Les petrolieres haurien pogut pagar tots els danys ambientals i continuar sent rendibles

Un estudi calcula l'impacte del sector dels combustibles fòssils i proposa que contribueixin a un fons global de canvi climàtic

Les grans petrolieres han guanyat més de 30.000 bilions de dòlars
Les grans petrolieres han guanyat més de 30.000 bilions de dòlars | chengwaidefeng / iStock
16 de novembre de 2023
Actualitzat: 27 de novembre, 14:09h
Els danys climàtics causats per les emissions de les 25 empreses petrolieres i gasístiques més grans del món van provocar unes pèrdues de 20.000 bilions de dòlars entre 1985 i 2018. Aquesta estimació, realitzada per la prestigiosa organització Climate Analytics, pot semblar una xifra d'una magnitud que se'ns escapa.

Tanmateix, en un estudi fet públic pocs dies abans de l'inici de la COP28 a Dubai s'assenyala que els guanys d'aquestes empreses han estat de 30.000 bilions (trilions, en la nomenclatura americana). D'aquesta manera, només haurien pogut reparar el dany causat sinó que encara generarien beneficis.
 

Quines són les empreses amb més guanys i danys ambientals?

L'estudi de Climate Analytics atribueix una estimació conservadora als costos produïts per la combustió de combustibles fòssils. A cada tona de CO2 li atribueix un dany de 185 euros, dels quals només un terç els atribueix a l'empresa extractora o inversora, mentre que la resta es divideix a parts iguals entre governs i consumidors.

Les empreses estatals d'Aràbia Saudita, Rússia i Iran són, de llarg, les que han provocat més danys econòmics a causa de la crema de combústibles fossils. Entre les privades destaquen ExxonMobile -un exemple de retardisme climàtic-, Shell, BP, Chevron i TotalEnergies. Es dona la circumstància que la desena posició del rànquing l'ocupa Abu Dhabi NOC, l'empresa encapçalada pel sultà Ahmed al-Jaber, el president de la COP28, la cimera de canvi climàtic d'enguany.
 

Danys i beneficis de les grans petrolieres (1985-2020) en milers de bilions de dòlars


La diferència entre costos ambientals i beneficis, no només es manté sinó que va a l'alça. En aquest sentit, els autors de l'estudi van estimar l'impacte de les set principals petrolieres l'any 2022. Van provocar un dany de 260 bilions de dòlars... i un benefici de 497.


Amb uns preus de l'energia disparats, el CEO de la saudita Aramco no va tenir gens de vergonya en anunciar el "probable ingrés net més alt mai registrat en el món empresarial". Fins i tot, el president Joe Biden va arribar a qualificar d'"escandalosos" els beneficis del sector.
 

El dany ambiental es perpetua amb els fons sobirans

Una de les estratègies dels petroestats és crear fons sobirans a partir dels beneficis de l'extracció de combustibles fòssils. Unes autèntiques potències financeres que poden invertir sense pràcticament competència en qualsevol àmbit mundial: des de les telecomunicacions al sector immobiliari passant pels grans clubs esportius.

L'estudi es fixa en el fons sobirà dels Emirats Àrabs Units, seu de la COP28. Dedicant el 50% a compensar els danys provocats per les emissions del petroli i gas extret entre 1985 i 2018 encara disposaria d'una riquesa de 700.000 milions de dòlars.

"Des de la seva creació, aquests fons han crescut tant que han permès perpetuar la riquesa fòssil. Però l'altre llegat d'aquesta riquesa és una devastació climàtica", assegura Marina Andrijevic, una de les autores de l'informe.
 

Una taxa d'un 10% per al finançament de pèrdues i danys?

Un dels elements de discussió a les conferències de les parts (COP) de canvi climàtic és la necessitat de trobar noves fons de finançament per a les pèrdues i danys. En aquest sentit, a la cimera celebrada l'any passat a Egipte, la primera ministra de Barbados, Mia Mottley, va demanar específicament un impost del 10% per gravar els beneficis de les grans empreses de petroli i gas.


"Després dels superbeneficis de l'any passat, algunes d'aquestes empreses estan donant marxa als seus compromisos climàtics. Els governs han d'intervenir i gravar als contaminadors perquè paguin pels danys que estan causant", assegura Carl-Friedrich Schleussner, autor principal de l'informe. "També necessitem el compromís ferm a la CO26 per eliminar progressivament els combustibles fòssils i mantenir viu l'objectiu de l'1,5 ºC", afegeix.