Gisela Torrents: «Mentre no arribem als 1,5 graus, res està perdut i la lluita climàtica continua»

L'experta en emergència climàtica destaca com una de les discussions clau de la COP28 de Dubai establir el funcionament del fons de pèrdues i danys per compensar els països del Sud global

Gisela Torrents és especialista en emergència climàtica
Gisela Torrents és especialista en emergència climàtica | Foto: Adrià Costa / Disseny: Núria Garrido
27 de novembre del 2023
Actualitzat a les 21:20h
Gisela Torrents Monegal (Tarragona, 1994) és especialista en emergència climàtica en l'àmbit internacional i tècnica de justícia ambiental a l'Observatori DESCA. Ha assistit a totes les cimeres des de la del 2016 a Marràqueix i ara també serà a la COP28 a Dubai.

Admet que la situació és crítica -amb les polítiques actuals ens dirigim cap a un augment de +3,0 graus respecte a l'era preindustrial-, però assegura que res està perdut. També reclama tenir molt en compte la veu dels països del Sud global, tant a l'hora de compensar econòmicament les pèrdues i danys pel canvi climàtic com per aquell patrimoni immaterial que no podrà ser mai rescabalat amb diners.

Quines sensacions li genera la COP28 de Dubai -també per l'emplaçament- abans que comenci?

Té tota la pinta de ser una COP complicada. No només perquè es faci a Dubai, sinó també perquè no estan clars els límits dels conflictes d'interessos entre els lobbies dels combustibles fòssils i els objectius de l'Acord de París. Si bé la presidència de la COP28 hauria d'actuar sense biaixos ni interessos propis, també és cert que les condicions econòmiques i polítiques de l'estat amfitrió no són les millors per assegurar avenços potents en termes de nous acords climàtics.

La COP28 suposarà la mort del +1,5 ºC com a objectiu? A partir d'ara, ens haurem de fixar ja en el +2,0 ºC?

No, encara no hem arribat a l'1,5 ºC d'escalfament global. Mentre no hi arribem, res està perdut i la lluita climàtica continua. Els últims informes científics ens mostren que anem molt malament en termes de reducció d'emissions, els països no estem tenint suficient ambició climàtica.

Si continuem així, no aconseguirem mantenir la temperatura per sota del límit establert. Concretament, les mesures que estem implementant avui en dia ens portarien a un augment global de 3 ºC, un desastre a tots els nivells. I et diria que el més preocupant és que ni tan sols les promeses de reducció a diversos anys vista (promeses que encara no estan implementades) ens ofereixen un futur gaire millor. Si els compromisos actuals de reducció d'emissions es compleixen, continuem enfrontant-nos a un futur entre 2 i 2,9 ºC més càlid.

Un dels acords de la COP27 va ser establir un fons per finançar pèrdues i danys. A Dubai s'hauria d'acordar com funciona. Quines expectatives té en aquesta qüestió?

Aquest serà un dels punts calents de la COP28. L'any passat a Egipte es va acordar crear un fons addicional per "compensar" les pèrdues i danys dels països que ja estan patint fortament les conseqüències de la crisi climàtica. Tot i que aquest acord va ser la gran victòria de la COP27, aquest fons es va aprovar sense saber com operacionalitzar punts vitals pel seu desenvolupament. Per exemple, sabem que crearem un fons, però no sabem qui posarà els diners ni qui els gestionarà, qui els rebrà, en quin ordre, etc.

Des de l'any passat, un grup de negociadores/s de diversos països del Nord i Sud global ha estat treballant per poder fer una proposta sobre el funcionament del fons ara a la COP28. Ja hi ha hagut grans conflictes per arribar a un acord sobre la proposta i alguns països com els Estats Units se n'han desmarcat tot reiterant la necessitat que tingui una naturalesa totalment voluntària.

Un dels altres punts de conflicte dins del funcionament del fons de pèrdues i danys és també qui es designa com a gestor dels diners: mentre la majoria dels països del Sud global volen crear una entitat nova sota el paraigua de les Nacions Unides, altres països aposten pel Banc Mundial. La decisió final que es prengui a la COP28 no estarà exempta de discussions.

Les expectatives, per tant, giren al voltant d'aconseguir un consens en tots (o alguns) d'aquests temes específics d'implementació del fons, per començar a gestionar el flux de diners al més aviat possible.

A la COP28 es farà el primer balanç del compliment de l'Acord de París. Quina nota hi posa? Com es pot redreçar el compliment?

A la COP28 es farà el primer balanç del compliment de l'Acord de París. Quina nota hi posa? Com es pot redreçar el compliment?

Enguany es fa el primer Balanç Global de l'Acord de París. És un procés d'avaluació del que estem fent i – molt més important – un mecanisme de millora. És una de les eines de l'Acord de París per poder redreçar les mesures climàtiques si no estem anant pel bon camí.

Es discutirà a la COP28 i s'anirà repetint cada 5 anys. És un procés llarg, que té diverses fases i durant la COP de Dubai només en veure'm l'última fase i les seves decisions finals. En principi, el que podríem esperar és que, veient les perspectives de reduccions d'emissions, el Balanç Global acabés amb noves directrius que guiessin l'ambició climàtica dels països de cara a les promeses d'emissions que han d'entregar l'any 2025.

Quina altra qüestió -que no hagi sortit en les preguntes anteriors- creu que és clau?

Per mi, un dels temes claus no només de la COP28 sinó també de les últimes rondes de negociacions, és el pes que estan agafant les pèrdues i danys no econòmics dels països del Sud global. Evidentment, aquesta discussió arriba amb més força quan tenim davant un nou fons de finançament, però també trobo crucial que els diferents territoris puguin aixecar-se i explicar les pèrdues que estan tenint i que mai podran ser compensades amb diners: pèrdues de tradicions, de gastronomia, de folklore, de llengües, etc.

Cap fons monetari mai podrà pagar suficient a un estat insular que es queda sense territori per la pujada del nivell del mar, ni tampoc podrà mai pagar suficient a un territori per la pèrdua de la seva cosmovisió.

Què hauria de contenir l'acord final de la COP28 per ser satisfactori?

Podríem fer una escala de menys a més satisfacció on el 0 seria mantenir-nos amb els mateixos acords, si fa o no fa, que a la COP27 i el 10 seria un acord global i consensuat per augmentar de forma molt extremada, ordenada i ràpida la descarbonització de totes les economies del món, proveint diners al Sud global per als seus projectes de mitigació i adaptació.

Tocant de peus a terra, de la COP28 espero, per una banda, un consens en els resultats del Balanç Global i la millora de l'operacionalització de l'Acord de París, buscant així traçar millor el camí cap a la reducció d'emissions que ens porti a l'escenari d'1,5 ºC, i per l'altra un consens respecte a la millora del finançament climàtic (sigui per mitigació, adaptació o pèrdues i danys).