04
de novembre
del
2023
L'eòlica marina que ens cal és la de Portugal? Marta Morera, directora de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN) respon afirmativament aquesta pregunta. "Hi estem 100% emmirallats", assegura en conversa telefònica amb Nació just després de visitar les oficines del parc precomercial de Viana do Castelo. Portugal, que aquesta setmana va tornar a cobrir tota l'electricitat amb energies renovables, preveu acabar la dècada amb 10 GW de potència d'eòlica marina. Una xifra que contrasta amb la de l'estat espanyol: entre 1,5 i 3 GW.
Al sud d'Europa, en canvi, s'aposta per situar els molins lluny de la costa i, per tant, a zones amb profunditats importants. Per instal·lar aerogeneradors marins s'ha d'optar per solucions flotants, una tecnologia que segons la directora de l'ICAEN ja està "absolutament madura". "Encara hi ha molta complexitat amb les obres, però tenir referents com el cas portuguès ens pot ajudar molt", ha assenyalat.
Ho han volgut comprovar a Viana do Castelo on des del 2020 ja està en funcionament un parc precomercial denominat WindFloat Atlantic. Situat a 18 quilòmetres de la costa, està format per tres molins de 8,4 MW i suma una potència de 25 MW (la meitat que els nous parcs eòlics terrestres que es projecten a Catalunya).
El fortíssim temporal que afecta aquests dies l'Atlàntic -amb onades de fins a vuit metres a la zona- ha impedit que la delegació catalana, encapçalada pel conseller David Mascort, pogués visitar els aerogeneradors offshore i s'han hagut de quedar a les oficines de la zona portuària.
"Van fer una gran aposta fa temps per l'eòlica terrestre i ja està normalitzada. Ara és el torn de l'eòlica marina", assegura la directora de l'ICAEN. "Tenen la visió d'aprofitar el màxim dels recursos i, si convé, exportar energia", afegeix. A més, destaca la voluntat de crear una cadena de valor que permeti realitzar al país el nombre més gran de processos vinculats a aquest sector.
De fet, el parc eòlic WindFloat és només un aperitiu del previst en un futur. Portugal pretén adjudicar abans de final d'any parcs amb una potència conjunta de 3,5 GW i acabar la dècada amb 10 GW instal·lats. A l'estat espanyol, amb un objectiu entre 1,5 i 3 GW per al 2030, no hi ha data ni per aprovar el nou marc regulador ni per convocar les primeres subhastes.
Cal recordar que el full de ruta energètic cap a la neutralitat climàtica a Catalunya, la Proencat, reclama instal·lar 1.000 MW a finals d'aquesta dècada i 3.500 a mitjan segle. Ara mateix, és complicat que el projecte de parc eòlic a la Costa Brava -que tot apunta que serà de 500 MW- pugui ser una realitat el 2030.
Per Marta Morera, Catalunya ha d'aprofitar les potencialitats de l'eòlica marina. Tant en investigació -el parc eòlic experimental tindrà molins de la potència dels de Portugal- com en la generació d'una cadena de valor associada. "Pot ser una gran oportunitat per al port de Tarragona", assenyala.
En aquest sentit, el Govern s'ha volgut avançar marcant quins condicionants hauria de tenir el concurs públic de la Costa Brava. Reclamen limitar al 50% els criteris econòmics i tenir en compte aspectes ambientals i de desenvolupament local, entre altres.
"Sabem que l'Estat apostarà per aquells territoris que siguin proactius", explica Marta Morera. En aquest sentit, assegura que la feina per definir criteris -a partir de l'anàlisi d'experiències arreu d'Europa i del món- pràcticament no l'ha fet ningú i que, juntament amb les illes Canàries, els fan estar un pas endavant.
Sense aquesta posició proactiva -ara aquests criteris s'hauran de consensuar amb els municipis afectats- és pràcticament impossible que el 2030 hi hagi aerogeneradors a la Costa Brava. Fa unes setmanes, en declaracions a aquest mitjà, l'exgerent d'Eolicat Jaume Morron alertava que endarrerir terminis podia tenir conseqüències posteriors en una "cadena de subministrament molt limitada". Aquests dies, per exemple, les dificultats per obtenir cablejat submarí està esdevenint un nou "coll d'ampolla" en un sector ja amb diverses dificultats.
La tecnologia de parcs flotants és madura
L'energia eòlica marina s'ha desenvolupat més al nord d'Europa en països com Dinamarca. Allà, aprofitant aigües de poca profunditat els aerogeneradors s'ancoren a terra. Hi va ser el febrer de 2022 l'aleshores consellera Teresa Jordà on va manifestar la voluntat que el 2030 n'hi hagués un en servei a Catalunya.Al sud d'Europa, en canvi, s'aposta per situar els molins lluny de la costa i, per tant, a zones amb profunditats importants. Per instal·lar aerogeneradors marins s'ha d'optar per solucions flotants, una tecnologia que segons la directora de l'ICAEN ja està "absolutament madura". "Encara hi ha molta complexitat amb les obres, però tenir referents com el cas portuguès ens pot ajudar molt", ha assenyalat.
Ho han volgut comprovar a Viana do Castelo on des del 2020 ja està en funcionament un parc precomercial denominat WindFloat Atlantic. Situat a 18 quilòmetres de la costa, està format per tres molins de 8,4 MW i suma una potència de 25 MW (la meitat que els nous parcs eòlics terrestres que es projecten a Catalunya).
El fortíssim temporal que afecta aquests dies l'Atlàntic -amb onades de fins a vuit metres a la zona- ha impedit que la delegació catalana, encapçalada pel conseller David Mascort, pogués visitar els aerogeneradors offshore i s'han hagut de quedar a les oficines de la zona portuària.
Semblances i diferències entre Portugal i Catalunya
Portugal fa temps que ha accelerat la transició energètica. Aquesta setmana, per segona vegada a la història, va aconseguir que el 100% de l'electricitat fos d'origen renovable gràcies als forts vents dels temporals atlàntics. Tanmateix, de mitjana, se situen al voltant del 60% multiplicant per quatre Catalunya, que el 2022 tot just es va quedar en un 13%."Van fer una gran aposta fa temps per l'eòlica terrestre i ja està normalitzada. Ara és el torn de l'eòlica marina", assegura la directora de l'ICAEN. "Tenen la visió d'aprofitar el màxim dels recursos i, si convé, exportar energia", afegeix. A més, destaca la voluntat de crear una cadena de valor que permeti realitzar al país el nombre més gran de processos vinculats a aquest sector.
De fet, el parc eòlic WindFloat és només un aperitiu del previst en un futur. Portugal pretén adjudicar abans de final d'any parcs amb una potència conjunta de 3,5 GW i acabar la dècada amb 10 GW instal·lats. A l'estat espanyol, amb un objectiu entre 1,5 i 3 GW per al 2030, no hi ha data ni per aprovar el nou marc regulador ni per convocar les primeres subhastes.
Portugal ha aconseguit per segona vegada a la història produir tota l'electricitat amb fonts renovables
Cal recordar que el full de ruta energètic cap a la neutralitat climàtica a Catalunya, la Proencat, reclama instal·lar 1.000 MW a finals d'aquesta dècada i 3.500 a mitjan segle. Ara mateix, és complicat que el projecte de parc eòlic a la Costa Brava -que tot apunta que serà de 500 MW- pugui ser una realitat el 2030.
Per Marta Morera, Catalunya ha d'aprofitar les potencialitats de l'eòlica marina. Tant en investigació -el parc eòlic experimental tindrà molins de la potència dels de Portugal- com en la generació d'una cadena de valor associada. "Pot ser una gran oportunitat per al port de Tarragona", assenyala.
Marcar les condicions de les subhastes
La paràlisi política a l'estat espanyol ha contribuït a l'aturada en la tramitació de l'eòlica marina. Fonts de Ministeri de Transició Ecològica admetien fa uns dies que no podien posar dates per als tràmits pendents i també advertien que no es farien totes les subhastes de manera conjunta.En aquest sentit, el Govern s'ha volgut avançar marcant quins condicionants hauria de tenir el concurs públic de la Costa Brava. Reclamen limitar al 50% els criteris econòmics i tenir en compte aspectes ambientals i de desenvolupament local, entre altres.
El Govern s'ha volgut avançar marcant quins condicionants hauria de tenir el concurs públic de la Costa Brava
"Sabem que l'Estat apostarà per aquells territoris que siguin proactius", explica Marta Morera. En aquest sentit, assegura que la feina per definir criteris -a partir de l'anàlisi d'experiències arreu d'Europa i del món- pràcticament no l'ha fet ningú i que, juntament amb les illes Canàries, els fan estar un pas endavant.
Sense aquesta posició proactiva -ara aquests criteris s'hauran de consensuar amb els municipis afectats- és pràcticament impossible que el 2030 hi hagi aerogeneradors a la Costa Brava. Fa unes setmanes, en declaracions a aquest mitjà, l'exgerent d'Eolicat Jaume Morron alertava que endarrerir terminis podia tenir conseqüències posteriors en una "cadena de subministrament molt limitada". Aquests dies, per exemple, les dificultats per obtenir cablejat submarí està esdevenint un nou "coll d'ampolla" en un sector ja amb diverses dificultats.