01
de febrer
de
2024, 19:09
Actualitzat:
19:09h
Més de 6 milions de catalans ja estan en emergència per sequera. Ara bé, l'impacte sobre el dia a dia serà molt desigual -com ja ha passat fins ara-. Depèn del municipi on es viu, del sector econòmic on es treballa o de l'existència de recursos hídrics alternatius per afrontar alguns dels usos prohibits.
I què passa si es viu en un municipi -són el 40% del total- que superen els 200 litres? Com a veí no es rebrà cap conseqüència directa, però l'ajuntament pot rebre una sanció -l'ACA ja ha obert 100 expedients-, que a mesura que avancin els mesos s'aniran acumulant i esdevenint una despesa municipal més.
En el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, per exemple, l'ordenança és comuna i les sancions són baixes, entre els 30 i els 200 euros. Ara bé, en alguns casos poden arribar a 3.000 euros per consums molt excessius -l'exemple del veí d'Esponellà amb un consum de 5 milions d'euros- o per reincidència.
En aquest sentit, lluny dels grans titulars hi ha una Catalunya que beu de camions cisterna i que acumula hores de talls en el subministrament. Entre el 2022 i el 2023, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha hagut de destinar més de 4 milions d'euros en ajuts als ajuntaments.
D'aquesta manera, és previsible que els consumidors tinguin problemes per accedir a productes de km 0, especialment en la temporada d'estiu, però també que notin un encariment encara major. De fet, la reducció de les collites ja és un fet palpable -per exemple en l'oli- fet que n'ha disparat els preus.
D'aquesta manera, a les gespes ja seques, s'hi poden afegir carrers més bruts -la infraestructura per utilitzar aigua freàtica i regenerada és relativament limitada i difícil d'ampliar a curt termini-, així com la mort d'exemplars de plantes, arbustos i, fins i tot d'arbres.
Es reduirà la pressió als municipis amb un consum excessiu?
La declaració d'emergència per sequera en cap cas suposa que, de manera automàtica, es talli el subministrament o es redueixi la pressió de la xarxa. Això sí, en alguns municipis que superen el llindar dels 200 litres per habitant i dia -especialment els de l'àrea metropolitana de Barcelona- es començarà a aplicar aquesta mesura per reduir el consum fins al límit dictat.I què passa si es viu en un municipi -són el 40% del total- que superen els 200 litres? Com a veí no es rebrà cap conseqüència directa, però l'ajuntament pot rebre una sanció -l'ACA ja ha obert 100 expedients-, que a mesura que avancin els mesos s'aniran acumulant i esdevenint una despesa municipal més.
Com es controla la prohibició de regar jardins i reomplir piscines?
L'emergència per sequera inclou la prohibició de regar jardins, reomplir piscines o netejar vehicles, entre altres. La competència de controlar i sancionar-ho és exclusivament municipal i està recollida en ordenances municipals.En el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, per exemple, l'ordenança és comuna i les sancions són baixes, entre els 30 i els 200 euros. Ara bé, en alguns casos poden arribar a 3.000 euros per consums molt excessius -l'exemple del veí d'Esponellà amb un consum de 5 milions d'euros- o per reincidència.
I els municipis que ja tenen talls o depenen de camions cisterna?
Els 202 municipis que han entrat en emergència aquest dijous tenen en comú formar part de grans xarxes de distribució d'aigua. Aquest fet, excepte en alguns barris molt concrets o urbanitzacions, és una garantia per a l'abastament d'aigua -mentre hi hagi reserves als embassaments-, a diferència de poblacions que depenen de pous propis o petits pantans.En aquest sentit, lluny dels grans titulars hi ha una Catalunya que beu de camions cisterna i que acumula hores de talls en el subministrament. Entre el 2022 i el 2023, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha hagut de destinar més de 4 milions d'euros en ajuts als ajuntaments.
I l'impacte de reduir un 80% de l'aigua per a l'agricultura?
El sector que ha assumit la factura més cara de la sequera -ho reconeix el mateix Govern- és l'agrícola. Amb el pas de l'excepcionalitat a emergència es passa d'una restricció del 50% al 80%, un fet que obligarà a sacrificar cultius i a calcular estrictament els regs per aprofitar al màxim l'aigua.D'aquesta manera, és previsible que els consumidors tinguin problemes per accedir a productes de km 0, especialment en la temporada d'estiu, però també que notin un encariment encara major. De fet, la reducció de les collites ja és un fet palpable -per exemple en l'oli- fet que n'ha disparat els preus.
Pot tenir conseqüències en el dia a dia reduir un 25% en la indústria?
És una de les grans incògnites. Des de l'àmbit empresarial s'ha advertit que serà impossible mantenir la producció en moltes empreses i, fins i tot, patronals com Pimec reclamen que es puguin acollir a expedients de regulació temporals (ERTO), tal com va passar durant la crisi de la Covid-19. Evidentment, els treballadors de sectors molt intensius en l'aigua -especialment agroalimentari, però també papereres, químiques i metal·lúrgiques- poden notar més directament l'emergència per sequera que el conjunt de la població.L'emergència per sequera es notarà als carrers i a les zones verdes?
Sí, però depèn del municipi o del districte. El pla de sequera prohibeix netejar els carrers amb aigua potable -només es pot amb aigua freàtica o regenerada- així com regar les zones verdes. L'única excepció és el reg de supervivència dels arbres en jardins públics i amb recursos no potables.D'aquesta manera, a les gespes ja seques, s'hi poden afegir carrers més bruts -la infraestructura per utilitzar aigua freàtica i regenerada és relativament limitada i difícil d'ampliar a curt termini-, així com la mort d'exemplars de plantes, arbustos i, fins i tot d'arbres.