El parc natural de l'Alt Pirineu començarà la restauració ecològica dels estanys de Rosari d'Àrreu i Garrabea la primavera vinent. Aquests dos espais naturals, situats a la capçalera de la vall d'Àrreu, al Pallars Sobirà, contenen una biodiversitat de plantes aquàtiques molt interessant que es troba en risc a causa d'una espècie de peix invasor.
Els treballs de restauració dels estanys els farà l'empresa pública Forestal Catalana i estaran centrats en l'erradicació d'aquesta amenaça, anomenada peix veró (Phoxinus dragarum). Es tracta d'una espècie de petites dimensions, que no acostuma a passar dels 12 cm de llargada, i que és capaç de produir entre 200 i 1.000 ous en cada posta.
L'extinció d'aquest peix permetrà la restauració ecològica de les praderies submergides de plantes isoetàcies i de les espècies de fauna que habiten en aquests paratges aquàtics. Per aconseguir-ho, es faran campanyes intensives de pesca en els dos estanys i també al riu que els connecta.Els mètodes de captura consistiran en trampes de tipus bàrbol formades per una vela frontal, amb dos embuts interns de malla petita i sense esquer, que se situaran en zones properes a les vores de l'estany. També s'utilitzaran xarxes i sistemes de pesca elèctrica. Aquests models d'actuació per eliminar espècies invasores ja s'han dut a terme en altres indrets i estan avalats pels projectes europeus Life LimnoPirineus i Life ResqueAlpyr.
D'altra banda, els experts faran un seguiment de l'estat dels estanys a partir de mostres i la mesura de paràmetres fisicoquímics per comprovar en quin punt es troba la recuperació de la biodiversitat. El Departament de Territori destinarà un pressupost de 1.030.759,70 euros dels Fons Next Generation per dur a terme aquestes tasques. En total es preveu que els treballs tinguin una durada de 5 mesos.
L'origen de la plaga
L'estany de Rosari d'Àrreu està situat a 1.993 metres i té una superfície d'unes 5,2 hectàrees i 19,5 metres de profunditat; el de Garrabea es troba a 2.168 m i té 10,8 hectàrees d'extensió. Tant l'un com l'altre són paratges d'alta muntanya que han rebut l'impacte dels efectes colaterals de la pesca esportiva, una activitat que va ocasionar l'arribada del peix veró.
Aquesta varietat de peix era utilitzada com a esquer viu per a pescar truites, una altra espècie invasora. El veró va ser introduït als ecosistemes dels Pirineus pels pescadors, que abocaven a l'aigua els exemplars que els sobraven amb l'objectiu de promoure l'aparició de més truites. En realitat, però, l'únic que van aconseguir va ser començar una plaga que es va estendre ràpidament i que ha causat un gran dany als ecosistemes autòctons.