Des del final de la Segona Guerra Mundial hi ha hagut un augment de la població humana, del consum d'energia, de la industrialització i de la globalització; és l'anomenada "gran acceleració". I a partir de 1952 es van fer proves amb armes termonuclears. Els canvis sense precedents derivats de totes les activitats associades han deixat una empremta geològica; tanta que, segons alguns científics, indicarien l'inici d'una nova era: l'Antropocè.
Per confirmar la validesa d'aquesta proposta, establir-ne la definició del concepte i estimar-ne el potencial com a possible unitat de temps geològic, dins de la Subcomissió d'Estratigrafia del Quaternari de la Comissió Internacional d'Estratigrafia, el 2009 es va crear el Grup de Treball sobre l'Antropocè (AWG, les sigles en anglès), que en els darrers anys ha avaluat proves físiques, químiques i biològiques preservades als sediments i a les roques més recents. Entre els indicadors trobats en els estrats geològics hi ha radioisòtops (com el plutoni procedent de les proves d'armes nuclears), partícules carbonatades (originades per la crema de combustibles fòssils) i microplàstics.
Les conclusions de l'AWG defensen que la rapidesa i la magnitud de l'impacte humà recent sobre processos geològics que operen a la superfície terrestre -molts dels quals han generat canvis irreversibles- han superat de manera significativa el període geològicament tranquil de l'Holocè (iniciat fa 11.700 anys, en acabar la darrera fase glacial). Per tant, hauríem entrat en una nova era geològica: l'Antropocè. I l'enclavament seleccionat per formalitzar l'evidència de la nova era ha estat un petit llac, Crawford Lake, a la província d'Ontàrio, al Canadà.
[noticia]259989[/noticia]
Els dipòsits sedimentaris dels llacs actuen com un registre geològic, perquè als estrats anuals que es formen al fons s'hi acumulen restes de pol·len i microorganismes que testifiquen canvis geoquímics i ecològics d'èpoques passades. Crawford Lake havia estat investigat per provar la seva ocupació esporàdica per pobles indígenes i la posterior colonització pels europeus. Ara, en estudiar els sediments dels 15,6 cm més superficials -dipositats sobre una làmina de calcita precipitada l'estiu de 1950-, s'hi han trobat capes amb un increment ràpid del plutoni i de partícules carbonatades esferoidals, associats a indicadors d'un canvi d'ecosistema: una davallada dràstica del pol·len d'om i un reemplaçament d'espècies de diatomees (algues unicel·lulars).
[noticia]260309[/noticia]
La proposta de l'AWG de determinar Crawford Lake com a referència de les unitats geològiques a escala mundial -presentada l'1 de juliol al Congrés Internacional d'Estratigrafia a Lilla, França-, és un pas necessari, però no suficient perquè l'Antropocè entri a la taula cronoestratigràfica internacional i sigui considerat realment una nova era. Encara cal que passi tres votacions més d'instàncies geològiques internacionals. I els geòlegs estan dividits. No tots consideren que aquests canvis defineixin un nou període geològic, tot i haver-hi acord que pràcticament des de l'inici els humans hem deixat una empremta regional que ha anat augmentant al llarg del temps fins a la Revolució Industrial, i que després de la "gran acceleració" té conseqüències planetàries.
Concorden, tanmateix, que els llacs són ambients molt sensibles als canvis ambientals i climàtics d'escala global, però com també ho són en l'escala local o regional, hi poden influir incendis propers, modificacions dels sistemes hídrics o alteracions de fauna i flora. Per tant -sense discutir la solidesa del treball de l'AGW en referència als indicadors estratigràfics de Crawford Lake-, per separar senyals i evidències globals d'alteracions locals, cal comptar amb localitzacions secundàries de referència per identificar, caracteritzar i datar amb precisió els canvis esdevinguts a escala global. I no creuen que, de moment, tingui sentit mobilitzar mitjans tecnològics per valorar si en els sediments acumulats en els darrers centímetres s'hi detecten els indicadors determinats, quan molts sòls no s'han ni petrificat.
La proposta de determinar Crawford Lake com a referència de les unitats geològiques és un pas necessari, però no suficient perquè l'Antropocè sigui considerat realment una nova era.
Un altre argument tècnic esgrimit és que alguns indicadors desapareixeran: el plutoni fruit de les explosions nuclears localitzat en alguns estrats de llac Crawford té una vida mitjana de 24.100 anys, per tant, deixarà de ser identificable d'aquí a 100.000 anys, una xifra gairebé immediata a l'escala geològica. Per això, tot i estar d'acord que la història del planeta és una successió de canvis geològics reconeixibles, i que en els ecosistemes es perceben esdeveniments geològics fruit de l'impacte de l'activitat humana, no volen formalitzar la inclusió del terme en una escala geològica que es mesura a milers a milions d'anys, i molt menys posar-hi data d'inici.
Per tant, per als dissidents de l'AGW, similarment als antics conceptes teològico-filosòfics de l'era Antropozoica o el període Antropogen -que no van entrar a la Geologia com a substitut del Quaternari pel seu caràcter no científic- l'Antropocè hauria de continuar sent tractat en el pla social com un metaconcepte vàlid per pensadors, artistes i, fins i tot, científics. Però per tal que la possible definició de l'Antropocè sigui formalitzada en l'àmbit científic com una divisió temporal de la història de la Terra, calen noves proves, sòlides i rigoroses, que l'ésser humà és capaç d'alterar els cicles biogeoquímics naturals amb accions que restin marcades en sediments de tot el món. Arreu. Seria la manera que permetria determinar amb precisió el significat i la utilització en totes les ciències i altres disciplines acadèmiques. I, si finalment es reconeix l'Antropocè, comportaria el final d'una època natural relativament estable en la història de la Terra: l'Holocè.
[impacte]
