​La dessalinitzadora del Foix es connectarà a les xarxes de Tarragona i Barcelona

La sequera provoca l'avançament d'una infraestructura que genera recel a la Plataforma en Defensa de l'Ebre per si acaba servint per interconnectar les xarxes

La dessalinitzadora del Foix serà la tercera de Catalunya, després de les de la Tordera i el Llobregat (imatge)
La dessalinitzadora del Foix serà la tercera de Catalunya, després de les de la Tordera i el Llobregat (imatge) | ATLL
09 de maig del 2023
Actualitzat el 10 de maig a les 11:24h

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) preveu duplicar en aquesta dècada la capacitat de dessalinització de Catalunya. Ho farà amb l'ampliació de la instal·lació de Blanes (de 20 a 80 hm3) i també amb la construcció d'una tercera dessalinitzadora a la conca del Foix. Serà la primera que estarà connectada a dues xarxes: la del Consorci d'Aigües de Tarragona i la d'Aigües Ter-Llobregat.
 

Avançar-ne la construcció

La dessalinitzadora del Foix és un projecte amb força història. De fet, se'n va voler accelerar la construcció arran de la sequera de fa 15 anys. L'aleshores director de l'ACA va anunciar-ne la licitació per al segon semestre de 2009. Havia de tenir una capacitat de producció màxima de 20 hm3, ampliable fins a 60 en una segona fase.

La planificació hidrològica vigent va apostar per prioritzar fins a dues ampliacions de dessalinitzadora de Blanes. La instal·lació del Foix no s'havia d'executar fins al període 2027-2030, però amb l'actual context de sequera s'ha avançat. De fet, l'actual director Samuel Reyes ha anunciat per enguany mateix els estudis previs, abans que se'n procedeixi a la licitació.

Fonts de l'administració hidràulica expliquen a Nació que, malgrat que la ubicació exacte encara s'ha de determinar, estarà situada entre els municipis de Cubelles (Garraf) i Cunit (Baix Penedès). Tindrà una capacitat de producció de 20 hm3 –sense previsió de futures ampliacions- i un cost de 150 milions d'euros.
 

La primera instal·lació connectada a dues xarxes

Cunit és el municipi més septentrional de la Costa Daurada mentre que Cubelles és el punt més meridional de la Costa Central. En aquest sentit, la ubicació de la dessalinitzadora és estratègica, ja que pot produir aigua per ambdós sectors.

L'ACA confirma a Nació que la futura dessalinitzadora serà la primera gran instal·lació connectada a dues xarxes de distribució. Concretament, a la del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) –que utilitza aigua del minitransvasament de l'Ebre- i la d'Aigües Ter-Llobregat, que garanteix l'abastament a tota la regió metropolitana de Barcelona.

Les mateixes fonts expliquen que, a manca de tancar el projecte, el cabal d'aigua que es produiria cap a les dues xarxes seria variable. “L’aigua produïda es repartirà en funció de les necessitats de cadascun dels sistemes”, assenyalen a aquest mitjà.
 

Una interconnexió encoberta?

Que la futura dessalinitzadora estigui connectada a dues xarxes pot fer pensar en el vell projecte de la interconnexió, que ara han reactivat els col·legis d'enginyers de camins i industrials. L'ACA nega que aquesta possibilitat i assenyala que des de la instal·lació es bombarà aigua cap a les dues xarxes, però que no servirà per traspassar recursos hídrics d'un sistema a l'altre.

No ho veuen tan clar des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). La seva portaveu Susanna Abella destaca que és una “localització estratègica”: “Podria servir per acabar transvasant aigua de l'Ebre”, alerta en declaracions a Nació. En aquest sentit, recorda que per poca aigua que fos “qualsevol detracció suma” i cada vegada n'arriba menys a la desembocadura. “Nosaltres no ens oposem a la dessalinitzadora. Però si amaga aquesta jugada, pot ser un perill”, afegeix.

En canvi, defensors de la interconnexió com el Col·legi d'Enginyers de Camins consideren que obres com aquesta “van en la bona línia”. “És una manera de tenir una xarxa més mallada i resilient tal com defensem”, expliquen fonts de l'entitat a aquest mitjà.


 

L'elevat consum energètic de la dessalinització

Un dels inconvenients de la dessalinització és l'elevat consum energètic. En aquest sentit, només en èpoques de sequera extrema com l'actual, plantes com la del Prat de Llobregat operen al 100%.

Tant les actuals com futures instal·lacions com la del Foix tenen un consum energètic que s'enfila als 3 kWh/m3 –la regeneració, per exemple, és de 0,60 kWh-. En la planta que es projecta entre Cunit i Cubelles una part s'aportarà amb plaques solars fotovoltaiques, però la quantitat es determinarà quan es redacti el projecte.

De les dues existents, només la del Prat de Llobregat té un parc solar. L'any 2022 va injectar a la xarxa 1,2 milions de kWh, quantitat que només equival al 0,7% del consum de la instal·lació. De fet, entre les dues dessalinitzadores van consumir 220 milions de kWh.