21
d'octubre
de
2023, 20:30
Actualitzat:
20:35h
La sequera intensa dels darrers mesos i la manca de previsions de pluja han posat en escac la campanya de l’oli a Catalunya. Les estimacions de la collita apunten a una reducció de prop del 40% respecte a la mitjana d'una campanya habitual tot i que les xifres seran, enguany, sensiblement superiors a les de l'any passat, quan el sector de l'oli va patir un sever daltabaix a causa de les gelades d'abril.
Segons dades de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona es doblarà la producció de 2021 passant de 7.760 a 13.500 tones. A Lleida, caurà lleugerament i anirà de 6.238 tones a 5.500, mentre que a Girona i Barcelona es mantindrà com la campanya passada, sobre un miler de tones.
Per la seva banda, al Montsià i al Baix Ebre és on es pot concentrar més de la meitat de la producció d'oli de Catalunya amb una collita d'11.000 tones. Així i tot, tenint en compte les importacions i que l'estoc de final de campanya és de menys de 250.000 tones, la disponibilitat total d'oli d'oliva per la campanya 2023/24 seria fins i tot inferior a la de l'any passat, segons explica Antoni Galceran, responsable de l'oli d'oliva de la Federació de Cooperatives.
A la comarca de les Garrigues es calcula una collita de 2,5 tones, una xifra lleugerament inferior a la registrada l’any passat, quan es va fer una campanya de 3.000 quilos d’oliva. El president de la Cooperativa d’Arbeca, Jaume Gotsens, explica a Nació que la manca de pluges és, ara mateix, la pitjor preocupació pels pagesos: “Els arbres necessiten aigua ara, però no ha plogut i les prediccions no són bones. El fruit quedarà molt malmès perquè no s'han registrat pluges durant la primera meitat del mes d'octubre.”.
Gotsens assegura que, sense aigua, l’oliva es fa petita i s’ennegreix. En aquest sentit, apunta que si les pluges arriben a finals de mes, l’oliva podria arribar a caure de l’arbre, la qual cosa “encara seria pitjor”. En relació amb la collita d’enguany, el president arbequí estima una reducció del 35% en comparació a un any de bonança, i remarca la possibilitat que les cooperatives es puguin quedar sense excedents, un fet que pot trencar la cadena d’enllaçar campanyes: “No ens sobrarà oli i ens podem arribar a quedar a zero entre febrer i març”, alerta.
Molts pagesos de la comarca utilitzen el reg de suport que ajuda a compensar la minva de l’aigua que arriba de manera natural. És el cas de la Cooperativa de la Granadella. El seu president, Ramon Barrull, assegura que la collita d’aquest any serà inferior a la de l’any passat, per bé que no calcula una davallada forta: “Hi haurà menys quilos, però s’ha generat una alarma que tampoc no s’adequa a la realitat. Nosaltres, per exemple, podrem abastir tots els nostres clients”, diu. Sobre el futur a curt termini, Barrull és de l’opinió que hi poden haver minves d’excedents, però creu que d’oli en continuarà havent-hi.
A les Terres de l'Ebre també es preveu una mala campanya de l'oli, segons les estimacions d'Unió de Pagesos. Els conreus de secà, entre els quals cal situar les oliveres ebrenques són els més afectats del país. Els pagesos ebrencs demanen ajudes al govern com ja han fet altres sectors com els cereals i la fruita dolça. 
Carlos Sans, pagès dels Reguers i coordinador comarcal del sector de l'oli a la comarca del Baix Ebre, és de la mateixa opinió que Barrull i lamenta que sempre s'apunti cap al pagès: "Amb els preus amb què estàvem produint els pagesos no ens valia la pena ni treballar la terra. S'han d'analitzar bé els perquès de la pujada de preus per al consumidor, però no era normal que un litre d'oli Verge extra es situés per sota dels sis euros. Sembla que la collita i el menjar s'hagin de regalar i a nosaltres ens apugen els combustibles i els adobs", opina. Segons Sans, la caiguda de la collita a les Terres de l'Ebre es calcula que estarà per damunt del 60%. "Això és degut al fet que fa dos anys vam tenir una collita molt bona", relata. "Després d'aquella collita, les pluges ja no van ser el que havien de ser a la primavera, els arbres anaven retardant el fruit i vam tenir un estiu molt calorós", recorda. En aquest sentit, explica que l'any següent es va afrontar "amb una tardor molt seca i va començar a ploure a les comarques ebrenques al voltant del desembre".
La reducció de la collita s’ha vist reflectida en els preus. Segons les dades oficials de l'IPC del mes d'agost, aquest estiu el consumidor està pagant el preu de l'oli d'oliva, de mitjana, un 38% més car que fa un any. Des de fa quatre mesos, els valors s’han enfilat fins a situar-se al llindar dels nou euros per litre, una xifra que contrasta amb els números de fa només dos anys: “Veníem l’oli a granel a preus ruïnosos que anaven entre els dos i els tres euros. L’escenari és completament diferent i el venem entre vuit i nou, que és excessiu”, diu Barrull.
De la mateixa opinió és Gotsens, que creu que el bon equilibri estaria entre els cinc i els sis euros. Aquest ideal no sembla, però, que pugui ser una realitat en els pròximss mesos, més aviat el contrari: “Si els excedents baixen, es poden veure coses molt estranyes amb els preus”, avisa Gotsens, que recorda la complicada situació que viuen altres zones d’Europa productores d’oli: “Andalusia està pitjor que nosaltres, i Itàlia està fatal. Només Grècia sembla que està millor”, diu.
Hi ha qui fins i tot parla de bombolla amb la pujada dels preus de l'oli, i s'alerta d'un possible augment dels robatoris. A la comarca de les Garrigues, els Mossos d'Esquadra han visitat cooperatives i molins privats en aquestes darreres setmanes. L'objectiu: donar consells de seguretat als encarregats i propietaris per evitar una possible onada de robatoris d'oli d'oliva verge extra. Fa dues setmanes, una empresa de Castelló de Farfanya, a la comarca de la Noguera, va denunciar un robatori massiu de garrafes que tenien un valor de 1.500 euros. Una garrafa de cinc litres es venia l'any passat a uns sis euros el litre de mitjana i ara ja s'està venent a 17 euros i encara es pot enfilar més.
La sequera persistent ha posat sobre el sector un gran interrogant sobre la viabilitat dels cultius: "Si hi hagués una collita plena seria rendible, però els que tenim terres estem actualment entre un 20 i un 30% de producció, i amb els preus actuals no ens acaba essent rendible", diu Sans.
Aquesta circumstància provoca que molts pagesos vagin abandonant la terra, oimés quan es veuen sense relleu generacional, un altre dels problemes que afecta la pagesia catalana. "Hi ha pocs joves que vulguin continuar amb aquesta feina. Una persona que porta 200 o 300 hectàrees d'oliveres acabarà tornant les finques als seus propietaris si no li surten els números, i acabarem veient terres ermes per falta de pagesos", lamenta el representant d'Unió de Pagesos, que pronostica que les petites explotacions estan condemnades a desaparèixer.
Segons dades de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona es doblarà la producció de 2021 passant de 7.760 a 13.500 tones. A Lleida, caurà lleugerament i anirà de 6.238 tones a 5.500, mentre que a Girona i Barcelona es mantindrà com la campanya passada, sobre un miler de tones.
Per la seva banda, al Montsià i al Baix Ebre és on es pot concentrar més de la meitat de la producció d'oli de Catalunya amb una collita d'11.000 tones. Així i tot, tenint en compte les importacions i que l'estoc de final de campanya és de menys de 250.000 tones, la disponibilitat total d'oli d'oliva per la campanya 2023/24 seria fins i tot inferior a la de l'any passat, segons explica Antoni Galceran, responsable de l'oli d'oliva de la Federació de Cooperatives.
A la comarca de les Garrigues es calcula una collita de 2,5 tones, una xifra lleugerament inferior a la registrada l’any passat, quan es va fer una campanya de 3.000 quilos d’oliva. El president de la Cooperativa d’Arbeca, Jaume Gotsens, explica a Nació que la manca de pluges és, ara mateix, la pitjor preocupació pels pagesos: “Els arbres necessiten aigua ara, però no ha plogut i les prediccions no són bones. El fruit quedarà molt malmès perquè no s'han registrat pluges durant la primera meitat del mes d'octubre.”.
Gotsens assegura que, sense aigua, l’oliva es fa petita i s’ennegreix. En aquest sentit, apunta que si les pluges arriben a finals de mes, l’oliva podria arribar a caure de l’arbre, la qual cosa “encara seria pitjor”. En relació amb la collita d’enguany, el president arbequí estima una reducció del 35% en comparació a un any de bonança, i remarca la possibilitat que les cooperatives es puguin quedar sense excedents, un fet que pot trencar la cadena d’enllaçar campanyes: “No ens sobrarà oli i ens podem arribar a quedar a zero entre febrer i març”, alerta.
Molts pagesos de la comarca utilitzen el reg de suport que ajuda a compensar la minva de l’aigua que arriba de manera natural. És el cas de la Cooperativa de la Granadella. El seu president, Ramon Barrull, assegura que la collita d’aquest any serà inferior a la de l’any passat, per bé que no calcula una davallada forta: “Hi haurà menys quilos, però s’ha generat una alarma que tampoc no s’adequa a la realitat. Nosaltres, per exemple, podrem abastir tots els nostres clients”, diu. Sobre el futur a curt termini, Barrull és de l’opinió que hi poden haver minves d’excedents, però creu que d’oli en continuarà havent-hi.
A les Terres de l'Ebre també es preveu una mala campanya de l'oli, segons les estimacions d'Unió de Pagesos. Els conreus de secà, entre els quals cal situar les oliveres ebrenques són els més afectats del país. Els pagesos ebrencs demanen ajudes al govern com ja han fet altres sectors com els cereals i la fruita dolça.
Un pagès abocant olives al remolc en una finca. Foto: ACN
Carlos Sans, pagès dels Reguers i coordinador comarcal del sector de l'oli a la comarca del Baix Ebre, és de la mateixa opinió que Barrull i lamenta que sempre s'apunti cap al pagès: "Amb els preus amb què estàvem produint els pagesos no ens valia la pena ni treballar la terra. S'han d'analitzar bé els perquès de la pujada de preus per al consumidor, però no era normal que un litre d'oli Verge extra es situés per sota dels sis euros. Sembla que la collita i el menjar s'hagin de regalar i a nosaltres ens apugen els combustibles i els adobs", opina.
Preus triplicats i alerta de robatoris
La reducció de la collita s’ha vist reflectida en els preus. Segons les dades oficials de l'IPC del mes d'agost, aquest estiu el consumidor està pagant el preu de l'oli d'oliva, de mitjana, un 38% més car que fa un any. Des de fa quatre mesos, els valors s’han enfilat fins a situar-se al llindar dels nou euros per litre, una xifra que contrasta amb els números de fa només dos anys: “Veníem l’oli a granel a preus ruïnosos que anaven entre els dos i els tres euros. L’escenari és completament diferent i el venem entre vuit i nou, que és excessiu”, diu Barrull.De la mateixa opinió és Gotsens, que creu que el bon equilibri estaria entre els cinc i els sis euros. Aquest ideal no sembla, però, que pugui ser una realitat en els pròximss mesos, més aviat el contrari: “Si els excedents baixen, es poden veure coses molt estranyes amb els preus”, avisa Gotsens, que recorda la complicada situació que viuen altres zones d’Europa productores d’oli: “Andalusia està pitjor que nosaltres, i Itàlia està fatal. Només Grècia sembla que està millor”, diu.
Hi ha qui fins i tot parla de bombolla amb la pujada dels preus de l'oli, i s'alerta d'un possible augment dels robatoris. A la comarca de les Garrigues, els Mossos d'Esquadra han visitat cooperatives i molins privats en aquestes darreres setmanes. L'objectiu: donar consells de seguretat als encarregats i propietaris per evitar una possible onada de robatoris d'oli d'oliva verge extra. Fa dues setmanes, una empresa de Castelló de Farfanya, a la comarca de la Noguera, va denunciar un robatori massiu de garrafes que tenien un valor de 1.500 euros. Una garrafa de cinc litres es venia l'any passat a uns sis euros el litre de mitjana i ara ja s'està venent a 17 euros i encara es pot enfilar més.
Baixa producció i poc relleu generacional
La sequera persistent ha posat sobre el sector un gran interrogant sobre la viabilitat dels cultius: "Si hi hagués una collita plena seria rendible, però els que tenim terres estem actualment entre un 20 i un 30% de producció, i amb els preus actuals no ens acaba essent rendible", diu Sans.Aquesta circumstància provoca que molts pagesos vagin abandonant la terra, oimés quan es veuen sense relleu generacional, un altre dels problemes que afecta la pagesia catalana. "Hi ha pocs joves que vulguin continuar amb aquesta feina. Una persona que porta 200 o 300 hectàrees d'oliveres acabarà tornant les finques als seus propietaris si no li surten els números, i acabarem veient terres ermes per falta de pagesos", lamenta el representant d'Unió de Pagesos, que pronostica que les petites explotacions estan condemnades a desaparèixer.