L'impacte del narcotràfic ha marcat la història de recent de Colòmbia... i ara també els seus ecosistemes. I és que els hipopòtams que Escobar va importar per al zoològic de la seva finca privada s'han convertit ja en uns 150 i podrien multiplicar-se per 10 en menys de dues dècades.
Animals exòtics i sense depredadors
El narcotraficant Pablo Escobar tenia una autèntica obsessió amb els animals exòtics. A la seva finca privada al departament d'Antioquia –l'Hacienda Nápoles- hi va construir un zoològic privat. S'estima que hi va invertir 2 milions d'euros per portar-hi quasi 2.000 animals, entre els quals quatre hipopòtams, un mascle i tres femelles. Els va importar il·legalment d'un zoo dels Estats Units. També hi havia girafes, elefants, nyus, zebres i rinoceronts, entre altres, tal com es pot veure en el següent vídeo.[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=iWTaFlqB6Mw[/youtube]
Després de la seva mort en una persecució policial el 1993 i mentre es discutia judicialment la propietat de la finca –finalment va passar a l'Estat- els hipopòtams es van escapar. Els animals es van desplaçar per la conca del Magdalena i van començar a reproduir-se sense aturador en petits llacs i rius.
Actualment, segons els científics, la població ja seria d'uns 150 individus. En un estudi publicat el 2021, citat per la prestigiosa revista Nature, es considera que en només 16 anys es podria arribar als 1.500 exemplars. I és que l'Hippopotamus amphibius es considera l'animal invasiu més gran del món i no té depredadors naturals a Colòmbia.
Per què els hipopòtams són un problema ambiental?
Qualsevol espècie exòtica que arribi en un ecosistema provoca un problema ambiental. En el cas de la conca del riu Magdalena, segons explica Nature, s'ha demostrat que els hipopòtams provoquen l'augment dels nutrients dels llacs que colonitzen. Això afavoreix el creixement de cianobacteris, redueix la qualitat de l'aigua i causen morts massives de peixos, afectant les comunitats de pescadors locals.
Cartell d'advertència per la presència d'hipopòtams al departament colombià d'Antioquia Foto: Europa Press
També hi ha el perill que desplacin espècies en perill d'extinció que són natives del riu Magdalena, com el manatí de les Antilles (Trichechus manatus manatus). De moment, només s'han produït tres incidents amb humans, entre els quals un accident de trànsit i una mossegada a un veí. Tot i això, els experts analitzen que aniran a més si la població es continua reproduint sense fre.
Més enllà del possible tràfic d'hipopòtams –un dels tres incidents va ser precisament contra un home que volia robar una cria-, a l'altra cara de la moneda hi ha l'atracció turística que suposen. L'antic zoològic del narco colombià s'ha convertit en un parc temàtic-santuari de fauna salvatge i els hipopòtams són un dels reclams de la regió.
Trasllat de 70 hipopòtams a l'estranger
Què fer amb els "narcohipopòtams" és un conflicte que fa anys que s'allarga. Autoritats regionals i nacionals, científics, animalistes i sector turístic, entre altres, tenen visions diferents i sovint contraposades. Recentment, el govern del departament d'Antioquia ha anunciat la intenció de traslladar almenys 70 animals cap a l'Índia i Mèxic, i també esperen aconseguir acords amb l'Equador, Filipines i Botswana.[impacte]
Concretament, una seixantena serien enviats al Greens Zoological Rescue and Rehabilitation Kingdom de Gujarat i deu més 10 al santuari Ostok de Culiacán, a Mèxic. Una mesura que s'afegiria a l'esterilització de 13 animals i a la reubicació de cinc més en zoològics del país.
Tanmateix, el canvi d'escala fa que diversos experts posin en dubte un pla que encara necessita l'aval del govern colombià. A més, hi ha qui adverteix que la progressió d'aquesta espècie al llarg del riu Magdalena –el més important de país- invalidi solucions regionals com la proposada.
