L'Energètica pública té com a gran objectiu autoabastir d'energia renovable la Generalitat de Catalunya. Ara bé, ja fa uns mesos que el Parlament va aprovar que pogués treballar conjuntament amb els ens locals. En aquest sentit, ajuntaments de grans ciutats catalanes aplegades en l'Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (Amep) esperen culminar en els pròxims mesos el procés per poder-se connectar a l'energia renovable subministrada per l'empresa de la Generalitat.
Un procés que no serà ràpid
La comissió executiva de l'Amep -que inclou els ajuntaments de les quatre capitals de demarcació- va aprovar fa pocs dies l'estratègia per aconseguir que els ajuntaments puguin ser clients de L'Energètica pública. De moment, aquest desembre alguns municipis -com Terrassa i Girona- aprovaran mocions en aquest sentit. Però la clau serà la redacció de la memòria tècnica, jurídica i econòmica que demostri la viabilitat per convertir l'empresa pública de renovables en “mitjà propi” d'aquests grans ajuntaments.
“El procés no serà ràpid”, admet Arnau Comas, coordinador de l'Amep. Paral·lelament, L'Energètica explora, en un grup de treball amb les diputacions, com s'han de modificar els estatuts per tal d'incorporar-hi el món local i complir amb el mandat del Parlament. “És molt important blindar-ho jurídicament”, expliquen fonts de l'empresa a Nació.
Més enllà d'estatuts, una altra qüestió és la dels recursos tècnics i humans. Des de L'Energètica s'insisteix que “tot el que es faci ha de ser sense perjudici de la Generalitat”. En aquest sentit, amb l'actual petita estructura ja seria difícil assumir la gestió dels nous subministraments, però impossible anar més enllà i desenvolupar projectes de renovables impulsats per les administracions locals.
Ampliar el límit de 2 km per a l'autoconsum compartit
L'aposta per poder-se connectar a L'Energètica és una de les mesures del decàlegper avançar cap a una energia pública i sostenible que aquest dimecres han presentat l'Amep i la Xarxa per a la Sobirania Energètica. Un altre dels elements crítics per aquestes entitats és límit actual a l'autoconsum compartit. A l'estat espanyol inicialment era de 500 metres i es va passar a 2.000, una distància que impossibilita molts projectes i dificulta l'expansió de les comunitats energètiques.
“No només cal ampliar la distància, sinó permetre més potència per a la compensació d’excedents, actualment limitada a 100kW”, assenyala Teresa Reche, presidenta de l'Amep i regidora de Terrassa. En aquest sentit, ha reclamat que la Generalitat “faci seves” les al·legacions que desenes de municipis van presentar per desencallar aquesta problemàtica.
Des de l'Amep també es treballa en iniciatives per avançar cap a la titularitat pública de la xarxa de distribució elèctrica, un compromís compartit també per la XSE. “Apostar per la titularitat pública és fonamental per garantir els drets dels consumidors a l’energia”, afirma Reche. En aquest sentit, es reclama dotar de recursos la direcció general d'Energia de la Generalitat perquè pugui fer una auditoria exhaustiva sobre el seu estat, necessitats i inversions prioritàries.
Entre les mesures també destaca completar per fi el Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables -des de Territori s'apunta que la primera versió es presentarà a mitjan 2025- així com tramitar la llei de Transició Energètica, que es va quedar en un avantprojecte. “A Catalunya qui planifica és el mercat i això concentra totes les instal·lacions a les mateixes comarques. Calen més renovables, però no de qualsevol manera”, assegura Irene González, portaveu de la XSE.
Aquestes són les 10 mesures proposades per l'Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (Amep) i la Xarxa per a la Sobirania Energètica (XSE):
- Recuperar la llei de Transició Energètica de Catalunya, que va quedar com a avantprojecte, per disposar d'una planificació estratègica que vagi més enllà del recentment anunciat pla d'Energia i Clima.
- Culminar finalment el Pla Territorial de les Energies Renovables a Catalunya (Plater) i establir mecanismes per prioritzar els espais antropitzats com marca la llei de canvi climàtic
- Enfortir L'Energètica pública: dotar-la d'un pressupost extraordinari, que serveixi com a mecanisme d'acceleració de la transició energètica i culminar el procés per tal que pugui ser proveïdor d'energia pública i renovable per als ajuntaments.
- Recuperar la Taula de Diàleg Social de les Renovables per disposar d'espais de participació de caràcter vinculant sobre la transició energètica a Catalunya.
- Avançar cap a la titularitat pública de la xarxa de distribució i dotar de recursos a la direcció general d'Energia per avaluar-ne l'estat real, necessitats previstes i inversions.
- Promoció de l'autoconsum col·lectiu i les comunitats energètiques. Pressionar l'Estat per modificar les actuals regulacions que impossibilitant la compensació d'excedents i limiten a 2.000 metres la possibilitat de compartir energia.
- Impulsar un pla territorial d'emmagatzematge d'energia que eviti els sistemes ambientalment més perjudicials i impulsar la recuperació pública de les centrals hidroelèctriques tant per la capacitat de produir energia com d'emmagatzemar-la a partir de sistemes de bombament.
- Pobresa energètica: garantir l'aplicació del conveni amb Endesa per condonar el deute a més de 35.000 llars vulnerables i instal·lar comptadors socials així com estendre-ho a altres operadores com Naturgy o Iberdrola.
- Promoure rehabilitació energètica: elaborar i aprovar un pla de renovació d'edificis per assolir els compromisos de neutralitat climàtica.
- Impuls de l'hidrogen i biogàs que respongui a la realitat territorial del país.