Quasi la meitat del centenar llarg de municipis que han fet una auditoria hidràulica en els últims mesos perden més d’un 20% de l’aigua que entra a la xarxa a causa de fuites, trencament de canonades, desbordaments de dipòsits i similars. És una de les conclusions d’una anàlisi de l’ACN de les auditories municipals, obligatòries per les entitats subministradores d’aigua en serveis amb més de 5.000 abonats. Els informes revelen que Amposta i Alcanar són les poblacions que perden més aigua per fuites, amb un 60% i un 56% del total que entra a la xarxa. Totes dues confien revertir les abundants pèrdues en la renovació dels contractes del servei. Àger també supera el 50% i Ripoll és la segona capital de comarca amb més desaprofitament hídric.
Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’organisme que ha determinat uns indicadors per estandarditzar les auditories, 133 municipis havien de publicar els resultats dels estudis abans del 31 de març del 2024. 101 municipis sí que han publicat el document, a banda de 17 més que també hi estan obligats i que donen dades agregades ja que hi opera en tots ells Aigües de Barcelona, i de 15 més que no hi estaven obligats.
Les auditories de cadascun d’ells reflecteix que en 61 casos dels 133 es perd més d’un 20% del total de l’aigua introduïda a la xarxa a causa de les fuites i problemes amb les canonades. De fet, la mitjana de totes les poblacions és del 22%, mentre que els 17 municipis que depenen d’Agbar, com ara Barcelona, Badalona l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat o Castelldefels, es queden en el 7,7%. De moment, 12 encara no ho han fet, entre les quals algunes capitals de comarca: Balaguer (Noguera), Banyoles (Pla de l’Estany), la Seu d’Urgell (Alt Urgell) i Vielha e Mijaran (Val d’Aran).
Aquests balanços hídrics s'han de fer cada dos anys i s'han calculat a partir d'una guia comuna per a totes les entitats catalanes, amb "una metodologia pionera" que garanteix la qualitat de les dades. Es fan a partir de dotze indicadors d'acompliment, adaptats per la reconeguda Associació Internacional d'Abastaments d'Aigua (IWA), i que estan relacionats amb la gestió de les fuites i la gestió de les pressions de la xarxa. La periodicitat de les auditories també permetrà "avaluar l'efectivitat de les millores implementades".
Amposta i Alcanar lideren el rànquing de desaprofitament hídric
Amposta i Alcanar (Montsià) lideren el rànquing, i preveuen revertir la greu situació de la xarxa d'aigua potable amb la renovació o canvi dels contractes de distribució, que expiren aviat, després d'uns vint anys de concessió. Les auditories d'eficiència hidràulica que Agbar ha fet a petició de l'ACA han confirmat el mal estat de les infraestructures i la falta d'inversió. A Amposta l'actual govern municipal ha anat reposant canonades i buscant subvencions, aprofitant obres als carrers. En canvi, a Alcanar encara cal identificar i ubicar on es produeixen les fuites més importants i van haver de denunciar l'empresa perquè les obres de manteniment mai s'han fet.
La capital del Montsià perdia el 2022 més de dos milions de metres cúbics d'aigua potable, un 64% de la que es distribueix –un 60% per fuites, i el 4% restant s’escapa per errors de comptadors o aigua punxada. Dels 3.152.140 metres cúbics que van entrar a la xarxa, només hi havia 1.142.704 metres cúbics autoritzats, dels quals 979.050 facturats.
Xifres similars apareixen a l'auditoria de la mateixa companyia, Agbar, en el cas d'Alcanar. 1.355.501 metres cúbics d'aigua van entrar a la xarxa del municipi fa dos anys. 538.089 metres cúbics estan autoritzats i se'n facturen 537.152. Així, la xarxa perd més de 817.000 metres cúbics d'aigua l'any, el 60% de la distribuïda –la gran majoria, també per fuites.
L’Escala i Ripoll superen el 40%
A les comarques gironines, Santa Pau (Garrotxa) és el municipi amb unes pèrdues més notables per fuites (el 47% del que entra), per bé que no estava obligat a fer l’auditoria. Ripoll (Ripollès) és la segona capital de comarca amb un desaprofitament més gran pel mateix motiu, després d’Amposta (prop d’un 45%). L’Escala (Alt Empordà) és el tercer de la llista al mateix àmbit territorial. Dels 2,3 milions de metres cúbics d’aigua que hi entren, gairebé un milió són pèrdues, la gran majoria dels quals, per problemes amb les canonades i similars (39,7% del volum d’entrada).
El municipi alt-empordanès s'abasteix actualment de quatre pous actius i un cinquè en reserva. L'aigua es capta i s'impulsa a través de canonades fins als dipòsits, on es tracta per ser distribuïda. A principis d'any, l'Ajuntament va adjudicar el que anomenen "contracte pont" amb Agbar per gestionar el servei a l'espera que es construeixi l'estació de tractament d'aigua potable (ETAP). El sistema actual ha de fer front a les demandes d'un municipi gran amb més de 135 quilòmetres de carrers i diferents urbanitzacions, construïdes entre els anys 60 i 80, que compten majoritàriament amb canonades de fibrociment. De fet, es calcula que més del 44% de les canonades de la xarxa que té el municipi estan fetes amb aquest material.
Durant l'any 2022, les dades registrades mostren unes pèrdues en fuites del voltant del 40%. L'alcalde, Josep Bofill, diu que en els últims dos anys, però, s'han fet actuacions "puntuals" i s'ha aconseguit "millorar" entre un 2 i un 3%. "A dia d'avui estem al voltant del 37%", explica. Però en tenen més de previstes. El contracte signat amb Agbar preveu una inversió d'entre 150.000 i 200.000 euros en actuacions de millora, a banda d'una subvenció de 150.000 euros de l'ACA. "Aquests diners aniran, bàsicament, a "sectoritzar" perquè és importantíssim detectar en quines zones tenim més pèrdues abans d'actuar", remarca Bofill.
Àger, un cas particular
A Ponent, les dades recopilades indiquen que el municipi més afectat per aquestes pèrdues d'aigua és Àger (Noguera), on els 146.805 metres cúbics que entren es redueixen a la meitat sense comptar les pèrdues (51,4% per fuites i similars, i 2,8% per errors de comptadors i aigua punxada). En aquest cas, la xarxa de subministrament d'aigua és d'unes "característiques molt especials, ja que té al voltant de 40 quilòmetres de canonades per abastir a les nou poblacions que formen el terme municipal", ha explicat el tinent d'alcalde i regidor d'Obres, Jordi Cortasa.
Cortasa ha defensat que "el fet de tenir més quilòmetres de canonades fa que puguem patir més incidències". A més, el recorregut dels conductes passa "per camins o fins i tot zones boscoses", ha afegit. Amb tot, "estem acabant de substituir dos trams de canonades de més d'un quilòmetre que són les que més problemàtiques i fuites han generat al llarg de l'any. Tenim el propòsit de reduir les avaries i les pèrdues en la distribució", ha afirmat.
A banda d'això, l'ajuntament ha demanat altres ajudes que ja estan concedides per "sectoritzar" les canonades amb l'objectiu de millorar l'optimització del sistema i detectar si hi ha pèrdues que "no afloren", ha comentat Cortasa. Així mateix, el consistori ha sol·licitat també ajuts per habilitar nous comptadors, ja que els actuals superen de llarg la seva vida útil.
Els balanços hídrics s'han calculat a partir d'una guia comuna per a totes les entitats catalanes. Es fan a partir de dotze indicadors d'acompliment, adaptats per la reconeguda Associació Internacional d'Abastaments d'Aigua (IWA), i que estan relacionats amb la gestió de les fuites i la gestió de les pressions de la xarxa. La periodicitat de les auditories també permetrà "avaluar l'efectivitat de les millores implementades".
A banda de les fuites, els informes també recullen un altre supòsit de pèrdua d’aigua: els errors en els comptadors o bé punxar aigua per consumir-ne sense pagar, que s’inclouen agregats a la mateixa categoria. El centenar de municipis declara que s’escapen per aquests motius un 4% del total de mitjana. Amb tot, alguns sobresurten especialment de la mitjana, com ara Caldes de Montbui (13,5%), Esparreguera (12,5%) o el Vendrell (12,4%).
Els informes també revelen la disparitat d’orígens de l’aigua que fan servir els municipis. En alguns casos, la totalitat és importada –normalment d’una xarxa veïna–. És el cas d’Igualada, Lleida, Granollers, Sabadell o Terrassa. En altres casos és al 100% produïda pel propi gestor de la xarxa, com passa a Berga, Vic, Tàrrega, Puigcerdà, Girona, Santa Coloma de Farners o Olot. En aproximadament la meitat dels casos, és una barreja entre aigua pròpia i de fora, com el cas dels 17 municipis d’Aigües de Barcelona, que tenen un 42% provinent d’altres llocs i un 58% de produïda per la pròpia empresa.