L’Ajuntament ha fet públics els veredictes dels jurats dels Premis Ciutat de Barcelona 2022. En les categories de Ciències Ambientals i de la Terra, Ciències Experimentals i Tecnologia i Ciències de la Vida s’atorga a un treball d’investigació i difusió científica publicat per una organització, institució o empresa de Barcelona o de la regió metropolitana durant l’any tot just acabat.
En la categoria de Ciències Ambientals i de la Terra s’ha reconegut un treball que reconstrueix l’evolució de la diversitat marina. Post-extinction recovery of the Phanerozoic oceans and biodiversity hotspots, dels investigadors Carmen García-Comas i Pedro Cermeño, de l’Institut de Ciències del Mar-CSIC, va ser publicat a la revista Nature el juliol passat. El model computacional proposat recrea la història de la vida als oceans des de l'explosió del Càmbric –fa uns 540 milions d'anys- fins a l’actualitat. A partir d'una espècie, els oceans s’omplen d’organismes, es completa el registre fòssil, i es recupera la biodiversitat després de cada extinció ocorreguda en els darrers 500 milions d’anys. Els patrons de biodiversitat marina actuals, resultat de llargs períodes d'estabilitat ambiental que van permetre l’aparició de hotspots (punts calents de biodiversitat, regions amb nombre elevat d'espècies).
La recreació aborda també una de les qüestions més controvertides de l'ecologia evolutiva: si hi ha o no un límit a la diversitat global que la Terra pot acollir. Segons la teoria ecològica, a mesura que la diversitat augmenta i les interaccions biològiques s'intensifiquen –com ara la competència-, el procés de diversificació s'alentiria fins a aturar-se; en aquest moment, l'aparició i l'establiment d'una nova espècie provocaria inevitablement l'extinció d'una d’antiga. Per contra, una altra part de la comunitat científica defensa que els ecosistemes són tan heterogenis que sempre hi cabran més espècies. Els resultats obtinguts pel nou model premiat concilien els dos punts de vista; mentre que la major part dels oceans presenten nivells de diversitat molt inferiors al màxim, les regions que allotgen hotspots podrien estar prop del límit. El jurat reconeix el canvi de paradigma en el coneixement de l’evolució que proposen i com integren diverses disciplines en un nou model conceptual.
[noticia]250568[/noticia]
Tanmateix s’atorga una menció especial a un altre treball que calcula els requeriments energètics associats al desplegament massiu d'energia baixa en carboni requerit per mantenir els acords de París (augment d’1,5°C a final de segle). El treball Energy requirements and carbon emissions for a low-carbon energy transition, dels investigadors Aljoša Slameršak i Giorgos Kallis, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), desplega el càlcul energètic segons catorze possibles vies de mitigació. Els resultats apunten que l'empenta inicial necessària disminuirà l'energia neta disponible entorn el 10-34%, i que les emissions de carboni associades a la transició energètica seran substancials: podrien augmentar del 10% actual al 27% el 2050 –segons la via-. Consumiria així les emissions disponibles per a la societat. L’energia requerida en la construcció, l'explotació i el manteniment d'un sistema energètic baix en carboni requereix, doncs, l’ús de combustibles fòssils. El jurat ha valorat les implicacions socioeconòmiques i polítiques i el compromís científic amb la transició energètica dins el marc del canvi global.
[noticia]251534[/noticia]
En la categoria de Ciències Experimentals i Tecnologia, s’ha premiat la mineria de textos en internet mitjançant models lingüístics per a millorar l'explotació de gran quantitat de dades biomèdiques. El projecte dirigit per la investigadora Marta Villegas, del grup Life Sciencies – Text Mining del Barcelona Supercomputing Center, aporta models de processament de llenguatge natural, tant en català, com en castellà, AINA i MarIA.
Basats en la intel·ligència artificial, tenen com a objectiu generar recursos lingüístics que permetin i facilitin el desenvolupament d’aplicacions (com ara chatbots, traductors automàtics, o que siguin capaços d’extreure informació i resums automàtics de grans bases de dades), després d’haver estat preentrenades i avaluades per a tasques específiques (com ara sistemes de pregunta resposta, de classificació semàntica i d'altres tasques que impliquen comprensió del llenguatge natural). La intenció es posar bigdata a l’abast de la comunitat científica i la indústria, amb referències lingüístiques de qualitat, que serveixin com a eina d'assistència en la presa de decisions. El jurat ha valorat la preservació d’ambdues llengües del patrimoni lingüístic en l’espai d’internet i l’avenç de tecnologies del llenguatge.
En la categoria Ciències de la Vida, s’ha reconegut un estudi que contribueix al coneixement fonamental de la biologia cel·lular i el seu impacte en la recerca sobre la fertilitat femenina. El treball intitulat Oocytes maintain ROS-free mitocondrial metabolism by suppressing complex I està signat per Elvan Böke, del Centre de Regulació Genètica i també ha estat publicat a la revista Nature. Els oòcits, precursors dels òvuls, es formen abans del naixement i es mantenen viables durant dècades abans de madurar i poder ser fecundats. Tot i que la mala qualitat dels oòcits explica la major part dels problemes de fertilitat femenina, es desconeix com mantenen l'aptitud cel·lular i perquè la seva qualitat disminueix amb l'edat. Taxes més baixes de fecundació i de supervivència de l'embrió s’han associat a l’augment d’espècies reactives de l'oxigen (ions d'oxigen, radicals lliures i peròxids), molècules petites i reactives, que es formen de manera natural durant la respiració; perquè, en augmentar, provoquen danys a estructures cel·lulars.
Combinant imatges de cèl·lules vives i proteòmica en oòcits humans i de la granota Xenopus, el treball mostra que els oòcits eviten altes concentracions de les molècules modificant la cadena de transport d'electrons respiratòria. El jurat destaca l’originalitat i la solidesa de la recerca, que obre nous camins en diferents camps.
[impacte]
Hi ha un límit a la biodiversitat global o sempre hi cabran més espècies?
Un estudi de l'Institut de Ciències del Mar, publicat a "Nature" i guardonat als Premis Ciutat de Barcelona, concilia les dues teories de l'ecologia evolutiva
Ara a portada

- Cristina Junyent i Rodríguez
- Doctora en Biologia i col·laboradora a Nació amb la secció "Ciència en societat"
Publicat el 03 de febrer de 2023 a les 10:30
Actualitzat el 05 d’abril de 2024 a les 19:02
Et pot interessar
-
Terra L'apicultura busca rellançar-se amb cursos de professionalització
-
Terra Tanquen una platja dels aiguamolls de l'Empordà per garantir la nidificació d'espècies protegides
-
Terra El canvi climàtic s'acarnissa a Europa amb rècords de calor i inundacions
-
Terra Comencen a navegar els primers caiacs al pantà de Sau després de tres anys