Malgrat que les pluges han suposat un respir per als boscos catalans, l'emergència forestal no s'ha acabat. L'escassetat hídrica i l'augment de temperatures vinculades al canvi climàtic venen acompanyades de l'impacte cada vegada major de les plagues. Això obliga a moure fitxa i Catalunya disposa d'una mena d'arca de Noè forestal. Un viver de la Selva custodia llavors de més d'un centenar d'espècies vegetals autòctones i també s'hi fa selecció genètica per aconseguir exemplars de pi pinyer i freixes molt més resistents al nou escenari.
Conservar més de 100 espècies vegetals autòctones
Els vivers de l'empresa pública Forestal Catalana a Sant Feliu de Buixalleu s'havien utilitzat tradicionalment per preparar replantacions tant al Pirineu com a la costa. En un context on aquest mètode ha quedat reduït a actuacions molt puntuals -per exemple per frenar l'erosió o augmentar la biodiversitat-, les instal·lacions s'han reconvertit en un centre de recursos genètics forestals.
En aquest espai, segons explica Anna Sanitjas, directora general de Boscos, s'hi conserven llavors i planter de més de 100 espècies autòctones, que de manera recurrent es recullen de les forests d'arreu del país.
Més enllà de salvaguardar aquest patrimoni de la biodiversitat del país, també s'hi fan treballs de selecció genètica. L'objectiu és aconseguir individus molt més resistents al canvi climàtic: tant a la sequera com a l'impacte de les plagues.
Els millors pins pinyers de la costa catalana
El pi pinyer és un dels arbres per excel·lència del litoral i ocupa unes 36.000 hectàrees. Malgrat estar molt adaptat a la sequera i les altes temperatures, hi ha certa preocupació per la possible arribada del paràsit caparreta tortuga, també anomenat Toumeyella parvicornis.
Procedent de l'Amèrica del Nord, el canvi climàtic n'ha afavorit l'expansió per Europa. Ha provocat grans mortaldats de pins i, per exemple, és present a Roma, on el pi pinyer és un dels seus símbols d'identitat. Els tècnics d'Acció Climàtica consideren que és qüestió de temps que també sigui a casa nostra i per això és imprescindible investigar quines són les varietats que la podrien tolerar millor.
Per fer-ho, des d'aquesta mena d'arca de Noè dels boscos catalans, es participa en un assaig liderat per investigadors italians de la Universitat de Tuscia. S'han buscat els millors individus dels millors boscos de la costa catalana: aquells que produeixin més pinyes i que hagin demostrat una adaptació ecològica més bona en un context de llarga sequera i temperatures molt altes.
Miquel Segarra, responsable de Forestal Catalana, explica que se'n van seleccionar 72. Se'n va extreure la pua -la part de dalt de la capçada- i es van empeltar en arbres de només un any. "L'empelt permet que l'individu passi a ser adult i assumeixi la càrrega genètica de l'altre pi pinyer", assenyala Segarra. En aquest sentit, al cap de pocs dies ja es poden tenir les primeres pinyes mentre que amb llavors es podria tardar 15 anys o més.
En general, serveixen per atendre la demanda de propietaris forestals que aposten pel pi pinyer pel seu elevat potencial de producció de pinyes. Tanmateix, no deixa de ser una reserva per si l'arribada de plaga obligués al departament a realitzar tasques de replantació a les zones més afectades.
Els freixes també preocupen
També està causant grans mortaldats el fong Hymenoscyphus fraxineus (xalara), que ja ha estat detectat a l'Estat i que podria acabar arribant als boscos catalans. Des dels centres de recursos genètics forestals de Sant Feliu de Buixalleu i de Tremp s'investiga per trobar freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia Vahl.) i freixes de fulla ampla (Fraxinus excelsior L.) que puguin ser resistents a la nova plaga.
Aquestes dues espècies de freixe autòctones són molt abundants en els boscos de ribera, que són especialment valorats per les seves funcions ecosistèmiques. No obstant això, l'ocupació de l'espai fluvial, la regulació de cabals, la construcció de canalitzacions i la proliferació d'espècies exòtiques o assilvestrades n'han empitjorat l'estat de conservació.
En aquest context de degradació, segons Acció Climàtica, la preservació del freixe cobra especial importància, ja que els boscos de ribera afavoreixen condicions microclimàtiques beneficioses, influeixen en el funcionament ecològic dels rius, estabilitzen marges, promouen la biodiversitat, serveixen de connectors biològics i tenen una gran importància paisatgística i social.
En aquest sentit, bona part dels individus s'estan utilitzant en tasques de replantació i restauració realitzades per la mateixa administració, segons explica Anna Sanitjas.