​Inversió per quadriplicar la capacitat de la potabilitzadora del Besòs

La primera fase de l'actuació, per valor de 25 milions d'euros, entrarà en servei el juny i la segona a finals d'any

Visita d'obres a la potabilitzadora del Besòs
Visita d'obres a la potabilitzadora del Besòs | Govern
Nació
12 d'abril de 2023, 16:14
Actualitzat: 18:39h
El Govern preveu destinar 25 milions d'euros extra a l'ampliació de l'estació de tractament d'aigua potable (ETAP) de l'aqüífer del Besòs per poder quadruplicar la seva capacitat de producció. Així ho ha anunciat el president Pere Aragonès durant una visita a les obres, on ha remarcat que aquest tipus d'actuacions són “el camí i la solució” a la sequera. Actualment aquesta planta potabilitza 200 litres per segon i amb una primera ampliació que es preveu que acabi a finals de juny s'arribarà als 400 l/s. La segona actuació, anunciada avui, permetrà produir fins a 860 l/s d'aigua potable a finals del 2023.

Aragonès ha aprofitat la visita per reclamar al govern espanyol que totes les actuacions fetes per garantir l'autosuficiència hídrica no computin dins el dèficit pressupostari. En aquest sentit, ha remarcat que a la normativa d'estabilitat pressupostària ja està contemplada la possibilitat que en situació de catàstrofe natural aquestes inversions puguin quedar fora del dèficit. Així, ha demanat que això no sigui un fre a l'hora de fer “una bona política” pel que fa a abastiment i sanejament d'aigua.
 

Aprofitament del cabal del Rec Comtal

Aragonès ha defensat que cal actuacions a curt i mig termini per fer front a la sequera i així demorar l'entrada en vigor de restriccions més severes. El president ha emmarcat les obres a l'ETAP del Besòs en el “treball estratègic” per fer front a la sequera i incrementar l'autosuficiència hídrica de la regió de Barcelona.

En la primera actuació d'ampliació, que acabarà al juny, es preveu aprofitar el cabal del Rec Comtal. En el cas de la segona, que finalitzarà abans d'acabar l'any, es vol construir també una canonada per captar l'aigua directament a l'inici d'aquest canal històric, a l'aiguabarreig dels rius Ripoll i Besòs. Segons Aigües de Barcelona, al Rec Comtal ara mateix hi circulen entre 500 i 600 l/s d'aigua i es preveu utilitzar-la tota.

A més, també s'està estudiant com fer una primera captació d'aigua superficial directament del riu Besòs, que es preveu dur a terme en aquesta segona fase d'ampliació. Al finalitzar aquestes obres l'ETAP podrà potabilitzar fins a 860 l/s d'aigua.
 

La regeneració al Besòs, en l'horitzó 2030

D'altra banda, fonts de l'ACA apunten que la regeneració d'aigua al Besós no es preveu fins a llarg termini, abans del 2030, i apunten que aquests són els tempos que es van fixar a l'acord de pressupostos tancat amb el PSC. Mentre que l'aigua potabilitzada és apta per al consum de de la població, l'aigua regenerada pot tornar a abocar-se al riu –i ser potabilitzada en un futur- o bé utilitzar-se per a usos agrícoles o industrials, entre altres.

En canvi, està previst per aquest mateix licitar dues obres per duplicar la capacitat de dessalinització, de 80 a 160 hm3. Concretament, es tracta de la segona ampliació de la planta de Blanes i la construcció de la nova instal·lació de la conca del Foix.
 

Hidrants d'aigua regenerada a la depuradores del Besòs i la Tordera

El Consorci Besòs Tordera, que gestiona el sanejament de l'aigua als municipis de la conca d'aquests rius, ha instal·lat hidrants a dotze de les seves depuradores dotades amb estacions de regeneració d'aigua per fer possible la càrrega de cisternes amb aigua regenerada per a usos municipals.

El consorci està ara a l'espera dels permisos per poder distribuir aquesta aigua entre els ajuntaments. Les peticions rebudes fins ara sumen un total de 259 metres cúbics diaris d'aigua regenerada i la nova instal·lació té una capacitat màxima de servei que permetria arribar als 323,74 metres cúbics cada hora.

Les depuradores on s'ha actuat per instal·lar els nous hidrants són les de Caldes de Montbui, Castellar del Vallès, Granollers, la Garriga, la Llagosta, la Roca del Vallès, Montornès del Vallès, Palautordera, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Llorenç Savall i Vilanova del Vallès.