Ja hi ha acord: el 2040 quedarà prohibit l'ús de combustibles fòssils per a calefacció a Europa. Quedaran prohibides, per tant, les calderes de gas o de dièsel. L'acord entre el Consell Europeu -format pels estats- i el Parlament Europeu va ser una realitat aquest dijous, després de mesos de negociacions, i coincidint amb la COP-28 de Dubai.
La futura directiva d'eficiència energètica
Ja feia mesos que Consell, Parlament i Comissió Europea negociaven el text de la futura directiva d'eficiència energètica d'edificis (EPBD, per les seves sigles en anglès). L'acord es va fer públic el dijous al vespre i tanca de manera salomònica una de les principals controvèrsies, la data de l'eliminació de l'ús de combustibles fòssils per a calefacció.
Finalment, les diverses parts han acordat que sigui una "eliminació gradual" fins al 2040. Cal recordar que una de les alternatives era imposar com a data límit el 2035, fet que s'ha acabat descartant. En aquest sentit, des de les entitats ambientalistes es considera que la data escollida dificulta molt assumir els compromisos climàtics de la UE -reducció d'un 55% d'emissions per al 2030 i la neutralitat climàtica el 2050-.
Precisament, la directiva EPBD forma part del denominat objectiu 55, amb el qual la Unió Europea intenta exercir el lideratge global en els acords de reducció d'emissions en fòrums com la COP28 a Dubai.
Edificis nous de "zero emissions" el 2030
La nova directiva inclou diverses mesures. Concretament, preveu que tots els edificis de nova construcció, també els d'habitatges, siguin de "zero emissions" a partir del 2030. En el cas dels ja construïts, hauran d'assumir les reformes per aconseguir-ho el 2050. Cal recordar que els edificis provoquen més d'un terç de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a la Unió Europea.
Més enllà de la progressiva eliminació de les calderes de gas -que cada estat haurà de calendaritzar-, la nova directiva inclou que s'eliminin a partir del 2025 tots els incentius a la seva instal·lació. De fet, segons un estudi recent de la coalició d'ONG Coolproducts for a Cool Planet, els estats europeu gasten 3.200 milions d'euros en subvencions a calefaccions amb combustibles fòssils.
"Al llarg de dècades, els estats membres han subvencionat les calderes de combustibles fòssils. Aquest canvi polític històric marca l'inici cap a la calefacció neta. Serà fonamental garantir que no es creïn llacunes jurídiques que permetin seguir subvencionant falses solucions, com les calderes preparades per a l'hidrogen", apunta Jan Rosenow, director de programes europeus del think tank Regulatory Assistance Project (RAP).
La nova directiva també inclourà l'obligació d'instal·lar energia solar fotovoltaica als nous edificis i aquells que es renovin així com objectius creixents d'eficiència energètica. Concretament, el parc d'edificis residencials hauran de reduir el consum mitjà d'energia un 16% el 20230 o entre un 20 i un 22% el 2035.
I quan serà efectiu?
L'acord provisional assolit pel Consell i el Parlament Europeu ara haurà de ser refrendat i adoptat formalment per ambdues institucions. Posteriorment, amb la directiva ja aprovada s'haurà de transposar a l'ordenament jurídic de cada estat, un procés que pot durar uns dos anys. És aquí quan cada país membre haurà de decidir el calendari propi d'eliminació de les calderes de gas, amb el 2040 com a data límit.
"El gas no té futur a les nostres cases. Ara cal una acció urgent i més ambiciosa per establir una data estatal d'eliminació abans del 2040", apunta Davide Sabbadin, responsable de polítiques climàtiques de l'European Environmental Bureau (EEB).
L'aposta d'Europa és substituir les calderes de combustibles fòssils per bombes de calor, que funcionen amb aerotèrmia. Tanmateix, l'estat espanyol és el cinquè país de la Unió Europea amb una menor taxa de venda d'aquestes instal·lacions que haurien de permetre reduir de manera notable tant la factura com les importacions de gas i les emissions de CO₂.
Precisament, la instal·lació generalitzada de bombes de calor es considera, segons els autors de l'ambiciós informe sobre els punts d'inflexió, sobre un dels elements disruptius positius que poden servir per frenar la crisi climàtica.