El consum d'aigua dels camps de golf és un tema que desperta passions. És essencial per atraure un turisme d'alt valor adquisitiu o una despesa injustificable en un context de sequera on la pagesia assumeix restriccions duríssimes –tancament del canal d'Urgell, inclòs-. Les dades facilitades per l'Agència Catalana de l'Aigua mostren que la setantena de camps de golf de Catalunya –sumant totes les modalitats- consumeixen en un any 7,9 hm3 –pràcticament el mateix que el de la ciutat de Barcelona durant un sol mes- dels quals un 63% és aigua regenerada.
38 camps de golf i 38 de pitch and putt
A Catalunya hi ha 76 instal·lacions dedicades al golf, entre camps d'aquest esport pròpiament dit i de pitch and putt. Els de major dimensió –i més consum d'aigua- són els de 18 forats, modalitat amb les quals es disputen les competicions. N'hi ha un total de 25 (veure mapa), especialment concentrats a la regió metropolitana de Barcelona, a la Costa Brava i, en grau més baix, a la Costa Daurada i a la Cerdanya.Una versió més reduïda del mateix esport són els camps de 9 forats: n'hi ha 8 a Catalunya, repartits entre el Vallès i la Catalunya Central. També hi ha cinc instal·lacions de Par 3, camps on tots els forats –habitualment 9- s'hi pot arribar amb només tres cops.
Una modalitat esportiva que ha guanyat molts adeptes al nostre país els darrers anys és el pitch and putt, que compta amb federació pròpia i 38 instal·lacions. Són terrenys de joc molt curts –amb 9 o 18 forats-, amb sortides des de superfícies artificials i temps de jocs reduït.
Al nostre país aquests dos esports sumen quasi 40.000 llicències. Segons dades de l'Idescat, n'hi ha 28.452 de golf –només superat pel futbol, el bàsquet, les activitats excursionistes i la caça- i 10.895 de pitch and putt. En global, els homes en concentren quasi el 75%.
Aigua regenerada, però també de pous
La sequera ha impactat de ple en la candidatura de la Ryder Cup per al 2031. Ho reconeix el mateix president de la Federació Catalana de Golf, Ramon Nogué: “És el pitjor moment per parlar del projecte. Patim una major percepció negativa per a la societat”.I d'on ve l'aigua que consumeixen els camps de golf catalans? Malgrat que des de la Federació s'assegura que tota és aigua regenerada, les dades de l'ACA ho rebaixen al 63%. En aquest sentit, del 7,9 hm3 que es destinen a aquest ús, prop de 5 hm3 són efectivament aigua reutilitzada provinent d'estacions de regeneració. Tenint en compte que l'any passat a Catalunya se'n va regenerar uns 70 hm3 –rècord històric-, el golf va representar poc més del 7% d'aquest recurs hídric alternatiu.
[blockquote]La setantena de camps de golf i pitch and putt consumeixen 7,9 hm3, el 63% dels quals és aigua regenerada. Equival al consum d'un mes de la ciutat de Barcelona[/blockquote]També hi ha 2,6 hm3 provinents de fonts pròpies, bàsicament pous. A més, es destinen 0,3 hm3 d'aigua de xarxa, per a usos consumptius que requereixen aigua potable: lavabos, cuines i dutxes. Ara bé, aquesta quantitat no té en compte usos residencials i turístics associats al turisme de golf, però que no són l'activitat esportiva pròpiament dita.
Des de la Federació s'apunta que, més enllà de l'ús de recursos hídrics alternatius, disposen de plans B i plans C si la sequera s'agreuja i hi ha més restriccions. "Una opció és acabar regant només els greens", assenyala el president Ramon Nogué.
Plantes de regeneració públiques i privades
A Catalunya hi ha un total de 24 plantes de regeneració públiques (ERA), de les quals sis accepten els usos recreatius per a camps de golf. Es tracta de les depuradores de Sant Feliu de Llobregat, Vila-seca-Salou i quatre instal·lacions de la Costa Brava: Lloret de Mar, Pals, Torroella de Montgrí i Castell-Platja d'Aro. De fet, el reg d'un camp de golf d'aquest municipi del Baix Empordà va ser la primera experiència de reutilització d'aigua a Catalunya el 1989.[noticia]255822[/noticia]
A més, hi ha 16 ERA privades, instal·lacions construïdes pel mateix consumidor de l'aigua –sigui una instal·lació esportiva o una indústria-, però que necessiten una concessió de l'ACA. És el cas de la majoria dels camps de golf del país, entre els quals els de la PGA Catalunya de Caldes de Malavella –ara rebatejat com a Camiral Golf & Wellness- on es vol disputar la Ryder el 2031.
Una altra qüestió és sobre si regenerar aigua és el mateix en qualsevol punt del país. Fer-ho al litoral –on l'efluent de les depuradores s'acostumen a abocar el mar- es pot comparar en reutilitzar aigua en el curs mitjà d'un riu on l'aigua depurada representa un percentatge important del cabal circulant? Annelies Broekman, investigadora d'aigua i canvi global, assenyala que en aquests casos la regeneració no només pot reduir els cabals dels rius sinó també afectar el funcionament normal dels seus ecosistemes.
[impacte]
