La pandèmia no ens va fer millors, però va provocar canvis. Una de les expressions d'aquest temps va ser l'expansió del bicibús, un projecte de mobilitat sostenible per pedalar en grup de manera segura cap a les escoles. Hi havia experiències prèvies en diverses parts del món des de feia més de 20 anys, però el bicibús de Vic va provocar una onada que encara avui es continua expandint a tot Catalunya. Una vegada va arribar a Barcelona, es va internacionalitzar i es va expandir en diverses ciutats d'Europa i dels Estats Units, entre altres.
Com funciona un bicibús?
Un bicibús (també conegut com a busbici o bikebus en anglès) consisteix a pedalar en grup fins a l'escola. La referència a l'autobús és doble: el grup de petits ciclistes s'equipara a aquest transport públic per afavorir la seguretat i passa per un recorregut prèviament marcat (línia) i amb uns horaris predeterminats (parades).
D'aquesta manera, una o més vegades a la setmana els infants s'esperen en punts dels seus pobles i quan passa el bicibús s'hi incorporen. Van acompanyats dels denominats motors, persones adultes que els acompanyen i que acostumen a ser familiars, però també voluntaris o mestres. “És un carril bici mòbil, una infraestructura protegida de manera temporal”, explica Eduard Folch, president d'Osona amb Bici.
La majoria dels bicibusos donen servei a una sola escola, però molt sovint tenen d'una línia. D'aquesta manera, els grups que procedeixen de diversos barris acaben confluint al centre escolar poc abans que comencin les classes.
Per primera vegada, s'està estudiant el fenomen del bicibús des de la universitat. La investigadora Gemma Simon, de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), hi està dedicant la tesi doctoral. La primera fase ha servit per fer un retrat robot de les línies de bicibús (n'ha identificat més de 400 arreu del món).
- Mitjana de 10 infants
- Mitjana de set adults acompanyants
- 47% nenes i 53% nens
- Distància mitjana 1-2 km (amb un màxim de 3)
- Temps mitjà: 20 minuts
- 60% tenen un funcionament setmanal i el 20% dos o més dies
- 66% organitzats per famílies o AFA (i un 12% més juntament amb col·lectius ciclistes)
L'onada que va començar a Vic
El bicibús s'ha popularitzat a partir del curs 2020-2021, però no és una experiència recent. La més antiga que s'hagi pogut localitzar data del 1998 a la ciutat flamenca de Brecht. També se'n van organitzar a Brussel·les, a través de l'entitat Pro Velo, així com a la regió d'Illa de França.
En aquesta “prehistòria” també hi va haver experiències a Catalunya -a Manresa-, Madrid i a la ciutat nord-americana de Portland, amb la denominació de biketrain. Ara bé, el primer salt d'escala, segons explica Gemma Simon, es va produir el 2014 amb el projecte “Al colegio en bici” impulsat pel govern de Bogotà. A la capital colombiana es van organitzar més de 100 línies concebudes com un autèntic transport escolar.
Al nostre país l'onada va començar a Vic. Dues mestres van començar a acompanyar un grup d'alumnes cap a l'escolar en bicicleta i, després del moment més dur de la pandèmia, el bicibús (denominat busbici) va prendre forma i es va estendre en diversos centres escolars de la capital osonenca -aquest curs arrenca amb 8 escoles, 23 línies i 145 infants inscrits.
El bicibús d'Olot agafant la via verda del Carrilet, l'últim tram abans d'arribar a l'escola. Foto: Martí Albesa
Helena Vilardell és una de les impulsores del bicibús a Vic: “Va ser precisament el trencament del confinament el que va possiblement donar la gran empenta al projecte”, explica. “La manera d'explicar-ho va ser clau per difondre. Les connexions amb les AFA i altres entitats van facilitar l'èxit. Hi havia molta gent conscienciada i amb ganes de canviar coses”, afegeix Eduard Folch.
De fet, es va crear l'entitat Canvis en Cadena per afavorir-ne l'expansió arreu del país. Des d'aleshores, el bicibús ha arribat a la pràctica totalitat de poblacions importants d'Osona i el Lluçanès -una comarca que continua sent referent-, en moltes localitats de les comarques gironines, del Vallès i el Baix Llobregat, les Terres de l'Ebre així com ciutats com Reus, Lleida i Manresa, entre altres. “És una de les millors coses que ha passat a Catalunya en l'àmbit ciclista”, destaca Adrià Arenas, tècnic del Bicicleta Club Catalunya (BACC).
Una de les poblacions on va arrelar més ràpidament és Olot. Fa tres cursos que funciona a l'escola Sant Roc i ara s'ha ampliat a altres centres. Pedalen dos dies a la setmana plogui o faci fred. “És una manera de despertar i fer esport de bon matí”, assegura un dels pares. “Té el poder de començar a canviar hàbits, ara els meus fills ja em proposen d'anar a comprar en bici”, explica Anna Vila, motor del projecte.
Barcelona es viralitza
El bicibús no va tardar a aterrar a Barcelona. Passar de pobles i ciutats mitjanes a la capital catalana va obligar a adaptar la iniciativa. En aquest sentit, a causa de l'elevada afluència de petits ciclistes i, precisament, per garantir-ne la seguretat es va optar per ocupar tots els carrils de la calçada. “També demanem la protecció de la Guàrdia Urbana per evitar ensurts a la cua del grup”, explica Genís Domínguez, un dels motors del Bicibús Eixample, un districte amb cinc línies que donen servei a una quinzena d'escoles.
Ocupar tots els carrils no significa tallar els carrers. “El grup respecta les normes de circulació i ho reforcem amb adults que protegeixen els infants situats davant dels cotxes als carrers perpendiculars”, aclareix el representant del bicibús barceloní. El curs passat es va arribar a 17 línies, però de tipologies diferents. La majoria són setmanals -especialment el divendres-, però mentre el de Sant Antoni és diari, n'hi ha que són mensuals o esporàdics.
Quart divendres de reivindicació en forma de #bicibus per anar a l’escola. Les ciutats han de redistribuir l’espai públic a favor dels vianants, bicis i transport públic. @bicibuseixample@bcn_ajuntament#bicibcn#BCNpic.twitter.com/02HuVwMaoh
— Lluís Juncà (@lljunca) October 15, 2021
Però un dels valors del bicibús de Barcelona va ser la capacitat de viralització i de replicar-se en diversos països. Un vídeo gravat a l'Eixample l'octubre de 2021 va fer literalment la volta al món: “Ens van començar a contactar de molts països i encara dura”, admet Domínguez.
Allò va inspirar nous bicibusos en països com Alemanya, Escòcia, Itàlia i els Estats Units, entre altres. A Portland, Sam Balto, un mestre d'Educació Física, va encapçalar una nova onada que s'ha escampat a altres ciutats nord-americanes. “Són clau les figures de líders comunitaris que ho impulsin”, destaca Eduard Folch, que també presideix l'entitat FemBici.
Les limitacions del bicibús
El bicibús a Catalunya enceta el tercer curs com a experiència consolidada. Un temps suficient per constatar-ne les potencialitats. “Ha demostrat que pedalar cap a l'escola és possible”, assenyala Eduard Folch. “Una ciutat on els infants poden anar en bici significa que tothom la pot fer servir”, afegeix la investigadora Gemma Simon. “Passem de pensar en un mode de transport per a persones de 30 a 50 anys a la visió 4-80”, aprofundeix Adrià Arenas, tècnic del BACC.
Ara bé, també és un període prou llarg per mostrar-ne les limitacions. Per una banda, les organitzatives. Més del 75% de les línies estan organitzades d'alguna manera o altra per les famílies dels alumnes, un fet que provoca que moltes de les iniciatives siguin temporals. En aquest sentit, és ideal per a alumnes fins a quart o cinquè de primària, ja que com més grans menys s'adequa a les seves necessitats. Alguns preadolescents es troben en una paradoxa: el bicibús se'ls queda petit, però circular sols en bicicleta és un perill, amb carrils bici o sense.
Aquest és un dels maldecaps d'Eduard Folch, que fa temps que rumia en solucions més adaptables a l'ESO. “A l'institut ja busquen més llibertat i independència, caldria promoure maneres de desplaçar-s'hi en grup, però de manera autònoma”, explica. A la Garrotxa, això sí, existeix una línia rural on dos mestres d'educació física acompanyen alumnes de Santa Pau fins a Olot, a uns 10 quilòmetres de distància. “Suposa passar-ho bé i fer esport. A més, no contamines tant”, explica un dels alumnes participants.
L'altra limitació és l'abast de les transformacions del projecte. “El bicibús ha nascut per morir. Hi haurà un dia on circular en bicicleta fins a l'escola serà segur”, expliquen sempre des de l'entitat Canvis en Cadena. Malgrat que en casos com Cardedeu o Vic s'han fet millores -en el trajecte del primer bicibús ara hi ha un carril bici amb bones condicions-, aquest fet és més aviat excepcional. “Molts ajuntaments es fan la foto a l'inici, però després col·laboren poc”, admet Gemma Simon.
A Barcelona, per exemple, consideren que l'experiència ha funcionat com un element de conscienciació i de promoció de la bicicleta en els infants, però que no ha tingut èxit fins ara en canviar les polítiques municipals ni en l'anterior administració ni en l'actual. “Estem molt lluny d'aconseguir canvis. Ha estat una gran decepció”, lamenta el representant del Bicibús Eixample. En definitiva, ciutats i pobles continuen sense ser segures per als petits ciclistes.