"Si volem erradicar la fam i garantir la sostenibilitat del sistema, hem de començar per evitar el malbaratament d’aliments. És un deure que tenim com a societat". Així ho ha expressat el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, en el marc de la clausura de la campanya de sensibilització i conscienciació "Aprofitem els aliments", que ha evitat el malbaratament de 18,6 tones de productes alimentaris a través de diferents activitats. Una campanya que ha pivotat entre tres elements: els àpats Gastrorecups -menús elaborats a restaurants amb aliments descartats del circuit comercial-, espigolades en diferents punts del país -collita de fruites i verdures que no poden tenir sortida comercial per diversos motius- i el gran dinar d'aprofitament que enguany acull Girona.
Unes 400 persones han dinat de forma totalment gratuïta gràcies al menú elaborat amb 550 quilograms d'aliments que provenen d'espigolades a camps, recollides d'excedents a mercats i la recuperació d'aliments a comerços locals. Així, la capital del Gironès s'ha convertit en la festa antimalbaratament alimentari que vol anar més enllà del gran dinar d'aquest primer dissabte d'octubre. De fet, la ciutat vol ser pionera i posicionar-se com a "referent" en l'àmbit del malbaratament alimentari, i per això ha aprofitat l'ocasió per organitzar una jornada sencera amb l'objectiu de conscienciar la població a partir de tallers i xerrades.
"El malbaratament alimentari és una part molt important del global de les emissions, a més d'un repte social, moral i ètic majúscul. En una situació d'emergència climàtica, conscienciar sobre el malbaratament alimentari és vital perquè a nivell domèstic hi ha moltíssima feina a fer", assegura el regidor d'Acció Climàtica de Girona, Sergi Cot. Ell és el "culpable" que enguany el gran dinar es faci per primer cop en terres gironines. L'edició del 2023, celebrada al Camp de Tarragona, el va animar a proposar Girona com a seu; ara, un any després, veu com la petició ja és una realitat: "El gran dinar vol ser un punt de partida per treballar el malbaratament alimentari a la ciutat", explica en declaracions a Nació.
El govern municipal, encapçalat per Lluc Salellas, té l'objectiu de fer aquest tema com un dels importants del mandat. I Cot n'és el responsable. Juntament amb restaurants i botigues del municipi, l'Ajuntament vol crear una xarxa de comerços verds que, gràcies a les seves bones pràctiques alimentàries, es vegin beneficiats per les noves polítiques que arribaran el 2025. Tot s'emmarca en la campanya Girona Ciutat Circular, que incorporarà accions per fomentar el que Cot anomena "triangle alimentari gironí": malbaratament, aprofitament alimentari i producció agroecològica a partir d'horts urbans.
Mateixa qualitat, menys residus
Com és possible que les espigolades en terres gironines hagin pogut recollir 1.500 quilograms de pomes que no es poden vendre? Són fruites bones, que es poden consumir sense problemes, però que no són aptes per ser comercialitzades per motius tan bàsics com la forma o el color. De fet, només cal observar les prestatgeries de la zona de fruites i verdures dels supermercats per comprovar que tots els productes tenen una mateixa mida, textura i color, sense excepció. I els que no entren dins dels cànons de bellesa dels vegetals es queden als racons de les caixes perquè no atrauen ningú.
És per això que, si no s'explica, un dinar d'aprofitament pot semblar un dinar de poca qualitat, fet amb les restes que no volen els clients. Però això és totalment fals. "L'aprofitament mai és una cosa que disminueixi la qualitat dels plats", remarca Cot. L'objectiu d'aquestes accions és evitar tirar a la brossa centenars i milers de quilos de productes -normalment vegetals i fruites- pel simple fet de no ser "bonics". I les dades confirmen que són accions més que necessàries: un de cada tres aliments del món es tiren. La xifra fa pensar amb qüestions ètiques -mentre els rics menyspreen els aliments, als països subdesenvolupats hi ha gent que mor de gana-, però també a qüestions ambientals.
On es malbarata més, als restaurants o a les llars? Es tendeix a pensar que els establiments de restauració tiren molts aliments a les escombraries per les polítiques d'higiene que els regeixen, però la realitat és justament la contrària. Les cases privades, les famílies, la ciutadania és qui més malbarata aliments. I l'Ajuntament de Girona està convençut que això es pot canviar oferint més informació a la població, és a dir, donant-los tècniques i trucs que els permetin aprofitar al màxim tots els productes. I el gran dinar d'aprofitament d'aquest dissabte és el punt inicial d'aquest trajecte: "Esperem que la ciutadania en gaudeixi i n'aprengui".