La sequera ha tingut un impacte directe sobre els boscos catalans, també en la producció de bolets. Aquest fet ha provocat que en els darrers anys hagi estat extremament baixa, però enguany s'ha pogut constar un important punt d'inflexió. De fet, els experts del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya constaten que enguany ja és la millor temporada des del 2018 i segur que anirà a més gràcies a les darreres precipitacions.
És possible arribar a la mitjana de producció
Com es calcula si una temporada de bolets és bona? Una manera informal seria veure les parades a peu de carretera que s'instal·len, per exemple, en punts del Berguedà i el Ripollès. Ara bé, una de més científica és la que fan experts com Juan Martínez de Aragón, tècnic del grup de Micologia del CTFC.
A partir de mostrejar parcel·les de control en diverses zones, estableixen la producció mitjana i per cada espècie. "En els darrers cinc anys no s'havia arribat ni a 10 quilos per hectàrea", explica en declaracions a Nació. Enguany, quan encara queda molta temporada, se situa en 15 i veu possible arribar a la mitjana històrica, situada al voltant dels 50-60.
Evidentment, el comportament és molt diferent en funció de la regió de Catalunya. Al Pirineu, que s'ha arribat a 250 kg/ha "ja s'ha superat el pic" i no s'arribarà ni de lluny al rècord de 2018 quan es va més que duplicar. A mesura que avanci la tardor, i les temperatures tendeixin a baixar, els boscos de pi negre i pi roig pirinencs deixaran de ser l'objectiu dels boletaires que se centraran en zones com la Catalunya Central i la serralada Prelitoral.
Els rovellons, 20 dies després de ploure
L'expert en micologia destaca que aquesta tardor, poc o molt, ha plogut la majoria de les setmanes i això ha afavorit una producció més o menys contínua. En aquest sentit, confirma el saber popular que els rovellons surten uns 20 dies després de ploure, però explica que no passa el mateix en tots els bolets. "Amb els sapròfits, que s'alimenten de matèria orgànica, el creixement és molt més ràpid, pràcticament immediat", assenyala. Es refereix a espècies com els apagallums o els xampinyons.
Per altra banda, els estudis del CTFC constaten la clara relació entre gestió forestal i producció, però també diversitat de bolets. "Hi ha espècies que necessiten molta aigua i si el nombre d'arbres és molt elevat, tenen dificultats", explica Juan Martínez de Aragón.
L'impacte de la freqüentació excessiva
Una enquesta del 2007 indicava que a Catalunya hi havia 1,2 milions de boletaires, dels quals 700.000 amb una certa freqüència. "Ara ja és un esport de moda, segur que aquestes xifres han quedat curtes", apunta l'expert del CTFC. Lamenta "l'efecte selfie", que porta a buscar quantitats molt considerables només per lluir a les xarxes socials.
Ara bé, recol·lectar tots els bolets disponibles afecta la producció dels anys posteriors. Els estudis científics neguen aquesta hipòtesi, però, en canvi, s'ha demostrat que l'element clau és l'excessiva freqüentació. "Els estudis mostren que en les zones més transitades, es modifiquen les propietats fisicoquímiques i això sí que acaba afectant en el futur", assenyala Martínez de Aragón.
A diferència d'altres territoris com l'Aragó, Castella o Andalusia, on ja fa temps que s'apliquen regulacions, a Catalunya no n'hi ha. Fa molt temps que se'n parla, però de moment no s'ha avançat legalment. Tot i això, Lluís Pallarès, sotsinspector dels Agents Rurals, explica que la llei forestal estableix que, per recollir qualsevol producte d'una propietat privada, caldria el permís de la propietat. "Amb els mitjans de què es disposa ara mateix, és pràcticament impossible fer-ne el control i caldria una regulació específica", subratlla.
La situació indigna propietaris forestals, que veuen com hi ha gent que treu un rendiment econòmic d'un producte que és de les seves finques. Des de l'associació de propietaris forestals del Parc Natural del Cadí-Moixeró, el seu president, Ramon Enric Pintó, lamenta que hi ha molta gent que no sigui conscient de la situació.
De fet, malgrat que es mantenen algunes experiències locals de regulació -com a Alins (Pallars Sobirà) o a la Vall del Lord (Solsonès)-, la prova més ambiciosa al Bosc de Poblet es va aturar. "Catalunya és una excepció on qui no es pot comportar, no té conseqüències", es lamenta l'expert del CTFC.