Copernicus és el programa europeu de vigilància terrestre, format per una flota de satèl·lits i una xarxa de sensors terrestres, marins i aeris, que recopilen dades per comprendre millor la situació ambiental i donen una visió general del clima a llarg termini. Finançat per la Unió Europea i gestionat per l'Agència Europea de l'Espai i la Comissió Europea, el Servei de Canvi Climàtic acaba de publicar l’informe anual sobre l'estat del clima el 2022.
A Europa, la temperatura augmenta més ràpidament que qualsevol altre continent, al doble de la velocitat mitjana mundial. Globalment, els darrers vuit anys han estat els més càlids mai no registrats; però a Europa la temperatura dels darrers 5 anys va situar-se aproximadament 2,2°C per damunt de l'època preindustrial (1850-1900).
El 2022 va ser el segon any més càlid mai enregistrat (0,9°C per sobre de la mitjana que pren com a referència el període de 1991-2020), i l'estiu més càlid (amb 1,4°C per sobre de la mitjana). Durant l'estiu, gran part del continent va patir onades de calor intenses i prolongades perilloses per a la salut humana. El nombre més alt de dies amb “estrès per calor molt forta” el va experimentar Europa meridional, una situació perllongada mai vista.
Anomalia de temperatura a l'estiu del 2022 Font: Copernicus
Durant la primavera i l'estiu, la precipitació va ser inferior a la mitjana: el maig va ser el més sec mai enregistrat. La sequera generalitzada i prolongada, i les intenses onades de calor van afectar greument sectors com ara l'agricultura, el transport fluvial i l'energia. De fet, els Els rius van patir l'estiu més sec de la història, amb un 65% per sota del seu cabal habitual. La falta de precipitacions i les altes temperatures van contribuir a la propagació dels incendis forestals –van afectar el triple de superfície de l'habitual al sud-oest d'Europa-, que, al seu torn, van provocar les emissions de carboni més altes des del 2007. En alguns països van ser les més altes en 20 anys. I les concentracions anuals mitjanes globals de diòxid de carboni (CO2) i metà (CH4) el 2022 van arribar als seus nivells més alts mai no mesurats per satèl·lit.
[noticia]254922[/noticia]
La falta de neu a l'hivern i les altes temperatures de l'estiu van provocar una pèrdua rècord de glaç als Alps, l’equivalent a més de 5 km3 de gel. A la regió àrtica, les temperatures van augmentar més ràpidament que a la resta del planeta: el 2022 va ser el sisè any més càlid mai no enregistrat a l'Àrtic i el quart més càlid a les àrees terrestres. La regió més afectada va ser Svalbard, que va experimentar l’estiu més càlid d'ençà que hi ha dades, en algunes àrees les temperatures van pujar 2,5°C per sobre la mitjana. Grenlàndia va experimentar condicions climàtiques extremes, incloent-hi una onada de calor i una pluja excepcionals al setembre, època en què és més típic que nevi; tot plegat va provocar un rècord de fosa del gel de les geleres, amb una afectació almenys del 23%.
