El Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va aprovar l’Informe de Síntesi del 6è Informe d'Avaluació. Integra i resumeix les dades científiques de tots els informes publicats per proveir els polítics d’un document fonamental per definir les accions climàtiques en el que resta d'aquesta dècada.

L’IPCC ratifica que no hi ha dubte que les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle han provocat l'escalfament global de la temperatura superficial que, entre 2011-2020, ha estat d’un 1,1°C respecte de 1850-1900. Les emissions provenen de l'ús insostenible de l'energia, dels canvis en l'ús del sòl, dels estils de vida i dels patrons de consum i producció en regions, entre països i dins d'ells, i entre individus.

L’augment tèrmic ha produït canvis generalitzats i ràpids en l'atmosfera, l'oceà, la criosfera i la biosfera, que han generat fenòmens meteorològics i climàtics extrems en diferents regions del món. El resultat han estat impactes adversos amb danys a les persones i a la natura, i pèrdues milionàries. Paradoxalment, les comunitats vulnerables que menys han contribuït al canvi climàtic estan afectades de manera desproporcionada.

Fins ara hi ha hagut una certa planificació i s’han pres mesures d'adaptació que han dut millores d’efectivitat variable; però, a més de ser insuficients, no tenen en compte que el efectes seguiran augmentant. Tot i l’ampliació constant de polítiques i lleis per la mitigació, si mantenim el ritme actual d’emissions globals de gasos d'efecte hivernacle, en aquest segle se superaran els 1,5°C, i fins i tot els 2°C.

I, com els canvis bruscos o irreversibles creixen amb la magnitud i la durada del sobreescalfament, quanta més escalfor, més probabilitat que s’intensifiquin els riscos climàtics simultanis. A llarg termini, es multiplicaran els impactes i les pèrdues hagudes fins ara; i els riscos compostos i en cascada que seran més complexos i difícils de gestionar.

Tenim l’oportunitat de reduir de manera profunda, ràpida i sostenible l’emissió de gasos d'efecte hivernacle, per a desaccelerar de manera perceptible l'escalfament en uns vint anys. Per això cal arribar, en la dècada de 2050 i a nivell mundial, a zero emissions netes de CO2 –tinguem en compte que en tenim d’acumulades-. Si seguim amb la infraestructura actual de combustibles fòssils, sobrepassarem el marge tèrmic recomanat.
 
L'acció a curt termini, en aquesta dècada reduiria pèrdues i danys i proporcionaria molts beneficis tant per als humans com per als ecosistemes. En pocs anys hi hauria canvis perceptibles en la composició atmosfèrica, que repercutirien en la qualitat de l'aire i la salut.
 

No podrem evitar alguns canvis iniciats que ja són irreversibles, però estarien més limitats.

No podrem evitar alguns canvis iniciats que ja són irreversibles, però estarien més limitats. Ara bé, per a les accions a curt termini calen grans inversions i canvis socials i econòmics –que poden ser alleugerits amb polítiques que facilitin la transició en tots els sectors per aconseguir un futur habitable i sostenible per a tothom-.
 
Si es retarda l'acció, la temperatura pujarà més, es veuran limitades les opcions d'adaptació i seran menys efectives: es fixaria la infraestructura d'altes emissions, augmentarien pèrdues i danys; els sistemes humans i naturals arribaran als límits d'adaptació els riscos i els costos de reparació s'escalarien.

[noticia]253956[/noticia]
L'adaptació requereix proporcionar més suport a les regions i persones amb més vulnerabilitat front les amenaces climàtiques. Fins ara, els fluxos financers per a la seva adaptació han estat insuficients, amb la qual cosa limiten la implementació d'opcions d'adaptació, especialment en països en desenvolupament. La cooperació internacional hauria de facilitar els recursos adequats a regions, sectors i grups vulnerables, com també una governança inclusiva i polítiques coordinades.
 

Tenim una finestra oberta que ofereix probabilitats d’assegurar un futur viable i sostenible per a tothom, però es pot tancar de cop.

 
En resum, el canvi climàtic és una amenaça per al benestar humà i la salut del planeta. Tenim una finestra oberta que ofereix probabilitats d’assegurar un futur viable i sostenible per a tothom, però es pot tancar de cop. Prioritzar la justícia climàtica, la justícia social, la inclusió i els processos de transició justa pot permetre accions ambicioses d'adaptació i mitigació i un desenvolupament resilient al clima. L'acció climàtica efectiva es fa possible amb compromís polític, governança multinivell, marcs institucionals, lleis, polítiques i estratègies i accés millorat a finançament i tecnologia.
 
El secretari general de l’ONU, António Guterres explica què significa això: el final de la cerca de noves explotacions de combustibles fòssils i l’abandó de l’ús de carbó, petroli i gas per a 2040. N’hem de prendre nota tots. Fins ara sembla que governs, comunitats i individus pensem que el canvi climàtic és el problema d’algú altre. Els efectes nocius afecten tothom. Si s’inverteix suficient per a que la seva mitigació sigui realitat i es posen en marxa les polítiques adequades, podem tenir un futur sostenible i habitable per a tots. Les decisions i accions que s'implementin aquesta dècada tindran impactes ara i durant milers d'anys.

[impacte]