 5.700 de l'escenari de normalitat.
Per aquest motiu, la federació Ecologistes de Catalunya ha denunciat a la Fiscalia el director de l'ACA, Samuel Reyes, acusant-lo de posar en risc la biodiversitat fluvial. El conseller David Mascort, per la seva banda, va defensar la mesura pel fet d'estalviar fins al 40% de l'aigua dels embassaments i allargar 136 dies l'esgotament de les reserves del sistema Ter-Llobregat. "Si hem d'anar al jutjat, hi anirem", va assegurar el titular d'Acció Climàtica responent una pregunta de Nació.
La superficial, amb un 50% de recurs regenerat prepotable alliberat a Molins de Rei, requereix un tractament més intens. Concretament, se li aplica una ultrafiltració i un procés d'osmosi inversa. En canvi, l'aigua provinent de l'aqüífer es pot estalviar aquest pas i passar directament a l'ozonització i els filtres de carbó actiu.
Les obres executades per l'empresa mixta formada per Agbar i l'AMB ja permeten potabilitzar de manera diferenciada els dos tipus d'aigua. Això permetrà aprofitar sempre el cabal màxim potencial, fet que en determinades franges horàries fins ara no era possible.
Aigua prepotable per tancar el cicle
L'estació de regeneració d'aigües (ERA) del Prat de Llobregat és la més gran de Catalunya. El 2023 va produir 60 del total de 70 hm3 que es van reutilitzar a Catalunya. Concebuda com un tractament extra al convencional de depuració, evita llençar al mar aigua que ja no es podria aprofitar després de ser utilitzada en els domicilis de l'àrea metropolitana.En entrar en servei el 2018, el principal ús va ser per a reg agrícola i per garantir el cabal ecològic del riu. Els dos següents anys, encara sense sequera, la instal·lació va reutilitzar uns 13 hm3 -el transport en vaixell podria aportar-ne entre 7 i 8 en set mesos-.
Volum d'aigua regenerada a l'ERA del Prat de Llobregat (hm3)
Va ser precisament l'activació de pla de sequera el que va fer triplicar-ne la producció, especialment per a usos ambientals. El 2022, la quantitat d'aigua regenerada va augmentar (53,3 hm3), prenent importància nous usos com la injecció a l'aqüífer del delta per servir de barrera a la intrusió salina o l'aigua de servei, per a la neteja de les mateixes instal·lacions.
Ara bé, la gran novetat va ser provar-la com a recurs prepotable. L'aigua residual de les cases dels barcelonins arriba a la depuradora (EDAR) per fer el tractament convencional. Posteriorment, a la planta de regeneració, se li aplica un tractament extra, denominat terciari. A més, en els usos que requereixen major qualitat, com el de reaprofitar-la per ser potabilitzada, es complementa amb una ultrafiltració i un procés d'osmosi.
Fer pujar l'aigua regenerada fins a Molins de Rei
Ara bé, com es fa arribar l'aigua regenerada al Prat fins a la potabilitzadora (ETAP) de Sant Joan Despí? No es fa de manera directa, malgrat que estan situats a uns 8 quilòmetres en línia recta. L'aigua es bombeja fins a Molins de Rei, uns 16 quilòmetres aigües amunt. Allà s'aboca al riu i es barreja amb la procedent del Bages i el Berguedà (i en darrer terme de l'embassament de la Baells).Després de fer les primeres proves i uns exhaustius controls sanitaris, el desembre del 2022 es va començar a aportar a Molins un cabal de 0,2 m3/s, fet que suposava un 10% respecte al total del cabal circulant. Aquest percentatge va anar augmentant progressivament, per tal de reduir la quantitat consumida de l'embassament.
Finalment, el desembre del 2023, a les portes de la declaració d'emergència, es va arribar a la mescla a parts d'iguals: el 50% d'aigua regenerada i el 50% del riu aigües amunt, segons confirmen des de l'Agència Catalana de l'Aigua a Nació.
Aquesta situació encara podria canviar els mesos vinents. En aquest sentit, una de les mesures vinculades a la declaració d'emergència és canviar l'origen de l'aigua que utilitzen els regants del Canal de la Dreta del Llobregat. Les finques de Sant Boi, el Prat i Sant Vicenç dels Horts passaran de rebre aigua regenerada del Prat de Llobregat -barrejada amb la de l'EDAR de Gavà-Viladecans i del mateix riu- per passar a fer-ho de la depuradora de Sant Feliu. No només suposarà menys quantitat d'aigua, sinó sobretot de menys qualitat. En aquest sentit, els pagesos de la zona es malfien d'una instal·lació molt menys puntera que la del Prat: té un procés de filtratge menys i amb una major salinitat.
Aquest fet permetrà alliberar un cabal de 200 litres per segon, expliquen des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Ara bé, el tràmit administratiu per fer-ho possible, a càrrec de l'ACA, els mateixos regants i l'Agència de Salut Pública està en marxa. Una vegada es concreti, aquesta aigua també es destinarà a recurs prepotable i, per tant, el percentatge d'aigua regenerada que acaba a l'ETAP de Sant Joan Despí superarà el 50%.
Estalviar el màxim d'aigua dels embassaments
Apostar per l'aigua regenerada com a recurs prepotable permet reduir l'ús d'aigua procedent de l'embassament de la Baells i continuar allargant unes reserves cada vegada més reduïdes.L'altra mesura per fer-ho, força polèmica, ha estat fixar uns cabals d'emergència molt reduïts en els trams finals del riu. En el cas del Llobregat, per sota de la potabilitzadora de Sant Joan Despí, es rebaixarà un 50% respecte a l'excepcionalitat (de 500 a 250 l/s) i més d'un 95% respecte als 5.700 de l'escenari de normalitat.
Per aquest motiu, la federació Ecologistes de Catalunya ha denunciat a la Fiscalia el director de l'ACA, Samuel Reyes, acusant-lo de posar en risc la biodiversitat fluvial. El conseller David Mascort, per la seva banda, va defensar la mesura pel fet d'estalviar fins al 40% de l'aigua dels embassaments i allargar 136 dies l'esgotament de les reserves del sistema Ter-Llobregat. "Si hem d'anar al jutjat, hi anirem", va assegurar el titular d'Acció Climàtica responent una pregunta de Nació.
9 milions d'euros per aprofitar el cabal màxim a potabilitzar
El dilluns 5 de febrer van entrar en funcionament els treballs de millora de la potabilitzadora de Sant Joan Despí. Amb un pressupost de 9 milions d'euros a càrrec d'Aigües de Barcelona, permetran tractar de manera diferenciada l'aigua procedent del riu Llobregat de la d'origen subterrani.Les noves canonades de l'ETAP de Sant Joan Despí que capten directament l'aigua subterrània del Llobregat Foto: Àlex Recolons / ACN
La superficial, amb un 50% de recurs regenerat prepotable alliberat a Molins de Rei, requereix un tractament més intens. Concretament, se li aplica una ultrafiltració i un procés d'osmosi inversa. En canvi, l'aigua provinent de l'aqüífer es pot estalviar aquest pas i passar directament a l'ozonització i els filtres de carbó actiu.
Les obres executades per l'empresa mixta formada per Agbar i l'AMB ja permeten potabilitzar de manera diferenciada els dos tipus d'aigua. Això permetrà aprofitar sempre el cabal màxim potencial, fet que en determinades franges horàries fins ara no era possible.