03
d'agost
de
2023, 16:15
Actualitzat:
19:07h
22 municipis del nord de l'Alt Empordà i dos del Baix Camp són els primers de país en entrar en emergència per sequera, l'escenari més dur de restriccions. En el cas de l'aqüífer Muga-Fluvià el consum d'aigua supera el permès en excepcionalitat (230 litres per habitant) i hi ha casos concrets, com Peralada, que els duplica. L'alcalde es defensa: “No tenim mitjans controlar per si es reguen els jardins”, assegura Miquel Brugat, en declaracions a Nació.
Des del novembre passat, quan els municipis de l'aqüífer Fluvià-Muga, van començar a tenir un consum màxim de 250 litres, sempre van estar entre els 450 i els 500, segons dades que la pròpia empresa subministradora ha facilitat a l'ACA. A partir del febrer, quan es va rebaixar a 230, les dades no només van baixar sinó que, puntualment, van superar els 500. De fet, l'estiu passat es van registrar puntes de 700 litres.
L'alcalde Miquel Brugat qüestiona parcialment les dades. Explica que tenen moltes urbanitzacions amb presència de ciutadans europeus que hi viuen tot l'any. “No estan empadronats, però consumeixen aigua”, explica a Nació. Un increment de la població que, a diferència de municipis turístics de costa, l'ACA no comptabilitza en les seves estadístiques.
Samuel Reyes, director de l'administració hidràulica, ha assenyalat aquest dijous el mal exemple que suposa Peralada en diverses entrevistes radiofòniques. “La seva dotació equival als 30 municipis que consumeixen menys aigua sumats”, ha assegurat.
En canvi, l'alcalde admet la impossibilitat de controlar què passa a les cases particulars. “Segurament hi ha casos on es reguen jardins, però no ho podem controlar”, ha assegurat en declaracions a Nació. Explica que són un municipi amb una estructura administrativa molt petita i amb un miler de domicilis. “No veig una solució a la situació”, assegura.
Això sí, Brugat assegura que continuen treballant per millorar l'eficiència de la xarxa, com una via per reduir el consum. “Hem fet projectes i continuarem demanant subvencions per fer-ne més”, afegeix.
En aquest sentit, diu que l'ACA ha plantejat la possibilitat de fer –d'acord amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM)- una mena d'ordenança tipus per a tots els ajuntaments. Tot i això, Agustí Badosa, alcalde de Sant Pere Pescador, creu que serà complicat saber exactament qui no compleix i qui sí. En aquest darrer cas, els 110 litres per habitant i dia els situa molt per sota de la dotació màxima que marca l'emergència per sequera.
Duplicant el consum màxim
El 60% dels municipis de l'Empordà que han entrat en emergència superen les dotacions màximes (fins ara eren 230 litres per habitant i dia) o no han transmès les dades. Qui lidera aquest rànquing és Peralada, un municipi d'uns 1.800 habitants conegut pel castell, el casino i el festival de música.Des del novembre passat, quan els municipis de l'aqüífer Fluvià-Muga, van començar a tenir un consum màxim de 250 litres, sempre van estar entre els 450 i els 500, segons dades que la pròpia empresa subministradora ha facilitat a l'ACA. A partir del febrer, quan es va rebaixar a 230, les dades no només van baixar sinó que, puntualment, van superar els 500. De fet, l'estiu passat es van registrar puntes de 700 litres.
Consum d'aigua a Peralada (litres/habitant i dia)
L'alcalde Miquel Brugat qüestiona parcialment les dades. Explica que tenen moltes urbanitzacions amb presència de ciutadans europeus que hi viuen tot l'any. “No estan empadronats, però consumeixen aigua”, explica a Nació. Un increment de la població que, a diferència de municipis turístics de costa, l'ACA no comptabilitza en les seves estadístiques.
Samuel Reyes, director de l'administració hidràulica, ha assenyalat aquest dijous el mal exemple que suposa Peralada en diverses entrevistes radiofòniques. “La seva dotació equival als 30 municipis que consumeixen menys aigua sumats”, ha assegurat.
La dificultat de controlar les restriccions
Des de l'Ajuntament de Peralada s'assegura que en l'àmbit municipal es compleixen escrupolosament totes les restriccions, referents a no regar zones verdes, a tenir tancades les fonts ornamentals o a minimitzar el consum en els equipaments públics.En canvi, l'alcalde admet la impossibilitat de controlar què passa a les cases particulars. “Segurament hi ha casos on es reguen jardins, però no ho podem controlar”, ha assegurat en declaracions a Nació. Explica que són un municipi amb una estructura administrativa molt petita i amb un miler de domicilis. “No veig una solució a la situació”, assegura.
Això sí, Brugat assegura que continuen treballant per millorar l'eficiència de la xarxa, com una via per reduir el consum. “Hem fet projectes i continuarem demanant subvencions per fer-ne més”, afegeix.
No descarta talls d'aigua
Més enllà del sobreconsum, la realitat és que l'aqüífer Muga-Fluvià està en el seu nivell mínim d'ençà que hi ha registres. “Fa temps que patim per si s'han d'aplicar restriccions i tot apunta que continuarem patint els pròxims mesos”, admet l'alcalde. En aquest sentit, des de l'ajuntament no es descarta que, tard o d'hora, s'hagin d'aplicar talls d'aigua i combinar-ho amb l'arribada de camions cisterna. “Esperem no arribar-hi”, conclou.Demanen no deixar sols els ajuntaments
En el cas de Viladamat, la seva alcaldessa Dolors Pons, diu que les dades que els ha facilitat l'ACA -a l'entorn dels 350 litres per habitant i dia- no els quadren amb les que ells tenien i que intentaran esbrinar qui s'ha equivocat. En qualsevol cas admet que s'han de prendre mesures però creu que no es pot deixat tot en mans dels ajuntaments que, com passa amb el seu, tenen poc personal i els falten eines per fer complir les restriccions.En aquest sentit, diu que l'ACA ha plantejat la possibilitat de fer –d'acord amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM)- una mena d'ordenança tipus per a tots els ajuntaments. Tot i això, Agustí Badosa, alcalde de Sant Pere Pescador, creu que serà complicat saber exactament qui no compleix i qui sí. En aquest darrer cas, els 110 litres per habitant i dia els situa molt per sota de la dotació màxima que marca l'emergència per sequera.