La COP28 de Dubai ha tancat la fase inicial on els líders polítics han pres posició i han assumit els primers -modestos- compromisos. Ara comença una llarga fase de trobades sectorials i, sobretot, de negociacions per intentar assumir compromisos ambiciosos de cara al tancament de la cimera.
Abans d'aquesta segona part de la COP, una gran xarxa global de científics ha emès un missatge clar i contundent. 10 alertes urgents de la ciència del clima per marcar el terreny de joc viable. Hi han participat 67 experts de 24 països, entre els quals un científic del CREAF: reclamen abandonar els combustibles fòssils "de manera ordenada, però ràpida" amb l'objectiu de reduir al màxim el temps que el planeta se situï per sobre del llindar dels 1,5 ºC respecte a l'era preindustrial.
Ajudar a prendre decisions amb base científica
L'estudi 10 New Insights in Climate Science l'han consensuat 67 experts i s'ha exposat en un acte a Dubai. És fruit d'una iniciativa conjunta de Future Earth, Earth League i el World Climate Research Programme (WCRP). Es fa cada any des del 2017 i es dirigeix a la comunitat científica i política internacional.
[noticia]265779[/noticia]
L'objectiu és ajudar a prendre decisions amb base científica: "Això és especialment rellevant per a la COP28, que precisament subratlla que necessitem accions transformadores per fer front a la crisi climàtica", explica el científic català Marcos Fernández del CREAF, l'únic centre de l'Estat que ha participat en l'estudi.
Una de les certeses és que la finestra per no superar els 1,5 ºC s'està tancant a un ritme accelerat. De fet, s'hi podria arribar de manera estable a finals de la dècada. Ara bé, des de molts sectors s'advoca per no renunciar-hi com a objectiu a llarg termini. En aquest sentit, els científics de la clima reclamen "reduir al màxim la magnitud i el temps per sobre aquest llindar". L'informe assenyala el camí per intentar-ho: "abandonar els combustibles fòssils d'una forma organitzada, però ràpida".
L'informe també adverteix que fins ara els embornals de carboni terrestres i marins -bàsicament boscos i oceans- han crescut mentre augmentaven les emissions de CO2, però la recerca està revelant que hi ha una gran incertesa sobre com respondrà la natura al canvi climàtic. En aquest sentit, Fernández, un dels autors d'aquest capítol, explica que "històricament, en el balanç global de carboni els ecosistemes terrestres han absorbit un 30% i els oceans al voltant d'un 25%, però és molt possible que absorbeixin menys carboni del que s'havia previst en el futur".
Science must inform policy. This year’s #10ClimateInsights equips policymakers with the latest research to inform #COP28 negotiations and decision making in 2024 and beyond.
— WCRP (@WCRP_climate) December 3, 2023
Explore the report: https://t.co/nQtCZFaGCF#ClimateAction @FutureEarth @wcrp_climate @ASUGlobalFuture pic.twitter.com/4qSd8C1ouT
Com actuar? Prioritzar les solucions basades en la natura per augmentar els embornals de carboni complementaris i ajudar a compensar emissions. Per exemple amb la restauració de boscos tropicals o torberes i aiguamolls.
[impacte]
Els 10 missatges clau de la ciència del clima a la COP28
A continuació, els 10 missatges clau consensuats pels científics de Future Earth, Earth League i el World Climate Research Programme.
1. Superar els 1,5 °C està esdevenint inevitable de manera accelerada
És fonamental reduir al màxim la magnitud i el temps en què estiguem per sobre dels 1'5 °C per disminuir les pèrdues i danys, així com el risc de canvis irreversibles. Diverses evidències indiquen que no estem sent capaços de mitigar les emissions dels gasos d'efecte hivernacle i que així, no hi ha cap ruta que eviti superar els 1,5 °C d'escalfament global durant almenys algunes dècades. Només seríem capaços mitjançant transformacions veritablement radicals que encara no s'han observat.
2. Sortida ràpida i gestionada de la dependència als combustibles fòssils
El pressupost de carboni es redueix ràpidament i els governs i el sector privat han de deixar de fer possible projectes dependents dels combustibles fòssils, accelerar la retirada de la infraestructura existent i augmentar ràpidament el ritme en què es desplega l'energia renovable. Els països amb ingressos més alts han de liderar la transició i proporcionar suport als països amb més baixos ingressos. Tots els països haurien de buscar una transició equitativa i justa, minimitzant els impactes socioeconòmics en els segments més vulnerables de la població.
3. Eliminar CO2 amb solucions basades en la natura
La capacitat de reduir carboni (emissions negatives) de la natura serà necessària per abordar les emissions difícils d'eliminar i per reduir la temperatura global. Tot i això, aquesta capacitat natural no substitueix el fet que s'han de reduir de forma ràpida i profunda les emissions. La capacitat mitigadora de la natura (que es basa principalment en els boscos), s'ha de compaginar amb una acceleració ràpida i una implementació a gran escala d'altres mètodes que permetin eliminar CO2 de forma permanent, i fer-ho amb el suport d'una governança més robusta i una millor supervisió.
4. El risc de dependre dels embornals naturals de carboni
Fins ara, els embornals de carboni terrestres i marins han crescut mentre augmentaven les emissions de CO2, però la recerca està revelant que hi ha una gran incertesa sobre com respondran al canvi climàtic els boscos i els oceans. És molt possible que aquests embornals absorbeixin menys carboni en el futur del que s'ha projectat a partir de les avaluacions existents. Per tant, els esforços dirigits a reduir emissions mitjançant solucions basades en la natura són una prioritat immediata, sobretot perquè serveixen per augmentar els embornals de carboni de manera complementària i ajuden a compensar emissions difícils d'eliminar.
5. Governança conjunta de les crisis del clima i la biodiversitat
Les convencions internacionals sobre canvi climàtic i biodiversitat (la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic UNFCCC, i la Convenció sobre la Diversitat Biològica CBD, respectivament) han de trobar una millor alineació. Dos exemples d'accions clau en la direcció correcta són, d'una banda, garantir que l'assignació de finançament climàtic per la custòdia la natura i, de l'altra, reforçar la col·laboració concreta entre ambdues convencions.
6. L'amplificació dels riscos climàtics
Els esdeveniments combinats fan referència a una combinació de múltiples impulsors i/o riscos (simultanis o seqüencials), i els seus impactes poden ser més grans que la suma dels esdeveniments individuals. Identificar i preparar-se per a esdeveniments combinats específics és crucial per gestionar els riscos i proporcionar suport en situacions d'emergència. Per exemple: Califòrnia ha tingut episodis combinats de sequera, onades de calor i tempestes de pols que han afectat la població i els cultius.
7. L'acceleració de la pèrdua de les glaceres
La desglaciació com a resposta al canvi climàtic encara és més ràpida a zones d'alta muntanya, com ara l'Himàlaia i les regions polars. Això amenaça les poblacions ubicades riu avall amb escassetat d'aigua a llarg termini (aproximadament 2.000 milions a tot el món), i exposa els habitants de les muntanyes a majors riscos, com ara les inundacions sobtades.
8. Augmenta la immobilitat humana en àrees exposades a riscos climàtics
Les persones que encaren riscos climàtics poden ser incapaces o no estar disposades a traslladar-se, i els marcs institucionals existents no tenen en compte la immobilitat i són insuficients per anticipar o donar suport a les necessitats d'aquestes poblacions.
9. Fer més operativa la justícia per permetre una adaptació climàtica més efectiva
Fer seguiment de les diferents dimensions de la justícia i incorporar-les a la planificació i avaluació estratègiques d'adaptació al clima pot augmentar la resistència al canvi climàtic i reduir el risc de mala adaptació.
10. Reformar els sistemes alimentaris contribueix a una acció climàtica justa
Els sistemes alimentaris tenen un paper clau en l'acció climàtica, amb opcions viables de mitigació que abasten des de la producció fins al consum. No obstant això, les intervencions s'haurien de dissenyar amb i per a l'equitat i la justícia com a resultats vinculats, i la implementació de mesures de mitigació s'hauria de fer de manera inclusiva amb diversos interessats en múltiples escales.
[opinionsCOP28]
