29
de març
de
2023
Actualitzat:
25
d'abril,
14:27h
L'agricultura consumeix al voltant del 70% de tota l’aigua de Catalunya. La resta, s’ho reparteixen els sectors domèstic (18%), industrial (10%) i ramader (2%). Davant el greu descens de reserves d’aigua (per sota del 27% al conjunt d’embassaments de les conques internes), l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aplicat mesures d’excepcionalitat que “castiguen” especialment el sector agrícola: es redueix fins a un 40% el seu consum.
Altres comunitats de regants que són administrades per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre estatal, com la del canal d’Urgell, han anunciat també la mateixa reducció per a la seva campanya de reg, que tot just acaba de començar.
L’estalvi d’aigua és ara una premissa, però davant d’una crisi hídrica que sembla que es perpetuarà en el futur, el camp català ha iniciat una carrera a contrarellotge per reduir el consum d’aigua. Les opcions més recurrents ara mateix són dues: la modernització dels regs i l’aplicació de cultius més resistents a la sequera. Però tant una com l’altra mostren contrapartides.
La major part de producció la tenen amb fruiters (perers i pomers), on a més de disposar d’un sistema gota-gota i de controls manuals del PH i nutrients al sòl, fa uns pocs anys van instal·lar un sistema d’última generació que rega els arbres a demanda.
Uns sensors situats a diferents profunditats indiquen telemàticament el grau d’humitat de la terra. Quan els agricultors perceben que aquesta humitat no arriba a les arrels, obren l’aixeta i, amb l’ajuda d’un cabalímetre, reguen just el temps que necessita el sòl per tornar als seus nivells òptims. I així indefinidament. “El nostre sistema rega al mil·límetre”, emfasitza Josep Maria Pedrol.
Amb aquesta mesura, els dos germans de Miralcamp asseguren haver-se estalviat entre un 20% i un 40% de l’aigua que abans consumien. Però han hagut d’assumir una inversió de 6.000 euros per l’única compra de tres aparells i la instal·lació d’una central de dades. Un preu que no està a l’abast de tothom.
El nou sistema s’ha practicat en forma de proves al Baix Ter i des de fa quatre mesos s’està treballant per aplicar-lo a partir del juliol a l’àrea irrigable de Lleida. “L’escenari ideal és que els regants puguin sol·licitar l’aigua telemàticament al canal sols quan la necessiten”, explica l’investigador Joaquim Bellvert, un dels responsables d’aquesta nova eina de predicció.
Segons l’IRTA, la millora de l’eficiència en els sistemes de reg porta a estalvis del 25%, però els pagesos no poden instal·lar nous mètodes de reg, ni tan sols l’aspersió o el gota-gota, si l’aigua els arriba per gravetat, com ocorre amb els canals més històrics. En aquest cas, les comunitats de regants han d’assumir abans inversions milionàries per adaptar els canals principals i les sèquies al sistema de reg pressuritzat.
Precisament, el Canal d’Urgell arrenca a finals d’aquest mateix any la primera fase d’un enorme pla valorat en 1.420 milions d’euros per modernitzar tota la seva xarxa en un termini de set anys. Aquesta primera actuació, que afectarà unes 10.000 hectàrees de reg (d’un total de 70.000 de tota la comunitat) costarà 138 milions d’euros, dels quals 110 els aporta la Generalitat i la resta, l’Estat.
“Quan tota la modernització sigui una realitat, podrem aleshores distribuir millor les dotacions i els regants disposaran de l’aigua que els pertoca i la podran distribuir com vulguin i on vulguin”, explica Xavier Díaz, director general del Canal d’Urgell.
I és que les restriccions que s’apliquen ara per estalviar aigua són difícils d’aplicar en sistemes tradicionals. Bàsicament, es redueix la quantitat d’aigua alliberada per cada hectàrea i les col·lectivitats se la reparteixen segons la superfície, havent de sacrificar possiblement algunes finques si volen salvar conreus.
A través de fons europeus, el govern espanyol està disposat a cobrir el 60%, mentre que la Generalitat assumiria un 10% més. La resta ho haurien de pagar els regants, condició que a hores d’ara consideren inviable. “Nosaltres sols ens podem fer càrrec del 10% del pressupost”, confessa Jordi Aulet, president de la comunitat de la presa de Colomers.
El mateix Aulet assegura que l’actual campanya es presenta molt complexa per als pagesos de la zona, majoritàriament productors de fruiters, blat de moro i arròs. El president de la comunitat lamenta que s’hagi arribat tard als plans de transformació. “Només ens recordem de modernitzar els nostres regs quan patim sequeres”, conclou.
L’alcalde de Torroella de Montgrí,Jordi Colomí, que alhora és el president de la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Empordà, dona suport a la demanda dels regants i també reclama un millor finançament per al territori, perquè la transformació dels regadius “no s’amortitza ni en tota una vida laboral”. Per això, Colomí també exigeix un major compromís de les grans administracions. “És completament necessari i urgent invertir en regadius, perquè en èpoques de sequera no hàgim de córrer com ho estem fent ara”, indica.
Aquest cultiu és un gran demandant d’aigua. Cada any necessita al voltant de 7.000 metres cúbics d’aigua per hectàrea, una quantitat que es tradueix en una sèrie d’entre sis i vuit torns d’aigua en el sistema de reg tradicional.
A més, el blat de moro és una planta que tolera molt poc la disminució d’aigua. És a dir, amb les restriccions que ara s’estan aplicant, la seva producció caurà inevitablement un 40% i pot ser de fins al 60% si la sequera va a més. Conclusió: el pagès perdrà diners.
Camps ha realitzat en els darrers mesos nombroses xerrades i conferències al llarg del país, des de l’Empordà fins al Segrià, mostrant les alternatives que tenen els productors. Les més viables avui en dia són el sorgo i, sobretot, el gira-sol. La producció de gira-sol és òptima amb la meitat d’aigua que necessita el blat de moro i s’adapta molt millor a la sequera. Si es redueïx un 40% l’aigua que normalment necessita aquest cereal, la collita sols decau un 30%.
"Ha baixat brutalment la pluviometria i ens hem d’adaptar al que tenim”, explica Camps, que reconeix que la seva àrea d’investigació no albira un canvi de paisatges permanent per a Catalunya. “Tots els períodes de sequera tenen un principi i un final”, justifica l’investigador, “pel que no volem fer futurisme”.
Josep Moret, un pagès de 47 anys de Castelló d’Empúries, ja fa dues campanyes que va canviar el blat de moro pel gira-sol i el sorgo. Propietari de 50 hectàrees, la meitat de les quals estan regades per la xarxa de la conca de la Muga, ja va patir l’any passat una reducció del 25% del reg i va prendre la decisió de canviar de cultiu.
“Es tracta d’una solució conservadora”, admet Moret, en reconèixer que aquestes alternatives són més resistents a la sequera, però menys rendibles econòmicament que el blat de moro. A més, en els darrers dotze mesos, el preu de mercat de la llavor de gira-sol ha caigut de 900 a poc més de 500 euros la tona.
Altres comunitats de regants que són administrades per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre estatal, com la del canal d’Urgell, han anunciat també la mateixa reducció per a la seva campanya de reg, que tot just acaba de començar.
L’estalvi d’aigua és ara una premissa, però davant d’una crisi hídrica que sembla que es perpetuarà en el futur, el camp català ha iniciat una carrera a contrarellotge per reduir el consum d’aigua. Les opcions més recurrents ara mateix són dues: la modernització dels regs i l’aplicació de cultius més resistents a la sequera. Però tant una com l’altra mostren contrapartides.
Nous regs, però més cars
Els germans Llorenç i Josep Maria Pedrol són propietaris de 80 hectàrees de conreu a Miralcamp (el Pla d’Urgell). Una bona part la reguen amb aigua del canal d’Urgell, però també tenen captació pròpia a partir d’uns pous on els darrers anys han invertit importants sumes de diners per modernitzar el seu sistema de reg.La major part de producció la tenen amb fruiters (perers i pomers), on a més de disposar d’un sistema gota-gota i de controls manuals del PH i nutrients al sòl, fa uns pocs anys van instal·lar un sistema d’última generació que rega els arbres a demanda.
Uns sensors situats a diferents profunditats indiquen telemàticament el grau d’humitat de la terra. Quan els agricultors perceben que aquesta humitat no arriba a les arrels, obren l’aixeta i, amb l’ajuda d’un cabalímetre, reguen just el temps que necessita el sòl per tornar als seus nivells òptims. I així indefinidament. “El nostre sistema rega al mil·límetre”, emfasitza Josep Maria Pedrol.
Amb aquesta mesura, els dos germans de Miralcamp asseguren haver-se estalviat entre un 20% i un 40% de l’aigua que abans consumien. Però han hagut d’assumir una inversió de 6.000 euros per l’única compra de tres aparells i la instal·lació d’una central de dades. Un preu que no està a l’abast de tothom.
Models predictius per estalviar aigua
A una major escala, l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) treballa en el desenvolupament de models predictius amb imatges via satèl·lit per fer possible que els regants puguin calcular acuradament les seves necessitats d’aigua segons el cultiu que tenen, la seva ubicació i l’escenari climàtic.El nou sistema s’ha practicat en forma de proves al Baix Ter i des de fa quatre mesos s’està treballant per aplicar-lo a partir del juliol a l’àrea irrigable de Lleida. “L’escenari ideal és que els regants puguin sol·licitar l’aigua telemàticament al canal sols quan la necessiten”, explica l’investigador Joaquim Bellvert, un dels responsables d’aquesta nova eina de predicció.
El futur indica que per continuar produint haurem d’estalviar aigua i això passa per modernitzar els regs.
Segons l’IRTA, la millora de l’eficiència en els sistemes de reg porta a estalvis del 25%, però els pagesos no poden instal·lar nous mètodes de reg, ni tan sols l’aspersió o el gota-gota, si l’aigua els arriba per gravetat, com ocorre amb els canals més històrics. En aquest cas, les comunitats de regants han d’assumir abans inversions milionàries per adaptar els canals principals i les sèquies al sistema de reg pressuritzat.
Precisament, el Canal d’Urgell arrenca a finals d’aquest mateix any la primera fase d’un enorme pla valorat en 1.420 milions d’euros per modernitzar tota la seva xarxa en un termini de set anys. Aquesta primera actuació, que afectarà unes 10.000 hectàrees de reg (d’un total de 70.000 de tota la comunitat) costarà 138 milions d’euros, dels quals 110 els aporta la Generalitat i la resta, l’Estat.
“Quan tota la modernització sigui una realitat, podrem aleshores distribuir millor les dotacions i els regants disposaran de l’aigua que els pertoca i la podran distribuir com vulguin i on vulguin”, explica Xavier Díaz, director general del Canal d’Urgell.
I és que les restriccions que s’apliquen ara per estalviar aigua són difícils d’aplicar en sistemes tradicionals. Bàsicament, es redueix la quantitat d’aigua alliberada per cada hectàrea i les col·lectivitats se la reparteixen segons la superfície, havent de sacrificar possiblement algunes finques si volen salvar conreus.
Problemes al Baix Ter
Mentre que els regants del canal d’Urgell tenen el seu pla de modernització més o menys encarrilat, d’altres ho tenen molt més complicat. És el cas dels pagesos del Baix Ter, que no saben encara com finançar part dels seus projectes. Amb la sequera de l’any 2008, es va executar un projecte de transformació que va suposar el soterrament del canal principal, però per culminar la transformació del sistema cal assumir més actuacions, una que afecta la comunitat de regants de la presa de Colomers (20 milions d’euros) i una altra a la de Molí de Pals (9 milions més).A través de fons europeus, el govern espanyol està disposat a cobrir el 60%, mentre que la Generalitat assumiria un 10% més. La resta ho haurien de pagar els regants, condició que a hores d’ara consideren inviable. “Nosaltres sols ens podem fer càrrec del 10% del pressupost”, confessa Jordi Aulet, president de la comunitat de la presa de Colomers.
La sequera no la podem matar; ella ens matarà a nosaltres.
El mateix Aulet assegura que l’actual campanya es presenta molt complexa per als pagesos de la zona, majoritàriament productors de fruiters, blat de moro i arròs. El president de la comunitat lamenta que s’hagi arribat tard als plans de transformació. “Només ens recordem de modernitzar els nostres regs quan patim sequeres”, conclou.
L’alcalde de Torroella de Montgrí,Jordi Colomí, que alhora és el president de la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Empordà, dona suport a la demanda dels regants i també reclama un millor finançament per al territori, perquè la transformació dels regadius “no s’amortitza ni en tota una vida laboral”. Per això, Colomí també exigeix un major compromís de les grans administracions. “És completament necessari i urgent invertir en regadius, perquè en èpoques de sequera no hàgim de córrer com ho estem fent ara”, indica.
Cultius més resistents, però menys rendibles
Una altra alternativa que tenen els regants, sobretot per als que no disposen de sistemes modernitzats, és canviar de cultius. Un dels grans promotors d’aquesta iniciativa és un altre investigador de l’IRTA, Francesc Camps, que advoca per la substitució del blat de moro, un dels herbacis més populars a la zona de regadiu.Aquest cultiu és un gran demandant d’aigua. Cada any necessita al voltant de 7.000 metres cúbics d’aigua per hectàrea, una quantitat que es tradueix en una sèrie d’entre sis i vuit torns d’aigua en el sistema de reg tradicional.
Un camp de Castelló d'Empúries on enguany ja no s'ha plantat blat de moro Foto: Gemma Tubert / ACN
A més, el blat de moro és una planta que tolera molt poc la disminució d’aigua. És a dir, amb les restriccions que ara s’estan aplicant, la seva producció caurà inevitablement un 40% i pot ser de fins al 60% si la sequera va a més. Conclusió: el pagès perdrà diners.
Camps ha realitzat en els darrers mesos nombroses xerrades i conferències al llarg del país, des de l’Empordà fins al Segrià, mostrant les alternatives que tenen els productors. Les més viables avui en dia són el sorgo i, sobretot, el gira-sol. La producció de gira-sol és òptima amb la meitat d’aigua que necessita el blat de moro i s’adapta molt millor a la sequera. Si es redueïx un 40% l’aigua que normalment necessita aquest cereal, la collita sols decau un 30%.
Catalunya és una societat feble, no produeix ni la meitat del que consumim i hem de treballar per assolir el 70%.
"Ha baixat brutalment la pluviometria i ens hem d’adaptar al que tenim”, explica Camps, que reconeix que la seva àrea d’investigació no albira un canvi de paisatges permanent per a Catalunya. “Tots els períodes de sequera tenen un principi i un final”, justifica l’investigador, “pel que no volem fer futurisme”.
Josep Moret, un pagès de 47 anys de Castelló d’Empúries, ja fa dues campanyes que va canviar el blat de moro pel gira-sol i el sorgo. Propietari de 50 hectàrees, la meitat de les quals estan regades per la xarxa de la conca de la Muga, ja va patir l’any passat una reducció del 25% del reg i va prendre la decisió de canviar de cultiu.
“Es tracta d’una solució conservadora”, admet Moret, en reconèixer que aquestes alternatives són més resistents a la sequera, però menys rendibles econòmicament que el blat de moro. A més, en els darrers dotze mesos, el preu de mercat de la llavor de gira-sol ha caigut de 900 a poc més de 500 euros la tona.