​Renovables: entre el «boom» de l'autoconsum solar i un ritme massa lent dels grans parcs

Pere Aragonès assegura que s'ha fet “un pas endavant sense precedents”, però l'oposició qüestiona el ritme de compliment dels objectius

  • El president Pere Aragonès, al debat sobre energies renovables al Parlament -
Publicat el 24 d’octubre de 2023 a les 16:40
Actualitzat el 24 d’octubre de 2023 a les 17:55
La transició energètica avança a Catalunya? El Parlament dedica un ple monogràfic al seu desplegament. I, com s'esperava, s'han contraposat dues visions molt diferents. El Govern, que destaca haver autoritzat en dos anys més projectes que mai -quasi 1.500 MW en parcs eòlics i solars-, però sobretot liderar el boom de l'autoconsum fotovoltaic a l'Estat. L'oposició -el PSC i Junts havien demanat el ple- han qüestionat un ritme d'implementació dels grans parcs massa lent i que no s'avanci cap a una veritable sobirania energètica, respectivament. En canvi, s'ha constatat un ampli consens sobre el paper de L'Energètica, l'empresa pública d'energia de la Generalitat.
 

Pere Aragonès: “Pas endavant sense precedents”

Pere Aragonès i David Mascort ja van fer balanç del desplegament de les renovables la setmana passada. Com aleshores, han fet un balanç molt positiu dels dos primers anys de mandat i del decret per desencallar les renovables. “S'ha fet un pas endavant sense precedents”, ha assegurat el president al Parlament. “La transició energètica està en marxa, no té aturador i s'està accelerant”, ha afegit.

El conseller d'Acció Climàtica ha destacat que en la primera meitat del mandat s'han autoritzat quasi 1.500 MW de parcs eòlics i solars. “Això ens situa en el compliment del 30% de l'objectiu del 2030”, ha destacat, tot i que no ha fet cap referència al fet que molts d'aquests projectes tardaran mesos o anys en ser una realitat. A més, ha insistit que serà possible acabar la legislatura amb 3.000 MW de projectes autoritzats. “Enguany s'han inaugurat quatre parcs eòlics i n'hi ha vuit més en tramitació”, ha destacat en aquest àmbit.

[noticia]264166[/noticia]
El president, per la seva banda, ha destacat el lideratge estatal en autoconsum solar. “Som el territori de l'Estat amb més instal·lacions d'autoconsum. És un exemple del canvi de paradigma”, ha afirmat Aragonès. A l'oposició, per la seva banda, li ha reclamat “honestedat política”, tot assegurant que “no és un tema senzill i sense solucions perfectes”. En aquest sentit, ha recordat que hi ha alcaldes de tots els partits que sovint no veuen clar els projectes que es presenten i que no tota la lluita contra el canvi climàtic passa per la transició energètica: “La biodiversitat també s'ha de preservar”.
 

El PSC denuncia que es va enrere

El PSC, un dels partits que ha demanat el debat monogràfic, ha posat el dit a la llaga en la dificultat per complir els objectius marcats per la Generalitat. No només per la distància respecte a les metes del 2030 -ara mateix sembla molt difícil complir-los-, sinó perquè la contribució de les renovables sobre la producció elèctrica ha baixat.

En aquest sentit, Sílvia Paneque ha recordat que l'any passat quasi el 85% de la producció elèctrica va ser amb fonts fòssils o nuclears. “Estem reculant. El 2022 les renovables només van aportar un 13%, dos punts menys que l'any anterior”, ha assegurat la diputada socialista.

Finalment, també ha criticat que l'executiu faci balanç a partir dels projectes autoritzats. “S'ha de comptar amb MW instal·lats”, ha assegurat Paneque. En aquest sentit, ha fet seu les previsions del sector que estimen que el 2030 només s'arribarà al 46% de l'objectiu eòlic i un 78% del solar.

Una intervenció que ha estat contestada pel republicà Eugeni Villalbí. Li ha recordat un dels projectes més grans pendents, el del parc eòlic marí de la Costa Brava, territori de la diputada socialista. "Fa vuit mesos que es va aprovar el POEM i ara mateix està totalment paralitzat", ha assegurat.
 

Junts reclama avançar cap a la sobirania energètica

Junts per Catalunya, que també havia demanat un monogràfic sobre energies renovables, ha reclamat aprofitar el seu desplegament per avançar cap a la sobirania energètica. “El model energètic condiciona el model de país. I apostem per ser lliures de l'oligopoli i de la regulació de l'Estat”, ha assegurat Albert Batet, president del grup parlamentari.

[noticia]264094[/noticia]
Ramon Tremosa, per la seva banda, ha posat més l'èmfasi en tots aquells sectors on Catalunya pot fer un salt endavant i tornar a liderar una revolució energètica, com va fer amb l'electrificació ara fa més d'un segle. En aquest sentit, ha reclamat una aposta decidida per la hidràulica reversible, és a dir, sistemes per bombar aigua cap amunt en hores de producció renovable i poder turbinar-la de nit. 

“Aquests sistemes seran imprescindibles si volem tancar les nuclears el 2030-2035 com està previst”, ha assegurat el diputat de Junts. També ha destacat l'aposta de biogàs -en un país amb 8 milions de porcs- i de biomassa -tenim un 64% de la superfície forestal- i ha assegurat que en eòlica marina “Escòcia i Portugal ens posen davant del mirall”. Mentre la Costa Brava podria acabar acollint un parc de 0,5 GW de potència, aquests dos països tenen projectes per un global de 25 i 10 GW, respectivament.
 

Els comuns acusen Junts de la paràlisi

Els comuns també han fet una valoració molt crítica del desplegament en renovables. "Hi ha molt triomfalisme i autobombo. Les dades desmenteixen els eslògans del Govern", ha assegurat el diputat David Cid. En aquest sentit, ha responsabilitzat de la "dècada perduda" tant ERC com sobretot Junts. "Vostès han regalat la nostra sobirania energètica a l'Aragó", ha assegurat.

També ha reclamat una planificació ecològica, ja que considera incompatible el model del PSC de combinar energies renovables amb projectes com el Quart Cinturó o l'ampliació del Prat. En aquesta línia també s'ha expressat la CUP que ha lamentat que es parli de les renovables com "la solució a tots els problemes". "Hem de fer una aposta pel decreixement", ha assegurat el diputat Dani Cornellà.

[impacte]