Després de sis mesos d'espera -el Govern se n'havia queixat públicament més d'una vegada-, l'Estat ha desencallat les dessalinitzadores que han de blindar Catalunya de l'impacte de futures sequeres. Es tracta de l'ampliació de la planta de Blanes -que passaria d'una producció de 20 a 80 hm3- i la construcció d'una nova instal·lació a la conca del Foix. Globalment, costaran 513 milions d'euros, se sufragaran amb els fons europeus i, una vegada construïdes, l'empresa estatal Acuamed les traspassarà a Aigües Ter-Llobregat.
Dues dessalinitzadores clau per a les futures sequeres
El Govern en el moment més crític de la sequera va mantenir el rebuig a allargar el minitransvassament de l'Ebre des del Camp de Tarragona fins a la regió metropolitana de Barcelona. El principal argument era que la planificació hidrològica permetia assegurar el subministrament a mitjà termini a partir de recursos hídrics alternatius, especialment dessalinització i regeneració.
La principal infraestructura -deixant de banda la reutilització del Besòs- és l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes de 20 a 80 hm3 anuals (la ciutat de Barcelona en consumeix 90). Amb un cost de 290 milions d'euros, el govern espanyol preveu un termini d'execució de 50 mesos i que pugui estar en funcionament a finals del 2028.
A més, també es contempla la construcció de la dessaladora del Foix, entre els termes de Cubelles i Cunit, malgrat que la licitació no serà immediata. Amb una producció màxima de 20 hm3, tindria un cost de 223 milions d'euros -50 més que els anunciats inicialment-. La planificació de la Generalitat la tenia prevista per al 2033, però amb l'Estat es va acordar avançar-la quatre anys -avui la ministra Teresa Ribera no ha donat cap termini per entrar en funcionament-. Es dona la circumstància que aquesta planta podrà abastir tant la xarxa de la regió metropolitana de Barcelona (ATLL) i la de Tarragona (CAT).
Una licitació pendent des del febrer de 2024
El govern espanyol va anunciar el maig de 2023 que assumiria el finançament de la dessalinitzadora de Blanes i que la declarava d'interès general. De fet, el BOE va aparèixer en un llistat d'actuacions "d'execució immediata".
Després de mesos d'incertesa -el Govern va denunciar el novembre la lentitud de l'Estat-, una reunió el febrer de 2024 entre el conseller David Mascort i la ministra Teresa Ribera va permetre resoldre com es faria. Just després que l'executiu català declarés l'emergència per sequera, es va anunciar que Acuamed licitaria les dues dessalinitzadores i que es finançarien amb fons europeus.
En el consell de ministres d'aquest 9 de juliol s'ha acordat modificar el conveni de gestió directa de l'empresa estatal Acuamed, amb set actuacions entre les quals les dues dessalinitzadores catalanes. Una vegada construïdes, es traspassaran a l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat, que el desembre del 2023 ja havia pogut publicar l'aprovació definitiva del projecte bàsic i de l'estudi d'impacte ambiental. La capacitat de produir aigua dessalinitzada a Catalunya passarà dels actuals 80 hm3 anuals a 160.