La DANA que fa dues setmanes va afectar de ple el País Valencià, amb quasi 220 víctimes mortals pels aiguats torrencials i inundacions, ha posat de manifest la importància que tenen les alertes que Protecció Civil envia als mòbils de la ciutadania. De fet, un dels problemes principals a València va ser que l'alerta va arribar massa tard, quan els carrers ja anaven plens d'aigua.
Catalunya també ha generalitzat l'ús de les alertes en cas d'inundacions -que tot just s'havia utilitzat una vegada el 2023-. El passat dijous 31 d'octubre van arribar correctament als dispositius mòbils dels ciutadans: primer, a les comarques del sud del país i, després, es van estendre també a l'àrea metropolitana de Barcelona, on els aiguats van tenir el punt àlgid el dilluns 4 de novembre. Protecció Civil s'encarrega d'emetre les alertes, però com es decideix quin és el moment per fer-ho?
El subdirector de Protecció Civil a Catalunya, Sergio Delgado, explica al MeteoMauri de Catalunya Ràdio que el procés té dues fases: previsió i minimitzar danys. Els tècnics que operen des de la sala d'emergències reben les prediccions meteorològiques dels experts i del Meteocat que avisen de situacions de perill i analitzen quin pot ser l'impacte de la situació. I, un cop l'anàlisi ha determinat el grau de gravetat i complexitat del fenomen, es proposen les mesures preventives.
En segon lloc, Protecció Civil rep les dades de diferents sensors ubicats als rius catalans que els permeten saber com es traduirà metres més avall. La informació obtinguda a través dels radars meteorològics o els pluviòmetres d'arreu del país els donen també dades perquè el comitè tècnic tingui la capacitat d'autoritzar l'emissió d'alertes als mòbils.