Sota la mirada atenta de Marina Vilalta, la pagesa més vella de Catalunya, el Parlament ha debatut extensament aquest dimarts a la tarda sobre la pagesia. Ho ha fet ara, que es troba en una situació límit, ara que les mostres de solidaritat s'han reproduït arreu i de manera diversificada. Ara i 10 anys després de no fer-ho, i és que aquesta ha estat la primera sessió en una dècada en què s'ha celebrat un ple monogràfic sobre la pagesia. Vilalta ho ha contemplat des de la tribuna dels convidats. Aquesta és la cinquena vegada a la seva vida que, des de Ripoll, baixa a Barcelona. No es volia perdre amb 96 anys un debat que espera que serveixi per posar llum al futur del sector.

El ple s'ha dut a terme a proposta de Junts, que ha impulsat el ple per demanar un "punt d'inflexió". Fins a quatre organitzacions agràries han fet arribar els seus clams des de l'hemicicle del Parlament, han advertit que les mobilitzacions no s'aturaran fins que les seves reivindicacions es converteixin en polítiques efectives, i han lamentat anys d'abandonament per part dels responsables polítics. I davant de tot això, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat les polítiques fetes per dignificar la vida de la pagesia i ha atribuït la mala situació a la guerra i la sequera.

Qui ha tingut més temps per parlar ha estat el Govern i l'oposició, però els veritables protagonistes han estat els representants agraris. Han tingut la veu després que així ho acordessin en una reunió maratoniana amb el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. La veu més reivindicativa ha estat per part de la Plataforma Revolta Pagesa, que ha emergit arran de les mobilitzacions i que ha agafat volada d'una manera molt accelerada, organitzada des de la base. "La major part és culpa seva. Per la mala gestió que han dut a terme, amb polítiques nefastes que han portat la pagesia a la corda fluixa. Estem en un punt de no retorn", ha dit dirigint-se a tots els polítics presents a la cambra la portaveu Imma Puigcorbé, que ha acabat la seva intervenció amb un avís contundent: "La nostra fi serà la seva fam".

Menys contundents, però no menys importants han estat la resta de representants. Ramon Sarroca, de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, en una intervenció conciliadora ha reconegut la feina de la Conselleria, però ha demanat que a partir d'ara treballi "fort" i "diferent". Joan Carles Massot, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya també ha apuntat que no és moment de demanar "dimissions" ni passos al costat als dels responsables polítics, i mirant a Mascort, ha demanat que afronti la situació amb "propostes". Finalment Joan Caball, d'Unió de Pagesos ha demanat que es compleixin les seves peticions per combatre la competència deslleial i per reforçar un mercat just, i ha apuntat que només és qüestió de "voluntat política". 

El Govern reivindica gestió i culpa la guerra i la sequera

Aragonès i Mascort han escoltat atentament. No han anunciat cap nova mesura. Però aquest matí el consell executiu ha anunciat que el 64% de les peticions de la pagesia que depenen de la Generalitat ja "s'han executat o garantit". En aquesta línia, Aragonès i Mascort han reivindicat durant el ple les polítiques fetes fins ara o les que es posaran en marxa, com reduir la burocràcia, modificar la llei de cadena alimentària, i reforçar la Taula Agrària. El president de la Generalitat ha atribuït la mala situació a l'augment de preus que va comportar la guerra d'Ucraïna i a la sequera. Davant d'això treballaran, ha dit, perquè fer de pagès permeti "guanyar-se la vida de manera digna", i perquè existeixi un reconeixement de la societat i del conjunt del país al sector primari. "És millor prometre poc i complir-ho tot", ha tancat el president.

Mascort s'ha encarregat d'enumerar més detalladament totes les mesures fetes per al sector i ha reivindicat la feina: "Hem estat sempre al seu costat. Segur que hem de fer les coses millors, però les farem de la mà". També ha promès que les polítiques que s'impulsin a continuació es faran amb consensos, parlant amb "tothom" i prenent "decisions valentes". "El conjunt d'accions tenen un únic objectiu i propòsit: que els pagesos es guanyin la vida de manera digna i deixar a les generacions futures un país millor", ha afegit. Per últim, ha obert la porta a estudiar una "renda bàsica agrària" que prioritzi joves agricultors i petits productors per fer "viable" la professió, així com crear un sistema d'assegurances propi a Catalunya per cobrir circumstàncies que ara queden fora de l'Agroseguro.
 

Junts reclama un canvi de rumb; el PSC, no contraposar sectors

"Catalunya serà pagesa o no serà". Amb aquest clam ha iniciat la seva intervenció el president parlamentari de Junts, Albert Batet, que abans d'iniciar-se el ple ha sortit a saludar a la pagesia concentrada a les portes del Parlament. Ha demanat al Govern un "canvi de rumb", des d'una "consciència nacional", i ha esperat que amb aquest ple hi hagi un "veritable punt d'inflexió". El líder de l'oposició, Salvador Illa, davant del moment "excepcional" ha reclamat ajuts per al sector. Però també ha demanat que aquesta petició no serveixi per contraposar sectors, en ple debat sobre si cal aplicar més restriccions al turisme. "Volem xips i préssecs. Fàbriques i granges. Al mateix nivell. Cap activitat econòmica ha de tancar per culpa de la sequera", ha reblat. 

Des de la CUP Dani Cornellà ha demanat combatre la globalització que es menja la xarxa productiva del país. En aquest sentit, ha proposat crear una "distribuïdora pública" perquè els productors cobrin preus justos. També ha apostat per la reducció de la burocràcia i mecanismes per evitar la privatització de la terra. "El model actual porta la pagesia a una situació de no retorn, tenim dos reptes ineludibles: ni un pagès menys i afrontar els reptes de futur amb un gir cap a un model que aposti per la sobirania alimentària", ha afegit. Per part dels comuns, Enric Bárcena ha posat el focus sobre mesures per garantir el relleu generacional al camp i garantir la viabilitat del sistema amb un canvi de model. "Els proposem donar resposta amb un pacte de país que declari el sector ramader com estratègic", ha anunciat. Aquesta serà una de les propostes de resolució que presentaran els comuns. Serà dijous a la tarda quan continuï el ple i es votin els plantejaments de tots els partits.