16
de desembre
de
2022, 09:50
Actualitzat:
9:52h
Les poblacions de fauna de Catalunya han registrat una davallada mitjana del 24% els darrers 20 anys. L'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat ha publicat una nova actualització de l'Índex de Planeta Viu 2022 al país, que permet tenir una imatge nítida sobre l'estat de les poblacions d'espècies salvatges.
Catalunya és pionera en calcular l'indicador, un índex per mesurar la pèrdua de biodiversitat adoptat per la Convenció de la Diversitat Biològica. De fet, la delegació catalana present a la COP15 de Mont-real, formada per representants del Departament d'Acció Climàtica i del CREAF, ha aprofitat la seva presència al Quebec per presentar els resultats i compartir l'experiència.
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, destaca la importància de disposar d'aquestes dades per dissenyar unes polítiques de conservació més efectives i precises. En aquest sentit, ha recordat que "el coneixement i la gestió de la informació sobre el patrimoni natural" són un dels vectors fonamentals per ajudar a frenar la pèrdua de biodiversitat.
L'indicador es disgrega en dos de principals: un per a vertebrats i un altre per a invertebrats. En el cas concret dels insectes, els resultats són molt preocupants, registrant una caiguda important superior al 40%. D'altra banda, pel que fa als vertebrats la baixada se situa en un 6% els darrers 20 anys.
L'equip de centres de recerca que recull i analitza la informació per elaborar l'LPI-Cat fa actualitzacions cada dos anys. És un valor que canvia a mesura que es recullen noves dades i que es va publicar per darrera vegada a l'informe de l'Estat de la Natura a Catalunya 2020.
Des d'aquella fita, s'hi han afegit vuit noves espècies, quatre rat-penats (pipistrel·la nana, ratpenat muntanyenc, pipistrel·la comuna i ratpenat cuallarg), tres espècies de rius i basses d'aigua (merla d'aigua, corriol petit i granota pintada) i un rèptil d'ambients càlids (dragó comú), una informació que no estava disponible en l'anterior càlcul.
Per calcular-lo es necessiten dades de seguiment de molts grups d'animals, contínues i a llarg termini, una feina ingent que no hagués estat possible sense la col·laboració, durant 20 anys, de centenars de persones voluntàries guiades des de les entitats coordinadores que han estat sortint a camp a observar i anotar el que veien.
Catalunya és pionera en calcular l'indicador, un índex per mesurar la pèrdua de biodiversitat adoptat per la Convenció de la Diversitat Biològica. De fet, la delegació catalana present a la COP15 de Mont-real, formada per representants del Departament d'Acció Climàtica i del CREAF, ha aprofitat la seva presència al Quebec per presentar els resultats i compartir l'experiència.
Anàlisi de 321 espècies
L'Índex de Planeta Viu a Catalunya s'elabora a partir de les dades recollides d'un total de 321 espècies de papallones, ocells, mamífers, amfibis, rèptils i peixos d'aigües continentals. El grup d'animals més afectat és el dels insectes, representats aquí per les papallones, amb disminucions de la seva abundància que ronden el 44%, que poden arribar al 70% en algunes espècies típiques de prats.El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, destaca la importància de disposar d'aquestes dades per dissenyar unes polítiques de conservació més efectives i precises. En aquest sentit, ha recordat que "el coneixement i la gestió de la informació sobre el patrimoni natural" són un dels vectors fonamentals per ajudar a frenar la pèrdua de biodiversitat.
L'indicador es disgrega en dos de principals: un per a vertebrats i un altre per a invertebrats. En el cas concret dels insectes, els resultats són molt preocupants, registrant una caiguda important superior al 40%. D'altra banda, pel que fa als vertebrats la baixada se situa en un 6% els darrers 20 anys.
Seguiments de més espècies
El LPI-Cat és un projecte impulsat pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, coordinat pel CREAF, l'Institut Català d'Ornitologia, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l'Associació Herpetològica Espanyola, que s'elabora en el marc de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya.L'equip de centres de recerca que recull i analitza la informació per elaborar l'LPI-Cat fa actualitzacions cada dos anys. És un valor que canvia a mesura que es recullen noves dades i que es va publicar per darrera vegada a l'informe de l'Estat de la Natura a Catalunya 2020.
Des d'aquella fita, s'hi han afegit vuit noves espècies, quatre rat-penats (pipistrel·la nana, ratpenat muntanyenc, pipistrel·la comuna i ratpenat cuallarg), tres espècies de rius i basses d'aigua (merla d'aigua, corriol petit i granota pintada) i un rèptil d'ambients càlids (dragó comú), una informació que no estava disponible en l'anterior càlcul.
Per calcular-lo es necessiten dades de seguiment de molts grups d'animals, contínues i a llarg termini, una feina ingent que no hagués estat possible sense la col·laboració, durant 20 anys, de centenars de persones voluntàries guiades des de les entitats coordinadores que han estat sortint a camp a observar i anotar el que veien.