Resultat incontestable. Un 69% dels suïssos van aprovar aquest diumenge en referèndum la llei d'electricitat destinada a accelerat el desenvolupament de les energies renovables. Un text que proposa un ràpid augment de la producció hidràulica, eòlica i solar, per reduir les importacions i avançar en la neutralitat climàtica prevista per al 2050. Tot plegat, dos mesos després que Suïssa es convertís en el primer estat en ser condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans per inacció climàtica.
Suport a la llei arreu del país
La llei d'electricitat destinada a accelerar el desenvolupament de les energies renovables va superar el tràmit popular de les urnes. Amb una participació del 45%, el "sí" va aconseguir un total d'1,7 de sufragis (68,72%) mentre que el "no" es va quedar amb 781.800 vots (31,28%), segons els resultats oficials. De fet, només en dos dels 26 cantons els vots favorables no van arribar a la barrera del 60%.
La normativa ara refrenda planteja augmentar ràpidament la producció d'energia renovable, especialment el desenvolupament de la solar fotovoltaica en cobertes i façanes d'edificis. També facilita la planificació d'aerogeneradors i grans instal·lacions solars d'interès nacional que, tanmateix, s'examinaran cas per cas amb l'objectiu de preservar els ecosistemes i les reserves d'aus migratòries.
En un país on la hidroelèctrica suposa el 56,5% de la producció elèctrica, es preveu posar en marxa 16 projectes, fet que inclou l'enderrocament de preses existents i la construcció de noves instal·lacions.
La dependència de la nuclear
Suïssa no només depèn de la importació d'energia fòssil -poc més del 20% de l'energia primària és produïda amb recursos propis-, sinó també de la nuclear. En aquest sentit, el 32% de l'energia elèctrica té aquest origen i el seu futur és una font notable de debat.
Mentre que la Unió Central Democràtica (SVP), el partit més gran de Suïssa que demanava el "sí" al referèndum, en defensa la continuïtat, algunes de les organitzacions de la denominada Aliança per a un Subministrament Elèctric Segur i Assequible -nascuda per donar suport a la llei-, aprofitava el resultat per reclamar "posar un termini per al cessament ràpid i definitiu de l'explotació dels dos reactors de la central nuclear de Beznau", la més antiga d'Europa.
Un referèndum després de la sentència del TEDH
El referèndum de la llei de les renovables es va celebrar el diumenge 9 de juny, just dos mesos després de la pionera sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans contra Suïssa per inacció climàtica. El tribunal amb seu a Estrasburg va acceptar amb fons i forma la demanda interposada per una associació de dones grans que considerava que la manca de polítiques efectives per reduir emissions estava afectant el seu dret humà a la vida. Un pronunciament contra Suïssa, però que també obligava tots els estats europeus a reduir les emissions.