La salut no comença als hospitals o en acabar un tractament. L’estat de salut de cada un de nosaltres ve determinat per factors de tipus biològic (com l'edat, el gènere i l'ètnia), el comportament i l’estil de vida (com el tabaquisme, el consum d'alcohol, la dieta i l'exercici físic), l’entorn físic i social (com la qualitat de l'habitatge, el lloc de treball i del veïnatge on viu) i l’accés a l'atenció mèdica. Tots els factors estan estretament relacionats i les diferències en la seva distribució condueixen a desigualtats en salut. Tanmateix, hi ha una altra forma de mirar-ho.

En la salut i l'equitat els negocis tenen una influència vital de formes múltiples i complexes. I generen els determinants comercials de la salut presents en el desenvolupament de la nostra quotidianitat. La seva contribució a la salut i al benestar social pot ser molt positiva, perquè proveeixen productes i serveis essencials. Però també poden influir-hi negativament. Una part de la indústria, bàsicament producte de la globalització i els avenços tecnològics, ha contribuït i contribueix a l’augment de problemes de salut, ambientals i l’increment de les desigualtats.

El conflicte entre beneficis comercials i equitat sanitària no és nou. Estan prou documentats els efectes perjudicials per a la salut que generen les indústries del tabac, de l'alcohol, dels aliments ultraprocessats i dels combustibles fòssils. Aquestes quatre indústries són responsables d'almenys un terç de les morts anuals al món. Tampoc no es poden deixar de banda altres amb efectes mixtos, perquè poden tenir impactes positius en la salut i l'equitat, però també perjudicis significatius. Són les indústries farmacèutica, de l'automoció, la mineria, dels jocs d'atzar, del desenvolupament de noves tecnologies i les xarxes socials.

A principis de març, personalitats internacionals influents van criticar durament que, durant la pandèmia de la Covid-19, empreses farmacèutiques prioritzessin els guanys per sobre de les necessitats de la humanitat. I també s’ha fet palès que, mentre la comunitat sanitària mundial lluita per assegurar l'accés als tractaments necessaris, algunes de les empreses generadores de determinants comercials perjudicials, pels seus interessos privats s’enfronten a l'emergència climàtica soscavant el coneixement científic, trafiquen amb el dubte.

[noticia]251534[/noticia]
A mesura que augmenten els danys a la salut, els sistemes sanitaris tenen més dificultats per a fer-hi front. De manera que els costos derivats dels danys que generen determinats productes i pràctiques tenen un segon impacte en les persones i la societat a través dels sistemes públics de salut. I, com a una altra derivada, quan els sistemes públics de salut s’empobreixen, s’externalitzen serveis que són capturats per interessos comercials. Així que, a mesura que els danys a la salut humana i planetària creixen, aquestes indústries s’enriqueixen i guanyen poder. Són influents en sistemes normatius i polítiques; de manera que, malgrat existir solucions, no es posen en pràctica.

Per disseminar el coneixement sobre els efectes que provoquen els determinants comercials de la salut, i afegir arguments més enllà del món acadèmic i sanitari, la revista mèdica The Lancet ha publicat una sèrie d'articles de reflexió. La col·lecció analitza aquesta mena de factors per a comprendre el seu funcionament en diferents àmbits amb l’objectiu d’establir un consens que reconegui el seu impacte negatiu. I, en conseqüència, establir les mesures necessàries per dirigir-nos cap a un món on la salut per a totes les persones prevalgui sobre dels rèdits econòmics.

La salut pública no pot millorar i no millorarà sense l’acció sobre els determinants comercials de la salut, des del nivell local fins al global, diu el director general de l’OMS, Tedros Adhanom. Per tant, el canvi de paradigma per a eliminar la injustícia requereix una mentalitat que prioritzi la conscienciació sobre la salut en tots els sectors comercials. I, és clar, noves formes de governança de la salut pública.
 

La salut pública no pot millorar i no millorarà sense l’acció sobre els determinants comercials de la salut.

 
Els governs han d’oferir oportunitats als negocis responsables i regeneratius en models econòmics progressius. Les accions reguladores han d’afavorir empreses que prioritzen inversions en salut, en equitat i benestar socials. Els sistemes han de poder regular danys i perjudicis per garantir la salut i el benestar de la societat. I, per mostrar-ho, les noves polítiques han de ser transparents.

Perquè és també essencial que la societat civil ens sentim corresponsables. Les condicions de vida diària que atenyen a la salut a escoles, carrers, llocs de treball, llars, mercats i l'entorn en general han de ser considerades una qüestió prioritària. Cal mobilitzar-nos per garantir aquest canvi sistèmic, que alhora millorarà altres reptes a què ens enfrontem.
 

A les eleccions podríem fixar-nos en qui vol reduir els danys causats pels determinants comercials de la salut.

Una manifestació de la corresponsabilitat rau en el dret a vot. De cara a les eleccions municipals podríem fixar-nos en qui vol reduir els danys causats pels determinants comercials de la salut. Al nostre territori, en el debat polític entra de ple la mobilitat. Experts com Mark J Nieuwenhuijsen, d’ISGlobal, ens ajuden a reflexionar com volem desplaçar-nos sense deixar-nos endur per interessos comercials que no tenen en compte la nostra salut. La llibertat no és haver de prendre un cotxe per anar a alguna banda, la llibertat és poder triar com desplaçar-nos. I exigir-ho. Serem capaços d’afegir-nos al projecte d’anar descartant els determinants econòmics negatius per a la salut?

[impacte]