La invasió de Gaza ja ha provocat més de 25.000 morts palestines en poc més de 100 dies. A més, si només es tenen en compte els dos primers mesos de la resposta d'Israel a l'atac de Hamàs, el cost climàtic és superior a la suma anual de les 20 nacions més vulnerables al clima. Més del 99% de les 281.000 tones de CO2 es pot atribuir al bombardeig aeri i la invasió terrestre, segons un estudi publicat a principis de mes recollit a The Guardian.

L'anàlisi inclou el CO2 emès per la crema de combustible en les missions d'avions, tancs i altres vehicles; com també les emissions generades per la fabricació i l'explosió de bombes, altra artilleria i coets. Especifica que gairebé la meitat de les emissions totals es poden atribuir als avions de càrrega nord-americans que suplien equips militars a Israel. Els coets de Hamàs disparats a Israel durant el mateix període van generar unes 713 tones de CO2, dada que indica l'asimetria de la maquinària de guerra de cada bàndol.
 

Emissions en dos mesos d'invasió de Gaza

Les dades que proporcionen la primera estimació són conservadores. Perquè, si s'incloguessin les emissions de la cadena completa de subministrament de la guerra, -la preparació, la guerra en ella mateixa i la reconstrucció- la petjada de carboni podria ser entre 5 i 9 vegades superior. Utilitzant el pressupost de defensa de 2019 com a base, s'estima que la petjada de carboni militar de referència anual d'Israel, sense tenir en compte el conflicte, va ser de gairebé 7 milions de tones de CO2. És equivalent a l'emès per Xipre i el 55% del de Palestina.



L'impacte del conflicte sobre l'escalfament va més enllà. Han estat destruïts o danyats entre el 36% i el 45% dels 100.000 edificis que hi havia a Gaza -habitatges, escoles, mesquites, hospitals, botigues-. La seva reconstrucció generarà almenys 30 milions de tones de gasos d'efecte hivernacle. Com les emissions anuals de Nova Zelanda, i superior a la d'altres 135 països, com Sri Lanka, Líban i Uruguai. La construcció és un dels principals motors de l'escalfament global.

Si ens remuntem a 2007, les emissions del conflicte augmenten. La construcció del denominat metro de Gaza, una xarxa subterrània de 500 km de túnels que s'utilitza per moure i amagar des de subministraments bàsics fins a armes, combatents de Hamàs i ostatges, va generar unes 176.000 tones d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, més que les que Tonga emet en un any.



A més, la construcció del mur de ferro d'Israel, que amb 65 km recorre la major part de la frontera amb Gaza -disposa de càmeres de vigilància, sensors subterranis, filferro, una tanca metàl·lica de 20 peus d'alçada i grans barreres de formigó- va aportar gairebé 274.000 tones de CO2. Gairebé com les emissions totals de 2022 de la República Centreafricana, un dels països més vulnerables al clima del món.
 

Les dades d'aquesta primera estimació són conservadores. Si s'inclogués la cadena completa de subministrament de la guerra, la petjada de carboni podria ser entre 5 i 9 vegades superior

Les emissions del conflicte tampoc no es limiten en l'espai. Els Estats Units subministra milers de milions de dòlars d'ajuda militar que Israel desplega a Gaza i Cisjordània. Fins a principis de desembre, almenys 200 vols havien lliurat 10.000 tones d'equipament militar. Els vols van consumir uns 50 milions de litres de combustible, alliberant unes 133.000 tones de diòxid de carboni, més que tota l'illa de Granada l'any passat.

I, si es va més enllà, segons l'informe The Pentagon, Climate Change and War, el 2022 l'exèrcit nord-americà va generar uns 48 milions de tones de CO2. Si s'incloguessin les emissions generades pels atacs a la infraestructura petroliera de l'Estat Islàmic el 2022, estaríem parlant d'afegir tant més com les emissions anuals de 150 països, inclosos Noruega, Irlanda i Azerbaidjan. És a dir, entorn el 20% de les emissions anuals de l'exèrcit nord-americà en operacions es destinen a protegir els interessos dels combustibles fòssils a la regió del Golf, zona que s'escalfa el doble de ràpid que la resta del món habitat.
 

El 20% de les emissions anuals de l'exèrcit nord-americà en operacions es destinen a protegir els interessos dels combustibles fòssils al golf Pèrsic

Per calcular les emissions de la guerra entre Rússia i Ucraïna han calgut desenvolupar metodologies des de zero, perquè les dades són molt més opaques. No es disposava de dades dels incendis de refineries o del dièsel requerit pels vehicles militars. Tampoc en els conflictes al Sudan o Myanmar no s'han valorat els costos climàtics com els costos humanitaris o econòmics.

Per això, cada vegada més veus demanen més rendiment de comptes sobre les emissions militars de gasos d'efecte hivernacle, que es mantenen en secret i no es computen a les negociacions anuals de l'ONU sobre l'acció climàtica. S'estima que són entorn el 5,5% de les emissions globals, més que la suma de les indústries de l'aviació i la navegació. La quarta despesa més gran després dels EUA, la Xina i l'Índia.
 

Les emissions militars són secretes i no es computen a les negociacions anuals de l'ONU, però s'estima que amb un 5,5% superen la suma d'aviació i transport marítim

Fins ara, les anàlisis i els debats internacionals sobre la relació entre canvi climàtic i seguretat s'han centrat en com el nostre clima, que es desestabilitza de pressa, podria afectar la seguretat dels estats. Però voluntàriament han ignorat l'impacte en el clima que poden tenir la despesa militar o la guerra, que soscaven la seguretat col·lectiva.

A la COP28 de Dubai del novembre, la catàstrofe humanitària i ambiental de Gaza i Ucraïna va posar la guerra, la seguretat i la crisi climàtica a l'agenda, però no es va donar cap pas significatiu per augmentar la transparència i la responsabilitat de les forces armades o la indústria militar.

Les qüestions ambientals o bèl·liques gairebé mai no són només qüestions ambientals o bèl·liques. La major part de les crisis que ens enfrontem estan interconnectades. I, en diversa mesura, totes comporten un profund patiment.