Els microplàstics són diminutes partícules de plàstic -de menys de 5 mil·límetres de diàmetre- que es formen a partir de la degradació de plàstics més grans. Aquestes es poden trobar a l’aigua, l’aire, els aliments i, fins i tot, en el cos humà. Diversos estudis alerten que la seva presència podria tenir impactes negatius sobre la salut. Consumir productes frescos i naturals, evitar envasos de plàstic o filtrar l’aigua, entre d’altres, són accions que ajuden a disminuir el contacte amb aquestes partícules que ingerim i inhalem sense adonar-nos.

Quant a l’alimentació, hi ha diverses maneres de reduir l’exposició a aquestes partícules, per exemple, evitant aliments envasats o menjars molt processats. Així com minimitzant l’ús d’aigua embotellada. Tot i que els envasos de plàstic actuen com una barrera contra la contaminació i prolonguen la vida útil dels aliments, també generen quantitats petites de microplàstics, que s’aboquen als aliments. D’altra banda, la calor que desprèn el microones o el rentaplats també pot fer que els plàstics es descomponguin generant microplàstics.

El plàstic sovint també s’utilitza per fabricar mobles i roba, per això s’aconsella evitar teles sintètiques com el niló o el polièster i fer servir roba de cotó, llana o lli. Així com usar bosses per a la rentadora, que atrapen microfibres. A casa en concret, netejar regularment amb draps humits en lloc d’un plomall també pot ajudar a evitar la propagació de microplàstics. També passar l’aspirador i ventilar. Un cop inhalats microplàstics, aquests es poden desplaçar pel cos i penetrar als òrgans i el torrent sanguini. 

Un estudi de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) ha analitzat la presència d’additius associats al plàstic en 109 aliments i en el 85% dels aliments analitzats se n'han detectat, encara que els valors mitjans d’ingesta trobats són menors a les recomanacions de l’autoritat sanitària europea. És per això que els experts de l’IDAEA-CSIC remarquen la importància i necessitat de continuar controlant la presència d'aquestes substàncies en els aliments i proposen establir mesures més estrictes i restrictives per a alguns compostos concrets.