Del paper del president de la COP28, del model energètic que en pugui sortir i de justícia climàtica en parlem amb tres catalanes que són a Dubai: Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic; Marta Torres Gunfaus, investigadora del think tank IDDRI (Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals) i membre del col·lectiu Renovemnos; i amb Bruna Cañada, investigadora i tècnica de justícia financera de l'Observatori del Deute en la Globalització.
[intext1]
L'eliminació dels combustibles fòssils, molt complicada
Imaginar que la declaració final -el text que consensuen tots els estats participants- inclourà una referència a l'eliminació gradual dels combustibles fòssils és ara mateix molt complicat. "Quan manca una setmana per acabar la COP28 no sembla viable, tot i que també és cert que en qualsevol moment es podria desbloquejar i canviar l'escenari", explica la investigadora Marta Torres Gunfaus, amb molta experiència en aquest tipus de cimeres.Ara bé, també apunta que entre el blanc i el negre poden haver-hi matisos. Per exemple, considera que una opció que evitaria el fracàs de la cimera seria un reconeixement explícit de la necessitat d'abandonar de manera ordenada els combustibles fòssils i deixar per més endavant el camí per fer-ho.
[intext2]
Qui ho té molt clar -aparentment- és el secretari general de l'ONU, António Guterres. En l'obertura de la COP28 va fer una referència explícita: "No reduir, no disminuir: eliminar-los". "Aquesta declaració va ser molt ben rebuda, per això han caigut tan malament les declaracions d'Al-Jaber", explica des de Dubai la directora general Mireia Boya. "Hi ha molt escepticisme que es pugui arribar a algun tipus de compromís en la declaració final", afegeix. Tot plegat després que el Global Carbon Project hagi posat sobre la taula que les emissions vinculades al petroli, carbó i gas no només no decreixen sinó que han marcat un nou màxim històric.
[intext3]
En un context poc favorable, Boya destaca com a element positiu que la salut hagi entrat de ple a les cimeres de canvi climàtic: "És molt important el missatge de la COP28 que mitigar el canvi climàtic salva vides".
[noticia]266101[/noticia]
L'impacte de la presidència i dels lobbies fòssils
Té influència la presidència en les negociacions? Sí, i no només a la COP28. "Té impacte perquè ordena l'agenda i decideix quins temes es prioritzen i quins no", apunta la investigadora de l'IDDRI, think tank amb seu a París."A Dubai tenim la mateixa percepció que arriba a Barcelona sobre la influència del sultà Ahmed al-Jaber en el desenvolupament de la cimera", afegeix Bruna Cañada. En aquest sentit, també destaca que s'està "limitant com mai" la presència de la societat civil en diversos espais de la COP28.
Ara mateix no sembla viable que la COP28 acordi l'eliminació dels combustibles fòssils
Aquest fet contrasta amb una dada feta pública les darreres hores: s'ha autoritzat la presència de fins a 2.456 lobbistes de la indústria fòssil, segons una anàlisi de l'entitat Kick Big Polluters Out (KBPO). La xifra multiplica per quatre la de la COP27 i superen l'agregat dels representants dels deu països més afectats pel canvi climàtic (1.509).
Marta Torres Gunfaus intenta veure el "got mig ple": "Han de formar part de la solució ens agradi o no". En aquest sentit, considera que mai abans com a Dubai tant els estats petroliers com les empreses "estan clarament interpel·lats".
[noticia]266022[/noticia]
Les bases d'un fons de pèrdues i danys decebedor
A banda de la declaració final, un dels elements clau de la COP28 que marcarà el futur és el denominat balanç global de l'Acord de París, amb la part tècnica ja tancada -amb les actuals polítiques ens dirigim cap a un augment de 3 ºC respecte a l'era preindustrial- i a punt de començar les negociacions polítiques.És molt important el missatge de la COP28 que mitigar el canvi climàtic salva vides
L'altre element nuclear de la cimera de Dubai era la negociació per posar en funcionament el fons de pèrdues i danys, que compensi els països del Sud global més afectats pel canvi climàtic. Hi va haver entesa el primer dia de la cimera, però amb unes condicions i unes petites aportacions per part dels estats que ho acosten més al fracàs que a l'èxit.
"Està molt bé reconèixer la justícia climàtica, però una altra cosa és posar-la en pràctica", assenyala Boya. En aquest sentit, qualifica de "xavalla" algunes de les aportacions anunciades: 17 milions de dòlars per part dels EUA o 20 milions d'euros per part de l'estat espanyol -just després de gastar-ne 4.000 en el nou tram de l'AVE a Astúries-.
La emergencia climática está causando estragos y estamos lejos de cumplir los objetivos marcados en París.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) December 1, 2023
He anunciado en la #COP28 una nueva contribución de España de 20 millones de euros para el nuevo fondo para pérdidas y daños.
Todavía tenemos una oportunidad para salvar… pic.twitter.com/ejIoJJMBRP
"És un fiasco esperat", puntualitza Torres Gunfaus. "Ja se sabia que a les quantitats tindrien tres zeros menys dels necessaris", afegeix. Ara bé, considera que l'important era posar en marxa el mecanisme i ara trobar la manera d'"omplir la guardiola", sigui a partir de taxar el transport marítim o gravar més les empreses petrolieres.
No pot ser que l'intent per reduir la crisi climàtica faci augmentar la crisi del deute
En canvi, des de l'Observatori del Deute en la Globalització van més enllà de les xifres i malfien del sistema triat. Finalment, serà el Banc Mundial el que gestionarà el fons almenys els quatre primers anys.
"Les aportacions són voluntàries i caldrà veure si el nucli del finançament són préstecs o subvencions", apunta Bruna Cañada. "No pot ser que l'intent per reduir la crisi climàtica faci augmentar la crisi del deute", conclou.
[impacte]
