L'Estat encara no ha licitat la dessalinitzadora de Blanes i el Govern l'endarrereix al 2029

Amb les reserves dels embassaments a la baixa, el nou Govern ha de treballar en tres escenaris. A curt termini, la possibilitat cada vegada més real d'endurir les restriccions abans d'acabar l'any; a mitjà, accelerar actuacions per evitar entrar en emergència al llarg del 2025-2026; i, a més llarg termini, disposar de noves infraestructures que blindin Catalunya d'una "sequera estructural". Per fer-ho possible, l'executiu planifica un paquet d'infraestructures que sumen 280 hm3 d'aigua addicional -el triple que el consum de la ciutat Barcelona i només 16 més que els previstos per l'anterior executiu-. Una de les actuacions estrella és l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes, que passaria de 20 a 80 hm3, però que l'Estat encara no ha licitat. Ara, per primera vegada, el Govern en fixa la posada en servei per al 2029, un any més tard de la previsió que sempre havia mantingut tant la conselleria com sobretot el Ministeri de Transició Ecològica.

Pendent de la licitació de l'Estat des de la primavera

La dessalinitzadora de la Tordera, situada a Blanes, va ser la primera que va entrar en servei a Catalunya el 2002 amb una producció màxima de 20 hm3. Ja fa anys que es va posar sobre la taula ampliar-la per multiplicar-ne per quatre la capacitat i que, fins i tot, superés la del Prat de Llobregat (60 hm3).

Tirar endavant aquest projecte ha estat assenyalat per les diverses administracions com un dels elements clau per reduir la vulnerabilitat del sistema Ter-Llobregat. Davant de la impossibilitat que fos finançada per la Generalitat, el govern espanyol va anunciar el maig de 2023 que l'assumia i la declarava d'interès general. A finals d'any, es va aprovar el projecte bàsic i l'estudi d'impacte ambiental.

Després de mesos d'incertesa -l'executiu de Pere Aragonès va denunciar la lentitud de l'Estat-, una reunió el febrer de 2024 entre el conseller David Mascort i la ministra Teresa Ribera va permetre resoldre com es faria. Es va anunciar que Acuamed la licitaria i la dessalinitzadora de Foix, que es finançarien amb fons europeus i que, posteriorment, es traspassarien a Aigües Ter-Llobregat. En aquell moment es va donar per fet que la licitació seria un fet a l'abril, però fonts consultades assenyalen que l'Advocacia de l'Estat va posar objeccions a un acord que implicava el Ministeri, Acuamed, la Generalitat i ATL amb finançament europeu.

Terra

Catalunya entrarà en emergència per sequera al març si es repeteix la pluja de l'any passat

El Govern continuava queixant-se que no es desencallava i, no va ser fins a inicis de juliol que el consell de ministres va acordar modificar el conveni de gestió directa d'Acuamed, amb set noves actuacions entre les quals les dues dessalinitzadores catalanes. Semblava aleshores que la licitació pròpiament dita arribaria el setembre, però ara la consellera Sílvia Paneque ho situa a inicis de 2025 (Nació ha intentat aconseguir sense èxit aconseguir la versió del Ministeri de Transició Ecològica).

Tot plegat, provoca que en el cronograma d'actuacions aprovat en la reunió del consell executiu d'aquest dimarts aquesta obra se situï per al 2029 -fins ara, tant l'anterior executiu, com el ministeri i, fins i tot, en la primera comunicació del nou Govern- la planificaven per al 2028. Paneque, a preguntes dels periodistes, ha negat repetidament que hi hagi cap endarreriment i que la seva conselleria sempre ha treballat amb aquest calendari. Cal recordar que el termini d'execució de les obres és d'uns 50 mesos.

Ciutats

Totes les actuacions per blindar Catalunya de la «sequera estructural»

Fins a 280 hm3 de nova aigua a finals de dècada

La consellera Sílvia Paneque no es cansa de repetir que, amb el canvi climàtic, la sequera a Catalunya és estructural i que cal deslligar al màxim el cicle de l'aigua de la pluviometria. Per fer-ho possible, en la reunió del consell executiu d'aquest dimarts s'ha aprovat el calendari d'actuacions fins al 2034.

El nou Govern preveu aportar 280 hm3 de nova aigua -pels 264 que preveia l'anterior executiu- fins a final de la dècada. Respecte a l'anterior planificació, destaca la incorporació de la connexió d'aigua potabilitzada al Besòs per regenerar-la al Llobregat, mentre que les dues noves potabilitzadores públiques d'aquest riu -a Montcada i al Bon Pastor- es planifiquen per al 2028 i 2029, respectivament.

Finalment, la gran obra que pot situar l'àrea metropolitana de Barcelona al límit de l'autosuficiència -la planta de regeneració del Besòs- es preveu per al 2030. Per més endavant, es parla en condicional del 2032, se situa la dessalinitzadora a la Costa Brava nord, un projecte que l'anterior executiu no considerava prioritari.

Mesures d'urgència per intentar evitar l'emergència

Més enllà de les mesures estructurals, un dels objectius del Govern és aconseguir evitar declarar l'emergència, un escenari extrem que suposa restriccions molt dures i que en el pitjor dels casos s'hi podria arribar a la primavera de 2025.

En aquest sentit, el Departament de Territori preveu una inversió de 100 milions d'euros al sistema Ter-Llobregat per dotar d'uns 45 hm3 anuals addicionals -una quantitat equivalent a la meitat de la ciutat de Barcelona-. Entre aquestes actuacions, s'hi situa l'ampliació de la potabilitzadora del Besòs d'Aigües de Barcelona -projecte on l'anterior executiu no va complir amb els terminis anunciats-, nous pous al Llobregat i l'aportació d'aigua regenerada de la depuradora de Gavà fins al Llobregat, entre altres.

Una altra de les zones on el Govern preveu actuar amb urgència és a l'Alt Empordà, ja que l'embassament de Darnius se situa ja frega el 17%. Entre altres, enguany s'aportarà aigua regenerada de Figueres a la Muga i la posada en funcionament de les dessalinitzadores mòbils de Roses i Empuriabrava, entre altres.