27
de juliol
de
2023, 15:35
Actualitzat:
28
de juliol,
11:59h
El juliol es tancarà com el mes més càlid d'ençà que hi ha registres. Feia dies que es donava per fet, però aquest dijous s'han presentat dos estudis que ho certifiquen a partir de projeccions. L'anàlisi de la Universitat de Leizpig situa un valor final quasi 1,2 graus per sobre la mitjana del perídeo 1950-1980 i 1,5 graus per sobre l'era preindustrial.
El Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF) i l'Organització Meteorològica Mundial, per la seva banda, situen la temperatura de les tres primeres setmanes en 16,95 ºC, més de tres dècimes que el rècord anterior.
Les projeccions del climatòleg Karsten Haustein, de la Universitat de Leipzig, conclouen que el juliol de 2023 acabarà amb una diferència d'1,17 graus respecte el període 1950-1980 (el rècord era del juliol del 2019 amb 0,94). A més, almenys puntualment, s'ha assolit un increment d'1,5 ºC respecte a l'era preindustrial. Aquest estudi -a diferència del presentat pel Centre Europeu- es basa en desviacions i no pas valors absoluts.
No és la primera vegada que mensualment s'assoleix l'1,5 ºC per sobre de l'era preindustrial -ja va passar el 2016 i el 2020-, però mai havia passat a l'estiu de l'hemisferi nord, quan el planeta és més càlid en conjunt.
"No serà tan sols el juliol més càlid, sinó el mes més càlid. És possible que ens hàgim de remuntar desenes de milers d'anys per trobar condicions càlides similars al nostre planeta", explica Karsten Haustein. De fet, els registres paleoclimàtics situen l'anterior període interglacial -entre 140.000 i 120.000 anys-, per trobar els valors actuals.
"És poc probable que el registre de juliol sigui un cas aïllat aquest any, ja que les previsions estacionals indiquen que les temperatures a les zones terrestres probablement són molt per sobre de la mitjana", avisa Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S) de l'ECMWF, que atribueix aquestes temperatures de rècords a les emissions antropogèniques.
En aquest sentit, les tres primeres setmanes del juliol 2023 la mitjana ha estat de 16,95 ºC, una xifra sense precedents. El rècord fins ara, del juliol de 2019, era de 16,64 ºC.
Tanmateix, l'efecte del Niño que s'està començant a desenvolupar s'haurien de notar de manera global a partir del 2024. D'aquesta manera, tot apunta que els rècords d'enguany es podrien veure superats l'any vinent. "L'única manera que la Terra deixi d'escalfar-se i que els fenòmens extrems associats al canvi climàtic s'agreugin és aconseguir que les emissions mundials de CO2 es redueixin a un balanç zero", afegeix Hausfather.
El Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF) i l'Organització Meteorològica Mundial, per la seva banda, situen la temperatura de les tres primeres setmanes en 16,95 ºC, més de tres dècimes que el rècord anterior.
Nou rècord de temperatura global
La Terra no havia arribat mai a una temperatura global de 17 ºC. Un llindar que es va superar el 3 de juliol i que, excepte algun dia puntual, s'ha mantingut tot el juliol. El màxim, segons les mesures de la NOAA nord-americana, es va assolir el 6 de juliol amb 17,23 ºC.Temperatura global diària (1979-2023)
Les projeccions del climatòleg Karsten Haustein, de la Universitat de Leipzig, conclouen que el juliol de 2023 acabarà amb una diferència d'1,17 graus respecte el període 1950-1980 (el rècord era del juliol del 2019 amb 0,94). A més, almenys puntualment, s'ha assolit un increment d'1,5 ºC respecte a l'era preindustrial. Aquest estudi -a diferència del presentat pel Centre Europeu- es basa en desviacions i no pas valors absoluts.
No és la primera vegada que mensualment s'assoleix l'1,5 ºC per sobre de l'era preindustrial -ja va passar el 2016 i el 2020-, però mai havia passat a l'estiu de l'hemisferi nord, quan el planeta és més càlid en conjunt.
"No serà tan sols el juliol més càlid, sinó el mes més càlid. És possible que ens hàgim de remuntar desenes de milers d'anys per trobar condicions càlides similars al nostre planeta", explica Karsten Haustein. De fet, els registres paleoclimàtics situen l'anterior període interglacial -entre 140.000 i 120.000 anys-, per trobar els valors actuals.
Un valor sense precedents
Si es comparen les dades provisionals dels 23 primers dies d'aquest juliol de l'ECMWF amb la mitjana del mateix període de cada mes de juliol des del 1940, el juliol del 2023 clarament destaca com el més calorós d'aquesta sèrie històrica."És poc probable que el registre de juliol sigui un cas aïllat aquest any, ja que les previsions estacionals indiquen que les temperatures a les zones terrestres probablement són molt per sobre de la mitjana", avisa Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S) de l'ECMWF, que atribueix aquestes temperatures de rècords a les emissions antropogèniques.
En aquest sentit, les tres primeres setmanes del juliol 2023 la mitjana ha estat de 16,95 ºC, una xifra sense precedents. El rècord fins ara, del juliol de 2019, era de 16,64 ºC.
Cap als dos anys més càlids de la història
La dada d'aquest juliol fa que sigui cada vegada més possible que el 2023 superi el 2016 com l'any més càlid d'ençà que hi ha registres. Ho afirma Zeke Hausfather, investigador de Berkeley Earth: "Les nostres emissions passades de CO2 s'han acumulat a l'atmosfera i, fins i tot sense cap escalfament addicional, aquest segle serà més càlid que qualsevol període similar dels darrers 120 anys".Tanmateix, l'efecte del Niño que s'està començant a desenvolupar s'haurien de notar de manera global a partir del 2024. D'aquesta manera, tot apunta que els rècords d'enguany es podrien veure superats l'any vinent. "L'única manera que la Terra deixi d'escalfar-se i que els fenòmens extrems associats al canvi climàtic s'agreugin és aconseguir que les emissions mundials de CO2 es redueixin a un balanç zero", afegeix Hausfather.